Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Arxiu4

Relats de la Maleta: Aziz Lakhlifi Belkhayat

L’Aziz va néixer a Fes, la tercera ciutat més important del Marroc i centre espiritual del país, el 6 de juliol de 1953, en plena fi del protectorat francès en aquesta nació nord-africana, un moment històric convuls i de grans canvis.

El naixement de l’Aziz va ser conseqüència del fet que el seu pare es va separar de la seva primera esposa perquè no hi podia tenir fills. Va parlar amb ella i li va demanar de casar-se amb una altra dona. I aquesta altra dona va ser la mare de l’Aziz. El primer fill de la nova parella va ser l’Aziz perquè “Aziz” en àrab vol dir “estimat”.

La família de l’Aziz es dedicava a la indústria de la pell. El seu pare transformava la pell en productes com ara carteres, mentre la seva mare, a més de fer de mestressa de casa, feia els acabats de brodats de les peces de pell. Els divendres, el dia de festa, la família anava al Hamann, a la mesquita i anaven a passejar tots plegats.

Més endavant la família de l’Aziz se’n va anar a viure a Rabat, però ell es va quedar a Fes, a casa dels seus avis materns per continuar els seus estudis. Dos anys després la seva família es va traslladar de Rabat a Casablanca i llavors sí que l’Aziz va tornar a anar a viure amb ells.

A Casablanca –on el seu pare treballava d’encarregat en una botiga de la qual n’era soci amb el seu germà- l’Aziz va seguir els seus estudis. De més gran, els estius quan feia vacances de l’escola, l’Aziz rebia del seu pare les claus de la botiga. Així, l’Aziz treballava els estius a la botiga. En aquella època arribaven al port de Casablanca molts portaavions i els seus tripulants feien molta despesa a la botiga.

Mentrestant, la resta de l’any, l’Aziz estudiava la carrera de Matemàtiques a la Universitat, però ho va deixar el segon curs. Va conèixer la que seria la seva dona i es va casar, tot deixant els estudis.

Va ser llavors quan l’Aziz va venir a Lloret per primera vegada. Era a finals del 1973 i per passar les vacances. Després de la “marxa verda” marroquina al Sàhara el turisme al Marroc va començar a baixar i d’això la botiga se’n va ressentir econòmicament.

L’any 1980 l’Aziz va estar-se un mes per Europa i finalment va arribar a Lloret. El seu oncle hi tenia botigues i li va proposar de quedar-s’hi a treballar aquell estiu. Així ho va fer.

-Què et semblaria, Aziz, si et quedessis a Lloret per treballar amb mi aquest estiu? Aquí hi ha molta feina, ens ajudaràs molt i et trauràs un molt bon sou –li va dir un dia el seu oncle-.

-Fet! És una molt bona oportunitat per a mi i no la vull desaprofitar, oncle –afirmà l’Aziz-. I, a més, no sabia que vivies en un poble tan bonic i animat!

L’estiu següent l’Aziz també va tornar a Lloret per treballar però ja no amb el seu oncle. Gràcies a un altre noi marroquí va trobar el contacte d’una botiga del Sr. Tomàs Pérez Montalva al carrer de Sant Pere. L’Aziz va treballar uns anys en aquella botiga, tres anys en una del carrer Venècia com encarregat i un altre any al Centre Comercial Caravel·la.

Durant molt de temps l’Aziz va estar fent doble temporada entre Lloret de Mar i les illes Canàries. Al Marroc només hi anava de tant en tant. En aquesta època i fent aquesta vida l’Aziz va tenir el sentiment que no s’acabava de sentir lligat a cap indret o país. Quan era aquí sentia que tenia l’etiqueta de ser marroquí i, a la inversa, quan feia gaire temps que era al Marroc ja tenia ganes de tornar a Lloret.

En general s’ha sentit ben acollit a Lloret tot i que puntualment algú li ha dit que hauria de marxar.

Pel que fa la llengua l’Aziz entén i parla el català, n’ha fet cursos i tot, però tot i això la gran majoria de la gent d’aquí li parla en castellà.

Com que és un home religiós l’Aziz ha format part de la junta de l’associació Essouna, que gestiona la mesquita i també a la Taula de Diàleg Interreligiós. En primer lloc la mesquita va estar situada al carrer Sant Carles, però després hi va haver problemes perquè ningú els volia llogar un local per al nou emplaçament de la mesquita. Un cop van aconseguir nou local hi va haver problemes perquè alguns veïns no volien que la mesquita fos allí, però al final es van solucionar.