Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Arxiu4

Biografia Maleta: Aurora Ramos Ruiz

Santander, Cantàbria, 1918 - Lloret de Mar, 2000

aurora_ramosL’Aurora Ramos va néixer a Santander l’any 1918 en una família socialista. El seu avi, Santiago Ramos Poncela, enquadernador d’ofici, fou al costat de Pablo Iglesias un dels fundadors del Partido Socialista Obrero Español. El seu pare, Antonio Ramos González, joier, fou responsable de la Unión General de Trabajadores de Cantàbria i diputat per Santander. La seva mare, María Ruiz Fernández, nascuda a Cuba, era modista i militant socialista. El matrimoni va tenir set fills.

L’Aurora va ser escolaritzada al Grup Escolar Laico Menéndez Pelayo de Santander i amb 10 anys ingressà com a militant a les Joventuts Socialistes. Anys més tard i després de la unificació de les joventuts socialistes i comunistes, passà a ser membre de la JSU.

Entre les aficions de la família Ramos Ruiz, destacaven el cant i el teatre. Aquesta afició pel cant i la interpretació va portar l’Aurora a formar part de la Coral de l’escola i del grup Rondalla. A més l’Aurora i els seus germans varen estudiar esperanto i francès.  

Amb motiu de les Olimpíades Populars de Barcelona del 1936, l’Aurora i la seva germana Conchita viatgen a Barcelona amb l’agrupació coral Rondalla, per actuar a la capital catalana. L’aixecament militar per part de les tropes franquistes va impedir que les Olimpíades es duguessin a terme. Les germanes Ramos es varen veure obligades a quedar-se un mes a Barcelona fins que finalment varen poder tornar a Santander.

A Santander l’Aurora co·laborà amb diferents tasques de suport a les tropes republicanes. El juny de 1937, i amb l’avenç de l’exercit franquista, la família fugí amb vaixell a França. Arribaren a Saint Nazaire i es dirigiren i instal·laren a Saint Lô, a la Normandia. Més tard, la família es traslladà a Puigcerdà, primer, i a Martinet de Cerdanya, després.

A finals de gener de 1939, l’Aurora, com milers de republicans, va creuar la frontera de camí a l’exili. Les autoritats franceses agruparen els exiliats espanyols en un camp de refugiats a la ciutat de Rennes, a la Bretanya. L’Aurora i part de la seva família varen ser reclosos en un camp d’internament –a la pràctica un camp de concentració- de Verdun durant nou mesos. Gràcies a la família Poirier, que les va contractar per a realitzar tasques domèstiques, l’Aurora i altres membres de la família varen poder sortir de l’esmentat camp.

Mentrestant l’Aurora visitava els pacients espanyols hospitalitzats. I es així com a principis de 1940 va conèixer el que seria el seu company, el lloretenc Germinal Ros i Martí, exiliat a la Bretanya i hospitalitzat, per una fractura, a l’hospital departamental de Rennes.

El maig de 1941, l’Aurora i en Germinal s’uniren civilment a Rennes i a partir de 1944, coincidint amb l’alliberament de França, matrimoni tornà a l’activitat política. A partir d’aquest moment l’Aurora va militar a la Unión de Mujeres Españolas, hereva de l’Agrupación de Mujeres Antifascistas.

El 1947 la parella i els seus fills, Palmira, Helios i Silvia, s’instal·là a París, on l’Aurora continuà col·laborant de manera molt activa amb entitats i associacions i on hi treballà com a modista. El 1958 i coincidint amb el seu ingrés al PSUC la família es traslladà a la ciutat de Stains, un suburbi de París.

A la Unión de Mujeres Españolas, l’Aurora arribà a assolir el càrrec de secretària general d’organització de 1960 a 1970, participant a diferents congressos internacionals de dones, a manifestacions i organitzant actes i diferents activitats per a recaptar fons per la lluita clandestina. L’Aurora i les seves companyes es varen convertir en intèrprets i assessores de les noies que arribaven a França a treballar, sovint com a servei domèstic.

Durant aquest període l’Aurora va realitzar tasques més perilloses: com viatjar a Espanya per entrevistar-se amb familiars de presos polítics i establir contactes amb companys que lluitaven contra el franquisme i contra les penes de mort que el dictador signava. Varen ser anys de lluita i activisme amb un clar objectiu: acabar amb la dictadura i demanar l’amnistia i la llibertat.

L’any 1975 l’Aurora i en Germinal s’establiren a Lloret de Mar, la vila on en Germinal havia nascut.

En un moment de grans canvis l’Aurora continuà amb el seu compromís polític en el context de la transició espanyola.

A Lloret continuà amb la seva lluita i compromís al costat de nous companys i amics, lluitant per a millorar les condicions dels treballadors, les dones i les minories socials. Participà en la creació de la Llar de Jubilats, de l’Escola d’Adults i va formar part de l’Associació Popular d’Amics de la Cultura.

Malalta d’Alzheimer va morir a Lloret l’any 2000.