Persones migrades d’anada i tornada vinculades a Lloret
Lloret no es pot entendre sense els processos de migració experimentats al llarg de la seva història. Si ens remuntem a l’Edat Mitjana o a l’Època Moderna, trobem població que procedia de la península itàlica o de la regió gascona. Durant els segles XVIII, XIX i XX, ha estat la població lloretenca la que va emigrar a terres americanes o a diferents països europeus per motius econòmics o polítics. I més recentment, a partir de la segona meitat del segle XX, el fenomen turístic a propiciat un creixement espectacular en el nombre d’habitants per tal de poder impulsar i consolidar l’oferta turística de la nostra població.
Els que no vàren tornar
- Antoni Surís i Monter (1755-1829)
- Narcís Gelats i Durall (1845-1929)
- Narcís Macià i Domènech (1855-1933)
- Narcís Sala i Parera (1879-1953)
- Constantí (a) Constante Ribalaigua i Vert (1888-1952)
- Josep (a) Pepito Ball·llatinas i Mont (1893-...)
- Pere Codina i Mont (1880-1952)
Els que vàren tornar
- Nicolau Font i Maig (1830-1908)
- Enric Garriga i Mataró (1860-1889)
- Miquel Boadas i Parera (1895-1965)
- Germinal Ros i Martí (1908-2006)
La nova ciutadania lloretenca
- Ernest Adler Reizzner (1906-1996)
- Aurora Ramos Ruiz (1918-2000)
- Francisco Rubio Cordón (1922-2000)
- Pedro Morón López (1934-1999)
- Juan García Navarro (1940-2019)
- Francisco Martínez Gómez
- Antonio Salazar Saavedra (1974-2020)
- Deepak Dhawan (1970-2021)
