Aquest hipogeu és propietat de Concepció Casanovas i Macià, que l'any 1872 i amb 24 anys es va casar amb l'americanu Manel Carreras i Botet, de 52 anys i dedicat al comerç a Puerto Rico.

El 20 de novembre de 1860, en una estada temporal a Lloret, Manel Carreras i Botet va obsequiar a l’Obreria de Santa Cristina amb un vestit brodat en or. Aquell vestit va ser estrenat aquell mateix dia, per honrar a la seva santa.

Manel Carreras, convertit en un ric hisendat, tornà definitivament a Lloret acompanyat de la seva minyona, nascuda a Puerto Rico, que va conviure amb la família tota la seva vida.

Segons els padrons d’habitants, el matrimoni Carreras – Casanovas va tenir cinc fills, dels quals només tres van sobreviure: la Concepció, la Dolors i en Marià.

En Marià va prendre el hàbits com a monjo caputxí. Les seves germanes es van casar amb els fills d'altres famílies benestants. La Concepció amb el pilot  Bonaventura Durall i Mataró; i la Dolors amb el metge Joaquim Bernat i Campderà, de la Clínica Mental Torre  Campderà; i en aquesta institució la Dolors va invertir bona part de la seva dot.

Manel Carreras i Botet va morir l'any 1887, deixant un llegat destacable en finques i valors borsaris en benefici de la seva esposa i dels seus fills.

El projecte de l'hipogeu, encarregat per la Concepció l'any 1909 a l'arquitecte Vicenç Artigas, és dels darrers que es construïren al cementiri.