Page 14 -

ls responsables del forum diuen que els comtes oscihlen entre 3 milions de guanys I 7 de perdues.
Memoria
Tres peus al gat
"Lligó de modos 99
De petita, érem pocs els que
teníem gossos a casa. Tenies
gos si vivies en una masía, a
pagés; si vivies en un xalet o una
torre (com es deien en aquella
época) en una urbanització o si
els de casa eren cacadors. Els
gossos tenien una tasca i per aixó
eren a les cases. Pocs mes eren
els privilegiáis, al menys al poblé. la fatalitat, la incertesa... formen se sap "la culpa és molt negre
No sé com anaven les coses
Joan Domènech Moner
LA BOMBA DE SANT JOAN
Els llóretenos d'abans ja entendran que no parlo de cap fet bél-lic. De les noves generacíons potser n'hi
haurá algun - u n a mica ¡l-lustrat, aixo sí- que es pensará que aquest títol ve a ser com alió de "la bomba del
Liceu". Dones, no. La bomba era un artefacte en forma d'esfera buida per dintre i amb una obertura a la part
inferior, de paper pintat sobre suport de varetes metal-liques, -com un fanal d'anar esperar els reis, amb
gros- collocat a la part superior d'un pal, que es passejava, a espatlles d'un camálic, pels carrers de Lloret,
per anunciar la festa de sant Joan que tenia lloc al carrer de la Vila davant de la fornícula on s'honorava la
imatge del Baptista, a la facana de Can Milio Bato. La capella data de 1864. De fet, a la casa del davant —qui
sap si per rivalítats-, just a la cantonada, també hi havia una altra capelleta dedicada al mateix sant. Ambdues
mostres de la devoció deis avantpassats encara subsisteixen. Tot un éxit, en el Lloret actual. Expliquen que a
la part exterior de la bomba hi havia pintats determináis tipus populars. A dintre, hi col-locaven una espelma
dreta, que il-luminés bé i permetés veure les siluetes d'aquestes mostres caheaturesques. El recorregut de la
bomba era poc mes o menys que el que encara segueixen les "passades" de Santa Cristina i de Sant Elm, i
al davant o al darrera -ja no ho recordó prou bé- també hi anava una orquestra tocant. Feia festa ! Me n'he
recordat enguany, en veure desfilar amb entusiasme tants remadors de llaguts, amb rems i banderes al dar-
rera deis Obrers de Santa Cristina. La gallarda que aquest estiu, per la Festa Major, el jovent ha organitzat,
ha resultat positiva. Les múltiples reproduccions de les banderes distintives de cada tripulació repartides pels
principáis carrers vilatans i engalant finestres i balcons, impactava i feia preguntar a mes d'un qué passava.
Així, dones, es parlava de la festa i es vivia mes. I es creava, tal vegada, una rivalitat - s a n a , és ciar- com
la deis sienesos quan corren a la plaga del Palio a animar els genets que representen cada entitat o cada
barrL.Qui no ens diu que d'aquí a un temps, esperarem els llaguts a la platja fent voleiar un mocador del
color de l'equip preferit, tot donant ánims ais vogadors ?
La festa de Sant Joan també estava vinculada al món deis pescadors i mariners. M'han explícat que orna-
mentaven el carrer amb penjarelles de cordes i nusos tipies i el vespre hi havia ball i coques i el sorteig d'un
xai per ajudar a pagar la festa. Ara que tots els barris de la població celebren la Festa Major i es trenquen el
cap buscant iniciatives i actuacions que causin el seu impacte, és trist que els barris vells han perdut prota-
gonisme i han quedat en l'oblít aquelles coses que ja teníem i que gaudien d'una ingenua frescor. Al carrer
de la Vila hi viu menys gent que abans i quan tanquen les botigues tot queda trist. No trobaríem un revulsiu
? No podríem -almenys un día- tornar a celebrar una festa major del barri de la Vila ? La festa es va perdre
amb el temps - i amb ella la bomba que havia d'haver estat una auténtica pega de museu- sobretot quan els
llóretenos, per una mala entesa sensació del ridícol, van creure que la seva festa, vista pels turistes, podia
fer riure...Com si nosaltres, quan anem a l'estranger, no en vegéssim de coses estranyes i que seguim amb
respecte i, sovint, amb admirado. Aqüestes testes és allá on vibra, precisament, l'esperit i la personalitat d'un
poblé, on endevinem el seu taranná, les seves arrels.
Deixeu-me somniar que un dia es recupera la festa, que, el vespre de Sant Joan s'acota una part del carrer
de la Vila, a l'algada de les capelles del sant, que la policía és prou discreta i eficag per mantenir a ratlla
els turistes desmanegats que poden interferir-hi, que tornem a instal-lar un cadafale al carrer i els músics hi
tornen a interpretar bailables - a p a que no n'estaria de bé una audició de balls vuitcentístes per una cobla,
recordant els vells temps-, que el polifacétic pintor Josep Maria Barba, enginyós com sempre, ressucita una
bomba i ens hi pinta personatges de la galería histórica lloretenca, que abans i ara dona per a molt...Somiar
costa poc, és ciar. Pero no deixa de ser dívertit... J. Doménech •
El gos d'atura s'afegeix a la Mista
d'adhesius d'animals
a ciutat. Erem pocs els que els amb raó o sensé. Hem incorporât reivindicatius Encara que sembla que aquest
any, en la cinquena edició del
tenîem a casa, perô tots els que els gossos al mercat de consum Ä S D'Aty conçurs de gossos d'atura a la
Fira de Sant Lloreng, a Bellver
gaudiem de la seva companyia i els hem convertit en objectes El Club del Gos d'Atura Cátala de Cerdanya, n'hi han participât
és l'impulsor de la iniciativa una dotzena entre francesos i
pel carrer, anant cap a l'escola, estètics o de prestigi o en ninots Marcarti territori que reivindica catalans.
un espai cultural i patrimonial
perquè campaven amb absoluta de peluix sensé futur. Al mercat propis de Catalunya, així com El secretan del club, Xavier
la recuperado de l'ús del Gasol, diu que aquesta campa-
llibertat. Els nens els coneixiem podem trobar gossos de moltis- gos d'atura per controlar els nya mostra "una actitud mes
ramats. El club ha iniciat una positiva, mes alegre i com-
i sabîem perfectament quins eren simes races, de grans, de petits, campanya de venda d'adhe- promesa". Així el gos d'atura
sius i samarretes amb la imatge s'afegeix a la Mista d'adhesius
dôcils i quins no, quins es podien de peluts, de pelats, de c a r s i d'aquest animal autòcton que d'animals que reivindiquen.
somriu mentre orina. Fa 30
tocar i quins s'havien d'eludir. de carissims, segons el prestigi anys que el club treballa per la Els diners que s'aconse-
recuperació, la conservado i la gueixin amb la campanya es
En gênerai, la convivència entre social, d'aqui, d'allà i de mes difusió de l'autèntic gos d'atura destinaran al Projecte Pardu
català perquè la raga s'ha anat que pretén difondre la raga
totes dues espècies era pacîfica enllà. Tots a la nostra disposició creuant fins a confondre's amb régalant gossos d'atura ais
d'altres de foranes, genèti- pastors perqué els ensenyin
i si mai hi havia algun incident de que "pagant Sant Pere canta". cament molt properes, com a controlar els ramats. El gos
el pastor bergamasc italià, el d'atura es fa servir per aturar
violència, la culpa era nostra. Si Les protectores d'animals i els pastor deis Pirìneus francés o els ramats i impedir que els
el pastor portugués de Serra de xais entrin on no han d'entrar.
un gos mossegava una cuixa o un col-legis de veterinaris voldrien Aires. En els darrers anys, la Va ser la primera raga propia
participado del gos d'atura en de l'Estat espanyol reconeguda
braç, cap pare anava a demanar que ens hi rumiéssim mes abans ,els concursos de pastor ha anat internacionalment l'any 1929
baixant fins arribar a ser nul-la. en qué es va redactar el primer
responsabilitats a l'amo del gos, de comprar un gos. L a venda estándard de la raga.
sinô que renyaven al fill argu- hauria d'estar controlada i la cria Un deis objectius del club
és fer paleses les diferencies
mentant "alguna cosa li deuries per particulars està prohibida, de carácter racial d'aquest gos i
definir les caractéristiques par-
fer...aixô és una lliçô de modoé' o però ja se sap "feta la Ilei, feta la ticulars que el converteixen en
una raga única, el cel obert •
simplement ho consideraven una trampa". És tan fàcil comprar un
el cel obert
lliçô mes en l'aprenentatge de les gos com abandonar-lo perquè ni
volunto! de serve?
lleis del carrer que son part de les les campanyes contra l'abando-
lleis de la vida. nament i els maltractaments ni
Perô amb els anys el mon s'ha les sancions, de moment, no fan
transformat i nosaltres també. No cap efecte. El gos avui té totes les
només han canviat els carrers i gracies i l'endemà només fa nosa.
els gossos i la seva funciô social Avui l'estimem molt i l'endemà el
i els vincles que hi tenim, també maltractem o l'ignorem. Després
ha canviat la nostra relaciô amb els gossos son agressius, mos-
la fatalitat. Pretenem controlar- seguen a qualsevol criatura inde-
ho tôt, vèncer les inseguretats i fensa o estan carregats de fòbies:
no acceptem que els accidents, mécanismes de defensa. Però ja
part de la vida. Ara la mosse- i ningû la vol", al capdavall els
gada a la cuixa o al braç no séria animais son ells, no pas nosal-
acceptada com una lliçô de les tres. De moment, amb aquest
lleis del carrer o com una lliçô de comportament irresponsable amb
modos del gos cap al nen. Ara nosaltres i cruel amb els animais
directament la culpa séria del gos només hem aconseguit ocupar
o del seu amo i li aniriem a buscar les pagines de successos.
les pessigolles amb mil excuses Cristina Fanais •