Page 10 -

Cronic ~ Félix Rabassa ¡Mari;'
historiador

Catalunya torna a Grecia

El conseller Ouím Nadal, en
nom del Govern catala, ha
inaugurat a Grecia un rno-
nument de desgreuge per
les barrabassades deis al-
mogávers. Ja en fa molts de
segles, d'all ó, pero no costa
gens demanar perdó.

Ara fa poc m és de 700 anys, el mes de setembre del 1303 , El record de les malvestats fetes pels catalans és tan viu qu e, fa
que la Companyia Catalana, form ada per cen tenars de guerrers cator ze anys, el cantautor esca lenc Josep Tero fou expu lsat de l
elmoq évers i comandada per I'aventurer Roger de Flor arriba mon t Athos en revelar a un mo njo el seu origen catala, Un cap a
Cata lunya, Tero inicia una serie de gestions prop del go vern de
a Constantinoble - I'actual Istanbul- capital de I'Imp eri 8 izantí, la Generalitat amb la intenció d 'iniciar un procés de reconciliació
simbólica entre els po bles catala i grec oEl poe ta Caries Duarte,
per defensar els grecs de la invasió deis turcs otomans. Com aleshores secre tar i de Presidencia del gove rn de Jordi Pujol,
encapcala la iniciativa i aco rda el financarnent de la resta uració
a premi p els seus éxits mi/itars, els catalans foren recompen- de la Torre de l Tresor del monestir de Vatop edi, a la Macedónia
grega. Així, una de legació del gove rn catala encapcalada pe l
sats pe r I'emperador Andr6 nic, per6 aix6 provoca I'enveja d e co nseller Joaquim Nadal es des playa a Grec ia i el passat dia 9
Miquel, el seu fill, el qual ordena I'assassinat (abril de 1305) de d 'octubre inaugura la remodelació de dita Torre de l Tresor, ara
Roger de Flor i d 'uns 130 0 almogavers. Aquest fet m otiva I'iníci reco nvertida en rnuseu, les obre s de la qual ha financat en un
80 % (és a dir, uns 240.000 euros) Catalunya. En aquest museu
de I'anomenada "venence catalana". Remon M untaner, un deis s 'hi pod en admirar tot a mena de valuases obres d'art bizan-
líders de I'expedició, díu a la seva Cr6nica que "iem ée tan gran tí d 'epoca paleólog a (segles XIII-XV) com manu scrits, icon es i
obj ecte s litúrgics.
venjence no fa tete". Foren una colla d 'anys en els quals els
almogavers vagarejaren per tot el nord de Grecia, lIuitant contra El pare Efrem, higumen de l'Athos, dava nt de la delegació ca-
bizantins, francs i genovesas, saquejant p oblacions i els mones-
tirs del mon t Ath os. El record d'aquella ep oca de tribulacions en talana i d 'alte s autoritats de la regió de Macedonia l del govern
la qual els catalans en foren els tristos protagonistes és encara
ben viu. Segons Antoni Rubió i Lluch, el gran historiador de la grec, expressa qu e la iniciativa catalana "po sa de manifest la

Grecia catalana, la paraula catal á a I'He¡'¡ade té conno tacions gran sensibilitat espiritual, histórica i cultural de la nació qu e I'h a

ofensives. Les don es anamenades catalanes són considerades dut a terme ". El co nseller Nadal, en el seu discurs, i desp r és de
corpulentes i lIetges i si vals desitjar el pitjor al teu enemic pots
manifestar qu e el gest de la Generalitat és "pie de voluntat i de
dir-/i que tant de bo caigui entre espases turques o en man s

deis catalans. No tots els records deis catalans, pero, són ne-
gatíus. En cert indret, el mot Oatal á ha esdevingut nom de pila
de molts infants i és sin6nim de torce i valor.

bon co r" , recorda qu e el pri-

mer intent de recon ciliació de

Catalunya amb Grecia és con-

temporani d'aquells terribles

fets histories: fou el mateix

,monarca catala, Jaum e 11 , qui

I'any 130 8, alertat per l'iI·lustre

savi Arnau de Vilanova, co m-

mina els almo qave rs a no ata-

car rnés els rnonestirs ortodo-

xos. Com a penyora d'amistat

entre els pobles cata la i grec

el co nseller Nadal obsequia

la co m unitat monacal de l'At-

hos amb una estatua de Sant

Jordi , patró d 'ambdós pasos,

amb el desig que aquest acte

sign ifiqui I'inici d 'un període de

fraterni tat i cooperació cord ial -.
entre Catalunya i Grecia. •

Textos a peu d'imatge:
Imatges del c óm ic " L'exercit errant. La darre ra gran batalla deis almogáve rs" (CIM Edicions, Barcelona 2004), de Xavier Escura i Dalmau,
Francesc Riart i Jou i Oriol Garcia i Quera , que relata les pe ripecies deis almogávers a Grecia .

• -.,j-

- .-..:

10