Amb motiu de la celebració de la diada de Catalunya de l’any 2017, alguns ciutadans que col·laboren habitualment amb aquest arxiu ens van fer arribar diverses imatges de la participació lloretenca a la gran manifestació que hi va haver a Barcelona. Pocs 

dies més tard es produïren a la capital catalana els fets del 20 de setembre, quan la Guardia Civil va intervenir la seu de la conselleria d’economia. Durant aquella jornada, les imatges que difonien els mitjans de comunicació i les xarxes socials eren impactants, amb un munt de gent concentrada als voltants d’aquell edifici.

Aquell mateix dia, a les 11:24 del matí, la col·lega i membre de la junta de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, la Dolors Visa, va fer un tuit on animava a la ciutadania a fer arribar documentació als arxius per tal de garantir “el rendiment de comptes”.

https://twitter.com/Visaoro/status/910434409526054917 

I pocs minuts més tard, la mateixa Associació d’Arxivers va enviar un altre missatge a través de facebook i twitter on difonia el manifest en defensa dels drets fonamentals i les institucions de Catalunya.

Aquest manifest interpel·lava als arxius per tal que, en la  mesura de les nostres possibilitats, responsabilitats i àmbits d’actuació, documentéssim proactivament el moment actual. I més concretament, demanava als arxius municipals i comarcals que tot cercant la màxima participació cívica, aportéssim la nostra expertesa per ajudar a preservar tots els testimonis documentals (analògics i sobretot digitals) que la gent, a peu de carrer, està generant davant les actuacions irregulars de les forces de seguretat.

A partir d’aquests missatges, des del SAMLM vam analitzar la situació política i social que s’estava generant al país; i vam considerar que els arxius no podíem ser un element passiu, a l’espera de que arribés (o no) tota aquesta documentació, sinó que ens calia ser proactius i fomentar la recollida de fotografies, vídeos, documents informatius... Sens dubte, eren documents primaris que podien servir per a testimoniar un moviment i un període concret de la nostra història, de la nostra ciutat i del nostre país. És per això que el dia 21 de setembre ens vam sumar a la iniciativa impulsada per l’AAC, vam sol·licitar la col·laboració ciutadana a través de les xarxes socials i vam incorporar una imatge que ens va proporcionar una persona col·laboradora de l’arxiu, on es visualitzava la concentració que s’havia realitzar el dia abans, el 20 de setembre, a davant de l’edifici de l’Ajuntament de Lloret:

https://twitter.com/Arxiu_Lloret/status/910785015063203841 

https://www.facebook.com/arxiulloret/photos/1183531571781899

A partir d’aquest missatge vam aconseguir la implicació de la ciutadania lloretenca, que ens va fer arribar més de 3.500 fitxers digitals, que ocupen un total 6,73 Gb de memòria. Tots aquests documents els vam estructurar en 420 carpetes i actualment estan dipositats al servidor de l’arxiu municipal. 

A través d’aquesta campanya s’ha aconseguit preservar la memòria col·lectiva de la ciutat i del país; s’ha pogut donar resposta a una inquietud de la ciutadania (que demanava un lloc de referència per a conservar tota aquesta documentació vinculada amb el procés); s’ha estimulat la participació ciutadana en la configuració de la memòria col·lectiva; i s’han preservat documents que poden ajudar a garantir el rendiment de comptes davant dels tribunals de justícia.