Page 10 -

No val a bada talunya s'ha construit històricament en la fusió de cultures diverses. Miguel Poveda, cantaor.
"La forma es fruit del seu interior, es plena
de contingut: latent internament, expec-
tant, en repos, en silenci. Una pedra, una
llavor, un fruit, un puny, la terra..."
Jordi Coli Fernández (Blanes, 1967) s h a anat
convertint en l'escultor que és ara des de l'adolescèn-
z a . Podem observar obres seves a espais
Blanes, Lloret, Tordera i Malgrat i n'hi ha
més sort que la majoria i poden gaudir del seu art a
casa. Des de fa set anys és coordinador i professor
de l'Aula de Belles Arts de la Fundació Teatre Clavé
de Tordera.
La historia és un cúmul de circumstáncies i la d'en Jordi Coll no
n'és una excepció. Just en el moment en qué dubtava entre acabar
COU o deixar-lo, arriben encárrecs al taller d'escultura patern. Es deci-
deix per deixar els estudis de secundaria i juntament amb el seu germá
Jaume, es posa a treballar al taller d'escultura. El món de l'art no li era
del tot desconegut, el seu pare, Jaume Coll Puig, escultor i catedrátic
d'Escultura a la facultat de Belles Arts de Barcelona, l'hi havia apropat
des de ben petit. Aprofita i afronta aquesta llibertat casual que li ha
estat donada per decidir les possibilitats de com utilitzar aquesta lliber-
tat, per canviar la visió de com eren les coses. L'escultura és l'excusa
perqué e! mestre que té a l'abast de la má li ensenyi les eines diferents
per poder aturar-se i mirar les coses d'una altra manera. En canvi, el dibuix i la pintura, habilitats
que tenia de petit, es van convertir en eines importants, però només en això, eines per arribar a
altres objectius. El dibuix sempre el fa servir, per a qualsevol forma, per fer projectes o per enten-
dre'ls. La pintura és una eina més per apropar-se més al résultat de la idea.
En els seus treballs la matèria, la forma, el color han de servir per seguir treballant cap a dintre,
cap a l'interior, per seguir insistint i seguir despertant aquest mirar diferent, per seguir deixant-se
sorprendre per les coses, per tenir viva la curiositat. Tot plegat et va modificant, però sempre s'ha
de mirar de mantenir un equilibri entre allò que surt a fora, que s'expressa i el que hi ha a dins.
Fer classes a l'Aula de Belles Arts del Teatre Clave és un joc d'intercanvis. Li exigeix molt perquè
s'ha de plantejar moites coses, perquè s'ha d'anar a poc a poc, s'ha de deixar de donar per supo-
sats molts conceptes que han de passar un filtre i s'han d'estructurar. S'ha d'estar molt pendent
i molt obert a la recepció i la percepció d'aquestes eines i als résultats. Si s'està amatent a la
manera que tenen d'utilitzar les eines que se'ls han donat, se li poden despertar altres sentits.
El bagatge acumulat al llarg de la vida, sovint carregat de prejudicis que anem traginant sensé
adonar-nos-en, és un condicionant molt fort. Condicionant que no tenen els nens, per ells tot és
net, tot és un joc, tot ho reben obertament, sensé por.
Podem parlar d'escultura corn allò que veiem, l'objecte, la figura, la forma, al capdavall. Si només
es parla d'això, et poden conèixer de seguida, però és buit. El que és important és l'essència, tota
la série de coses que fan que hi hagi la nécessitât d'aturar-se, de mirar, de crear, de transmetre,
d'exigir-se, de posar-se a prova, de preguntar-se, d'experimentar, de descobrir... Enfrontar-se
amb les eines i les idées i arribar a una simbiosi. Jugar amb les formes, l'espai i les matèries per
escoltar-les i mirar d'entendre-les per no ser l'executor si no un élément més del résultat final
que és el que es veu.
Després d'anys d'experiència s'atura i es pregunta perquè l'escultura. Potser perquè és el llen-
guatge que li exigeix més? Tant és, l'escultura s'ha convertit en allò que l'omple, que no pot
deixar de fer mai. Anna Camps, filologa •
Monument a la Sardana. Conjunt escultoric de bronze
acer a Malgrat de Mar.
Llavor. Escultura de bronze a Blanes
Peixos. Escultura (tecnica mixta) a Lloret de Mar