Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Arxiu4

Relats de la Maleta: Lourdes Alatriste

Moltes vegades quan pensem en les migracions ens venen al cap grans viatges, de vegades fins i tot transoceànics, per anar a viure a països molt llunyans i molt diferents. Però també hem de tenir presents les grans migracions interiors que s’han produït a tots els països del camp cap a la gran ciutat. En el cas de la Lourdes Alatriste podem dir que és l’exemple d’una dona que ha viscut aquests dos tipus de migracions: la migració d’un entorn rural a un d’urbà en un mateix país i la migració de llarga distància.

La Lourdes va néixer el 26 de juliol de 1981 en una granja a Las Lomas de Chapultepec (Mèxic) on hi vivia amb els seus pares i germans –en total eren set germanes i tres germans- i als dotze anys se’n va anar a viure a Ciutat de Mèxic amb les germanes. A la capital de Mèxic hi va viure fins als vint-i-vuit anys, i fins als divuit anys hi va estudiar la secundària.

A la granja treballaven la terra i tenien bestiar. Tots els germans havien d’ajudar en les tasques de la granja i ja de ben petits es llevaven a les 6 del matí per regar i donar de menjar els animals abans d’anar a l’escola. Era una vida dura però vivien amb més espai i contacte amb la natura, mentre que a Ciutat de Mèxic tot era trànsit, soroll, ciment, inseguretat i manca d’espai.

A Ciutat de Mèxic, amb catorze anys i mentre estudiava, la Lourdes va començar a treballar a casa d’una senyora fent-li les tasques de la llar. Als setze va mirar de continuar els estudis fent la Preparatoria –equivalent al Batxillerat- però no va poder perquè la feina li treia molt de temps i va deixar els estudis.

Més endavant va començar a estudiar per a poder entrar a treballar en un centre de perruqueria i estètica. Així, la Lourdes va aconseguir combinar una feina d’allò que havia estudiat amb fer feines de la llar i tenir cura de criatures. Va ser així fins als vint-i-vuit anys. I si la Lourdes va acabar venint a viure a Lloret va ser com a conseqüència d’haver tingut cura d’un nen. Resulta que la mare de la criatura va proposar a la Lourdes d’acompanyar-la a Catalunya.

-Lourdes, t’he de fer una proposta molt important –va dir la seva mestressa-. Vull expandir els meus negocis a Barcelona i vull anar-hi a viure. M’agradaria que m’hi acompanyessis. Allí seguiries contractada per mi, tindries cura del meu fill i de la casa i també et trobaria feina en el món de les perruqueries i l’estètica.

-Deixi que m’ho pensi –va respondre la Lourdes-, però d’entrada li vull dir que m’agrada la idea. Serà tota una aventura per a mi viure en un nou país. Gràcies per la seva confiança en mi.

La Lourdes finalment va dir que sí i va venir a viure a Barcelona. Era l’any 2009.

Vivint a Barcelona la Lourdes es va sorprendre molt que en una gran ciutat s’hi pogués tenir un dia a dia segur i tranquil, sense haver de patir per la pròpia seguretat.

L’any següent, el 2010, i amb la gran crisi que va afectar tota l’economia mundial, el negoci de la mestressa de la Lourdes va començar a anar malament i aquesta senyora va decidir de tancar les portes i tornar-se’n a Mèxic. Però aleshores la Lourdes ja no la va acompanyar perquè havia conegut el que seria el seu marit. El va conèixer a Barcelona mateix, però ell feia temps que vivia a Lloret. Era de l’Índia, d’una cultura molt diferent de la seva, però tot i aquestes diferències van encaixar com a parella.

Amb el seu marit de seguida –era aquell mateix any 2010- van venir a viure a Lloret. A la Lourdes li va sobtar molt de Lloret com augmentava exponencialment la seva població els mesos de l’estiu i això ho notava sobretot perquè llavors vivien al rovell de l’ou del poble, al carrer de Sant Pere, fins que van traslladar-se a un pis a prop d’on hi ha l’hotel Azure, on no hi ha tanta gent pel carrer.

La Lourdes aquests anys s’ha dedicat força a fer de mestressa de casa i cuidant els seus tres fills –una nena de deu anys, una de tres i un nen de poques setmanes-, i combinant-ho fent tasques de la llar i cuidant gent gran.

Pel que fa la llengua la Lourdes de seguida va trobar normal que aquí s’hi parlés una llengua que no és el castellà, perquè a la seva població d’origen a Mèxic també s’hi parlava una llengua pròpia, el nahuatl. Va fer classes de català i l’entén molt bé però li costa de parlar-lo perquè té poques oportunitats per practicar-lo. Els seus fills, d’origens indis i mexicans, són catalans. Ella els parla en castellà i el seu marit en hindi i en anglès.

A Lloret la Lourdes s’hi sent molt còmoda, hi té la família que hi ha format i els fills es senten d’aquí. Ara la Lourdes ja pot dir que és una lloretenca més.