Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Viure a l'armari

Relats LGTBIQ+ a Lloret, per Xavier Orri

Micro_023_muntatge

Abans que la comunitat LGTBIQ pugues exercir els seus drets com a minoria afectivo-sexual i abans que proliferessin els locals d’ambient, tenim constància d’una generació de persones LGTBIQ nascuda a Lloret de Mar a principis del segle XX.

En aquella època, l’homosexualitat era prohibida, no estava ben vista socialment i podia comportar penes de presó i marginació social. Fins ben entrada la dècada de 1970 l’homosexualitat va ser durament perseguida.

Viure la sexualitat de manera oberta i lliure era pràcticament impossible. La societat, estrictament catòlica, apostòlica i romana, va obligar a les persones LGTBIQ a portar una doble vida. El matrimoni era la principal sortida per intentar amagar la pròpia sexualitat i, a l’hora, contribuïa a donar l’aparença de certa normalitat, amb una vida convencional segons els canons que imposava la societat i el règim.

Evidentment, aquests matrimonis estaven abocats al més absolut fracàs i s’acabaven convertint en parelles que compartien un sostre (de cara a la societat) i poca cosa més. Molts caps de setmana els marits se n’anaven a Barcelona per descobrir i experimentar els ambients més canalles del Barri Xino i desenvolupar, així, la seva inclinació sexual amb plena naturalitat. Les Pepis, era el nom amb que es coneixia a tres amics, que sovint passaven els caps de setmana a Barcelona.

A Lloret hi hagué un grup d’homes que van decidir no casar-se i que van viure amb silenci la seva orientació sexual, evitant els escàndols mitjançant la discreció i les falses aparences. Floristes i jardiners, petits empresaris de l’hoteleria,.... homes elegants, de gust exquisit i impecables en el vestir, amants del cinema i de les revistes de la premsa del cor.

Evidentment, l’orientació sexual d’aquests homes era coneguda per familiars i amics. Estava en boca de tots el fet de que aquest, l'altre i el de més enllà, fos marica o maricón (la paraula gai encara no era coneguda a casa nostra) però l’homosexualitat era un tema tabú del que pràcticament no se’n parlava.

Entrevistes realitzades a diferents membres del col·lectiu LGTBIQ, familiars i amics durant l’estiu 2020.

Les imatges corresponen al fons del fotògraf Josep Vilà i Prats, fundador de l’Agrupación Republicana Librepensadora y Pacifista, un intel·lectual de mentalitat oberta.

No tenim la certesa de que els personatges d’aquestes fotografies puguin ser identificats com a homosexuals.