L'any 1904, tres anys després de la inauguració del cementiri, s'inicià la construcció d'un dels monuments més destacables d’aquest recinte, i el més visible des de l'exterior: el panteó Esqueu i Vilallonga. Fou encarregat per la seva propietària, Gracia Esqueu i Suris a l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio. 

El panteó fou dedicat a la família, i en el conjunt funerari se n’esmenten els diferents membres. Gràcia Esqueu i Surís, la promotora de l’obra, fa constar les seves inicials en el sarcòfag. El seu pare, Josep Esqueu i Vilallonga, figura en el panteó amb lletres ben destacades; i a la part inferior, en una petita làpida d’arran de terra, apareixen els noms dels seus avis. 

La propietària, Gracia Esqueu i Suris, forma part de la  nissaga dels Conill - Durall - Suris, representada al cementiri amb aquest  panteó i altres tres hipogeus.

Segons els censos de població, va viure a la casa familiar de la Plaça Santa Cristina 3.  També sabem que va estar promesa amb el seu cosí Pius Durall i Surís, capità de les naus San Antonio i Mercedes.

Gràcies a la correspondència de la família Durall i Surís dipositada al Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar, se sap  que estaven promesos  però es desconeix el motiu pel qual  no es va arribar a celebrar el matrimoni i la Gracia va romandre sempre soltera.