Page 11 -

RETAL LS D~ HISTORIA
Els fets d'octubre i Companys
Companys fou empresonat amb els seus consellers per haver
proclamât l'Estat Català a l'octubre de 1934.
A i t o r R o g e r , historiador
Tornem a refrescar la nostra memoria histórica recor-
dara els fets d'octubre d'ara fa setanta anys i la figura
del president mártir Lluís Companys i Jover.
Després de la mort de Francese de morts possibles i respectant el
Macia, el dia de Nadal de 1933, patrimoni histôrico-monumental
Companys fou escollit com el de la ciutat comtal. Desobeïa aixi
millor candidat d'ERC a ocupar la les ordres del General Franco,
Presidencia de la Generalität.
En el seu diseurs d'acceptaciô
del carree va pronunciar unes
paraules que esdevindrien un
encertat vaticini. Enmig d'un
enrevessat context politic, en una
Segona República on les diferen-
cies entre eis partits i l'extrémisme
cada vegada s'accentuaven mes,
va afirmar que "sigui el que sigui
el que ens porti l'esdevenidor,
l'unie que tinc, que és la meva
vida, jo estic disposât a sacrificar-
la per Catalunya, per la República,
per la llibertat". La seva figura fou
sensible als conflictes socials,
com la problemàtica qüestió deis
pagesos rabassaires i la difícil
situació dels treballadors. El dia
4 d'octubre de 1934, l'entrada al
govern del radical Lerroux de tres
ministres de la CEDA (Confede-
ración Española de Derechas
Autónomas) fou vista per molts
republicans com una provoca-
do. Creien que la incorporado
d'un partit amb membres que
admiraven eis comportaments
feixistes que estaven aflorant a
la Velia Europa podia fer perillar
les llibertats aconseguides amb
la República i fins el propi Estatut
d'Autonomia. Es va declarar la
vaga general a tot el territori de
l'Estat i el Govern de la Genera-
lität formalitzà un acord amb les
esquerres espanyoles descon-
tentes i s'aixecà contra el Govern
de la República tot confiant amb
l'èxit de la convocatoria. Com-
panys tenia por del perill potencial
de la CEDA, però no volia que la
seva actuado desemboques en
una revolució incontrolada. En
un Intens Parlament realitzat des
del baleó del Palau de la Gene-
ralität, a quarts de nou del vespre
del dia 6 d'octubre de 1934, va
proclamar "l'Estat Català de la
República Federal Espanyola".
En un Décret datât el mateix dia
6 es declarava l'Estat de Guerra.
El General Batet fou l'encarregat
de solucionar aquesta greu situ-
ació, procurant causar el mínim
que en aquells moments era
El President Lluis Companys proclama l'Estat Catalä des del balcö del
assessor del Ministeri de Guerra i i nomenats per a sustituir-los
es mostrava partidari d'una acciò
contundent i exemplificant. La
revolta només dura unes hores.
A les comarques gironines
tan sois poden ser remarcats
els aidarulls ocorreguts a
L'artilleria de l'ejercit Espanyol va obrir foc de canons contra el
Palau de la Generalität fins a la rendiciö del seu President i govern.
el eel obert O C T U B R E D E 2004
1
Girona, Palafrugell o Ribes de Bernât, Josep Fontrodona,
Fresser. Toribio Ribas, Josep Sala) van
A Blanes, la també coneguda intentar entrar al consistori
com "revolució federai", no per agafar el poder, sensé que
produi cap mostra de violència se'n dérivés cap consequència
i tothom va treballar amb natu- posterior.
ralitat. Els blanencs, gràcies a
la ràdio, van estar sempre ben El Govern de la Generalität, eis
informats. regidors d'esquerra de l'Ajunta-
El dirigent locai d'Esquerra Bru ment de Barcelona i centenars de
Centrich, després d'escoltar la persones més van ser conduïdes
proclama del President, s'insti- al vaixell-presó "Uruguai". L'Esta-
tui com a Comissari de l'ordre tut d'Autonomia v a ser suspès i
public i mobilitzà el sometent s'iniciava una dura repressió amb
d'esquerres. El dia 7 al mati, més de 3.000 detinguts. Lluis
coneguda ja la rendició, tot Companys va ser jutjat a Madrid i
torna a la normalitat. Una de les el Tribunal de Garanties Constitu-
conseqùències més importants cionals el condemnà a una pena
fou el canvi politic dins del de trenta anys de reclusió major
consistori blanenc. El dia 23 pel deliete de rebellió. Aviat s'ini-
Companys i el seu govern al
d'octubre, reunit l'Ajuntament cià una campanya pro amnistia baleó del palau de la Generalität
en sessió ordinària i pùblica, deis presos i Companys es trans-
el primer de marc de 1936, a l'ar-
l'alcalde Vicenc Tordera fa formava en una icona per tots ribada a Catalunya, després de
constar que "a consequència eis progressistes republicans. El ser alliberats del penal on eren
dels fets revolucionaris ocor- febrer de 1936 era alliberai i es
reguts a la nit del dia 6 (...) el produeix una clara victoria elec- empresonats pels fets del
6 d'octubre de 1934.
diumenge dia 14, i pelTinent de toral del Front d'Esquerres. Amb
El 70è aniversarila Guardia Civil, Sr. Victoriano la sublevado militar del mes de
Alejandre Mendioroz, van èsser juliol s'iniciava la persecució,
destituì'ts del càrrec de Conse- per part de les noves autoritats El 70é aniversari del que la his-
llers d'aquest Ajuntament els franquistes, dels qui defensa- toriografía ha batejat com eis fets
senyors Bru Centrich, Joaquim ven la legalitat de la Generalität d'Octubre ha passât sense pena
Domènech, Lluis Ferrer, Agusti republicana. L'agost de 1940, ni gloria. Les forces politiques
Marti i Francese Puig com Companys és detingut per la catalanes ho han entés així, i ni
a pertanyents o adherits al policía alemanya en una població E R C ha célébrât l'aniversari, des-
Partit d'Esquerra Republicana de la costa atlàntica francesa i és prés que el seu président, Carod-
conduit a la presó de La Santé Rovira, aconseguís imposar la
(París); per passar després a les seva tesi en contra de recordar
presons de Fort Há (Bordeus), públicament l'esdeveniment. Els
Madrid i Barcelona. Les paraules fets d'Octubre és un dels episodis
que havia pronunciat al ser esco- més controvertís i desconeguts
llit president no tardarien en ser de la II República; motiu peí qual
veritat. A continuació reprodu'im cadascú els ha emprat a la seva
les ultimes ratlles del seu testa- conveniencia. E n real'rtat, pero,
ment, escrit ai castell de Montju'íc el 6 d'octubre de 1934, no és
en la vigilia del seu afusellament: més que un intent revolucionan
el dia 15 d'octubre de 1940. "A no reeixít, una insurrecció dels
tots els que m'han ofés perdono; sectors mes progressistes de la
a tots els que hagi pogut ofendre República espanyola que es van
demano perdo. Si he de morir, alçar contra el govern conserva-
moriré serenament. No queda dor de Madrid, el punt culminant
tampoc en mi l'ombra d'un rancor. de l'anomenat bienne negre. La
Donaré gràcies a Déu que m'hagi coalició d'esquerres que governà
procurât una mort tan bella pels l'Estat des de la proclamació de la
ideáis. Eli ha volgut aquest desti; i República, el 1931, va rebre una
li dee encara la gratitud d'aquesta Espanya massa dividida i cris-
placidesa i serenitat que m'omple pada com per poder acordar res
en pensar en la mort, que veig sense provocar un conflicte.
palau de la Generalität atansar-se sense temor. La meva
petitesa no podia esperar una
fi més digna. Per Catalunya i el
que representa de Pau, Justicia El PSC s'apropia del
els senyors Josep Buch, Josep i Amor". Aitor Roger • president Companys
Matas, Rafel Perpinà, Miquel
Morân i Pau Buixeda del Partit El P S C va voler complementar
Radical". l'acte d'homenatge a Lluís Com-
panys que va organitzar peí dia
A Lloret de Mar uns quants Els fets d'Octubre de 1934 15 el govern amb una campanya
membres d'Esquerra (Dr. de difusió de la imatge del presi-
"La repressió dent de la generalitat republicana
contra Catalunya i d'alguns dels valors que van
orientar la seva actuació política.
va ser imponent. El viceprimer secretan i portaveu
dels socialistes, Miquel leeta, va
Una més, i no presentar un cartell en qué es
defineix Companys amb el lema
pas la menys Un president d'esquerres, al
costat dels logotips del P S C i
sagnant, de les silenciant la seva militància a
moites que regis- ERC. Davant l'apropiació de la
figura de Companys pels socia-
tra la historia listes, la portaveu d'ERC, Marina
Llansana, va respondre que "si el
contemporània PSC h¡ vol posar el seu logotip,
ha de ser conséquent", i exigir el
de la Catalunya perdó del govern espanyol. Tot i
aixó, Llansana va evitar obrir una
espanyola 93 altra polémica. Iceta va justificar
la iniciativa per la voluntat de
contribuir a la recuperado de la
Jaume Sobrequés, memoria de Companys. el cel
historiador obert •