Nascut a Lloret de Mar el 1879, en Narcís arribà a l’illa de Cuba per casualitat. L’oncle d’en Narcís, en Serafí Parera, havia emigrat a Mèxic, indret on s’hi va establir. Allí hi va treballar de valent i hi va fer una fortuna considerable. Però en Serafí, que era solter, es va fer gran i emmalaltí, de manera que la família Sala i Parera va enviar el jove Narcís a fer-se càrrec del seu oncle i a gestionar el viatge de tornada a la seva vila nadiua.

En començar el viatge cap a Lloret, i mentre el vaixell feia escala a l’Havana, en Serafí va morir. Així, el jove Narcís va haver de fer tots el tràmits a l’illa de Cuba per enterrar al seu oncle. En conèixer l’Havana, en Narcís va veure que si es quedava a viure allí hi tindria moltes més possibilitats de prosperar econòmicament que no pas a Lloret.

Va adquirir La Piña de Plata, una taverna fundada el 1817. La taverna va ser rebatejada com  La Florida l’any 1902, i el 1918 va tornar a canviar el nom per convertir-se en El Floridita, el bar en què en Constantí Ribalaigua va fer famós el daiquirí.

En Narcís Sala va ser soci de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, entitat que ajudava els catalans amb dificultats econòmiques que vivien a Cuba. En agraïment a la tasca que va dur a terme el 1929 se li va atorgar el títol de soci d’honor de la societat.

També fou un dels impulsors de la construcció de l’ermita de Nostra Senyora de Montserrat de l’Havana.

Va morir a l’Havana l’any 1953.

Referències:

http://www.qhlloret.cat/2010/11/el-floridita-y-lloret-de-mar.html