Page 13 -
P. 13

NOVEMBRE DE 2004 Pag 13

                                                                                                                              INVITACIÓ A LA LECTURA

A g ustí Ma Vila i Galí va néixer I'any 1922 a        sobre altres oficis de Líoret com ara Pi/ots,                                           Jaume Reixach
Lloret de Mar en el s i d'una tamília d'homes                                                                                                 Retrats Iiteraris
                                                      carri/aires i tapers o La indústria suro-tepere a                         Ed. Claret, Els Daus, 233.
de mar. EH va trencar la tradició i després                                                                                                   Barcelona 2004
d 'ingressar a ('Escola Es pec ial d'Enginyers        L/oret de Mar. Pero la resta són mariners.
Indust rial s d e Barcelona es va convertir en          -Són novel-tes históriques que tenen eom                               Jaume Reixach aplega en
                                                                                                                               aquest llibre una selecció de
eng iny er in d u st rial I' an y 1944 i més tard en  a protagonistes gent i temes mariners de                                 les seves col-laboraclons men-
Do ct o r. Per ra ons de teina va instal -Iar-se                                                                               suals a la revista gironina El
                                                      Lloret?                                                                  Senyal.
detinitivament a Barcelona, pero la seva              No, no. Són treballs d'investigació hist orio -                          Tot aprofitant efem érides - cen-
                                                                                                                               tenari del nai xement, concessió
vi d a, i m és des que es va jubilar I'any 1987,      qrafica so bre temes o personatges Iloretencs                             d'un prem i, pub licació d'un a obra,
ha estat a cav aH entre la Ciutat Comtal i el         relacionats amb el mar.
seu poble, Lloret de Mar. Sempre vinculat a                                                                                    obít recent-, Reixach retrata amb
                                                        -Així, eseriure un /libre d 'aquest tipus,                             qu atre pin zell ades, i sovint amb
la v ida social, cultural i tradicional d'aquesta     deu valer malta feina i molt de temps...
v ila, va ser el promotor de la posada al dia         N'hi ha que volen més feina que altres. Pero sí,                          una rna de dade s i reíe rencíes , un per sonatge que és o ha estat relle -
de la Contraria de Sant Elm, de la qual en va         vo len fein a perqu é has de bus car molta docu -                        vant, espe cia lment en el món de les lIetres (d'aquí el títol) , pero també
ser Obrer Major durant 13 anys.                       mentació. A vegades hi ha docu ments qu e                                 en el de la religió, i, tot sovint, en ambdós móns alhora.
Fa pocs dies ha publicat el seu darrer IIibre         saps on són, pero a veg ades no saps ni per on                            Els diferents i variats retrats, tot pretenent ésser ex haustius en la cons-
MartiriiJ Botet i Rosalts, armador i navilier                                                                                   tricci ó de plana i mitja, esd evenen més aviat impressionistes , en des ta-
de Lloret, editat pel Club Marina "Casinet"           corne ncar. Saps que existeixen, pero no saps                             car , seg on s els casos , els trets més sig nificatius o que més convinguin
de Lloret de Mar amb el s u po rt de la Diputa-       pas on só n o on et pen sen que pod en ser no hi                          al prop osit de I'autor.
ci ó de Girona.                                       ha res, com per exemple a I'ar xiu pa rroquial de                         Es tra cta , en genera l, d'una eficac combinació d'es bossos bioqrañc-
                                                                                                                                Iiterari s (referits a vida i ob ra) i de retrats morals (relatius a esperit i
  -c om comence la vostra relaeió amb /'es-           L1oret, que poca cosa té, perqu é el van cremar                           taranna) . Tende ncies qu e obeeixen a la dob le con dició de I'auto r del
                                                                                                                                Ilibre : el seu afany erudit, docent, comunicador, pe riodístic, i el seu
criptu ra i la publieació de llibres?                 durant la Guerra Civil. L1avors es tracta de fer                          humanisme religiós, crlsti a, pastoral. En aquesta doble vessant troba-
Vaig néixer en el si d'u na família d'ho mes de       una recerca per arxius municip als, arxius par-                           ríem la dicot ómica funció de is textos que integren aquest llibre: informar
mar, ben bé les quatre generac ion s anteriors        roqui als, biblioteq ues ... qualsevol 1I0c on s'hi                       enclclop édlcament el lector novell sobre determinats escriptors - rnolts
a mi ho eren, per tant va ig heretar molta docu-      pugui gua rda r documentació hist órica.                                 d'ells prou coneguts, d'altres no tant-, tot gu iant- Io pel laberint de la
mentació sobre temes mariners .                       I pel temps, no hi ha problema, en .tinc mol!.                            seva producció, i, alhora, lIiurar recomanacions morals sob re el bon
Va ig pen sa r que se 'n pod ia fe r algu na cos a,                                                                             viure i el bon fer , que per a I'autor semblen ser una sola cosa.
fer alguna aportació hist órica a L1oret, ja que         -M'heu dit que véreu heretar malta doeu-                               El repertori de personatges és va riat - tampoc no rnassa-, i fins a ce rt
sempre m'ha interessat la historia en general         mentaeió, la teniu vós, a casa?                                          punt previsible. En la seva majoria es tracta d'e scr iptors en catala cone-
i en pa rticula r el passat mariner de L1oret. Així   Sí fin s ara sí, pero el dia 26 de nov embre,                             guts, mo lt d'e lls morts (J. Maragall, J . Ruyra, J. Pla) , d'al tres en plen a
van cornencar els meus primers passos.                Sant Rom a, Festa Major d'hivern de L1oret, la                            act ivitat litera ria (B. Porce l, B. Bonet, N. Comadira); també n'hi trob em
                                                      lIiuro a l'Arxiu Mu nicip al de Lloret perqu é les                        un grapat d'estrangers (Ch. Dickens, G. Orwell, A. Malraux) i algu ns
   -Combina va la seva feina d'enginyer amb           condicions cllrnatol óqiq ues són millors que les                        que escriuen en castellá (J.M . Giro nella, J. Jiménez Lozano, J . Goy-
la seva afieió?                                       de casa i pe rqué estigui a I'abast de tothom .                         . tis olo), i due s excepcions no üteraríes (S . Oalí , V. Gassman). Deis 44
No, no. Vaig publ icar el primer llibre pocs anys     Aq uest dia ta mbé es fa la presentacíó del meu                           pers onatges obj ecte de comentari , destaca, com cal suposar, un elevat
abans de jubilar-me , I'any 1983 i el seg on          14e lIibre que par la de la histo ria de I'arribada                       nombre de religiosos, principalment mo ssen s (J. Ve rdag uer , M. Batllori ,
I'a ny 1984. Són la 1a i la 2a part d'un recull       a l.loret de les "monges franceses" I'any 1903,
d'anecdotes i fetsd'alguns va ixells que es van       surt una mica fora de dates...                                           D. Faig, C. Geis, P. Ribot, C. Forner, E. Colomer) . En aquests ca sos,
con struir a L1oret. Oesp rés em vaig atu rar i no                                                                             Reixach no pot esc amoteja r, ni té perque fe r-ho, la seva condició de
hi vaig tornar fins que em vaig ju bilar. L1avors        -Alx! que "MartiriiJ Botet iRosalts, arma-
em dedico exc lusivament a I'estudi del passat        dor i navilier de Lloret" és el número 13?                                capella, Cal advertir, pero, que igual que la literatura, quan es pol ititza ,
mariner de l.loret i I'any 1989 es publica el         Sí, pe r aixo em volgut que el núm ero 14 sortí s                         perd punts, així també qualsevol escriptur a mil itant corre el risc de
primer llibre seriós, Navegants i mercaders.          de seguida, per tren car la mala estruqanca                               fer recelar el lecto r imp arcial. Oit d'u na altra manera: tot judici emes
                                                                                                                                per I'escripto r so bre qüe stions estrictament llteraries és , hi est iguem
   -Tots els llibre traeten temes de mar?             (riu) .                                                                   d' acord o no , pe rfect amen t acceptable; pero no passa el mateix amb
Pra ctlcament tots, hi ha un pa rell de biog rafies      -Qui era MartiriiJ Botet i Rosalts?                                    les sentencies extralttera ries, trascendents , que , tot i ésser dictades de
El canonge Vila i el seu temps i Joan Monjo                                                                                     bona fe , són fruit de la visi ó cristianitzada del mossen ,
i Pons, un exemple de ·tenacitat. I un parell         Era un lloretenc que va néixer a mit jan s de l                           Sigu i com sigu i, el IIibre té la virt ut d'inc ita r a la lectura deis esc riptors
                                                      s.XVIII i es va dedicar als negocis marítims,                             ressenyats , que ja és molt. L'autor pot restar content si aconsegueix
                                                      consignatari, armador, navilier. Primer se'n va                           qu e un so l lector cerqui algun IIibre deis recornanats per ell. Francesc
                                                      ana r a Barcelona i quan allá se li va aca bar la                         Fabrega, tiloleg _
                                                      feina va anar a Tarrag ona . Un cop acabada la
                                                      guerra, torna a Barcelona i a la sev a velles a,                         "Treinta días al año"

                                                      per culpa d'un neb ot a qui va ava lar i que no va                        l.loret de Ma r va acoll ir la presen tac ió del lIibre " Tre inta días al año"
                                                      co rrespondre als pagaments, li emb arguen tot                            de Manuela Quijada, el passat 9 de novembre. El titol de I'obra fa refe-
                                                      i queda sense res de res.                                                 rencia al mes de vacances que tenen la major part de les persones , i
                                                                                                                                que serveix a la protagonista pe r reflexion ar sobre la sev a vida, la seva
                                                         -Perqué el v éreu triar?                                               infantes a i els se us ami cs, des d'una perspectiva ir ónica i divertida . La
                                                                                                                                mateixa autora, Man uela Quijada , ha asse gurat que "no és un lIibre
                                                      Per que era un lloreten c, entre altres co ses,                           d'au toa ju da" , pero sí qu e pretén con vidar a la reflexió per sonal, sense
                                                                                                                                perdre el se ntit de I'humor .
                                                      navilier de la família Vña, o sigu i, la meva famí-                       La nat uropata Lourdes García va presentar la que pe r ara és la primera
                                                                                                                                ob ra publicada de Manuela Quijada a la sala polivant de I'antic sindicat
                                                      lia, i a més era oncle del meu bes avi. També                             de Lioret de Mar. el cel obert _
                                                      per que em va fer gracia, em va cridar I'ate nció
                                                      la seva bona fe. Era un home amb molta expe-
                                                      riencia com perqu é un nebot Ii prengués el pe l
                                                      a l'edat de 83 anys i l'arrulnés.

                                                         -Se n 'ha fet una tirada molt /larga?
                                                      No . Aquests temes local s interes sen a poca
                                                      gen t i no es venen ga ire. Tot l que deis anteri-
                                                      ors , n'hi d' exhaurits.

                                                         -On el podem trabar o el veneu vós

                                                      mateix?
                                                      No jo no el venc pas o El podeu trobar les
                                                      lIibreries de Lloret i a la lIibreria N áutica de
                                                      Ba rcelona . Els edit or s s'encarregu en de la
                                                      dist ribuci ó. Anna Camps, tilologa _

Preixa. Jos ep Frefxa

Pel  ------- -                      A         El blanenc J osep Freixa i Ca mpass ol, ha                                      el rnaxlrn respecte qu e un és capac de tenir pe r les persones i
                                    R                                                                                         institucions". El conte esta plantejat com un somni que té el pro-
     forat de                                 publi cat a fina ls d'o ctubre la 2a part de Pel Forat de Sant Joan             tag onista de sp rés de veure un pro grama de televi sió i que li dura
                                              de la qual n'és també I'editor, I'imp ressor i el com ercial. L'autor           tota la nit, fins que toc a el despertador. Somnia amb un pie muni-
Sant Joan                                     s'autodefineix "corn un c ronista de l'epoca" i només pretén ser un             cipal en qu e, en com encar, I'al ca lde reivindica la independencia
                                              testimoni, que dóna fe, d'a qu í els se us Ilibr es , els seus arti cles , els  del poble . Desp rés de discutir pertinentment tots els membres
LA TORNA de "e lanes. Blandos _..n            seus treballs de recerca ..., de l'epoca que li ha tocat viure , no pas         de l'Ajuntament, co m és habitual, sobre la independencia de la
                                              un historiador.                                                                 vila i so bre d'a ltres te mes i projectes reals, s'ar riba al desenllac,
                                                                                                                              L'alcald e de clara la rep ública de l pob le , malgrat que han quedat
                                                 El llibre és un conte ironic que s'inspira en el que I'autor veu i           mo ltes coses pe ndents, pero tenen molt de temps per arreglar-
                                              sent cad a dia sobre la política local per aixó, com diu ell mateix,            les i aca bar de polir detalls de la naixent nac ió barane nca.
                                              "qualsev ol se rnblanca amb la realitat no és pu ra coinc idencia".
                                                                                                                                 És una ob ra pe r divertir-se i entretenir-se , sense pretencions
                                              L'argument del conte és ficti ci, pero se rveix d'excusa pe r par lar de        lltera ries , el mateix autordiu que va prioritzar "la immed iate sa" .
                                                                                                                              Valla pe na lIegi r-se- la, passare u una bona estona i us fareu una
                                              temes rea ls i projectes molt actuals. Els person atge s també són              idea de com va la políti ca local. Anna Camps, tilologa -
                                              reals , pe ro amagat s sota uns nom s ficticis que tac llment deixen
. . . V Cl-q L<-e¿;'éCV , Lo...- p rOpíAttCV  endevinar-n e la veritable identitat, si estas un xic al cas de I'Ajun-
                                              tament blan enc . Tot esta fet des de la ironia i I'humor , pero "arnb
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18