Page 16 -

~~ic;l~oCi¡r;nºªªpgui vadecidi rwgueeSfeS-u-.;;estud igue¡;;costaf 26.000, per canvlar I'escut de la Generalitat.
Molí (de l barri del Molí) autor: desconegut. Procedencia: Extret de la publicació "L1oret antic"
A l.lo ret tenim pendent -ho he dit
moltes vegades- un lIibre sobre les
nostr es masies. Afortun ada ment,
hem tingut en I'Agustí Maria Vü á
i en Joan Sala Lloberas els his-
toriadors del món deis mariners
i deis pescadors, és a dir, deis
homes de la mar. Del homes de la
terra se n'ha parlat menys . En tot
cas, hi ha hagut alguna pinzel lada
tangencial en ocasió de repassar
determinade s etape s de la nost ra
historia , pero els nostres pagesos
no han tingut enca ra la monog ra-
fia que me reixen . Alguns deis
Iletraferits locals i aimants de la
historia ten im esbossats treballs
i apunts, pero cal aprofundir-hi.
I per aixo, els documents antics
hi tene n molt a dir. Mentrestant,
pero, va n desapareixent tots e/s
Francesc Pujols
Francesc Pujo ls (Barcelona 1882
- Martorell 1962), tot i que va ser
un deis homes més cele bres que
va dona r Cata lunya a principis de
segle i que té una obra exte nsa
i variada, pocs la coneixen. Pocs
perso natges han estat tantes
coses com ell, ñlósot, poeta ,
assagista, crític d'a rt, músic i pe r Llibre que conté les poesies d'en
sobre de tot un lIiurepensador.
Am ic de les tertúlies, les va com -
partir amb Eugeni d'Ors i Pomp eu
Fabra i va influir en els joves
Josep Pla, Salvado r Dalí i Josep
Ma de Segarra, entre d'altres.
Entre la crema de conven ts de
la Setmana Traqica i la cre ma
d'esglé sies de la Gue rra Civil
(1915-1930), Pujols crea la
seva religió sense Déu. Per uns
aquesta religió que té per himne
Els Segadors; la raó i el coneixe-
ment científic com a valor base i
vestigis i hom es pregunta: era
necessaria tanta destrucc ió ?
No es podia rehabi litar alguna
masia com a testimoni de I'origen
d'algun barri ? És una llastirna
que hi hagi hag ut tan poca sen-
sibilitat, sobretot perqu é, a I'hora
de remoure te rres , als especu-
ladors , si se'ls posa a ratlla, no
els ve d'u ns metres quadrats i
molts masos ernblematics podie n
subsistir convertits en restaurant
o en algun centre cívico I no es
perjudicava ningú . Era, només,
qüestió de cervell i "savoir faire".
Recor do que, en un pie, en temps
de Josep, Sala , va ig apuntar la
possibilitat de salvar un molí de
vent deis que hi havia al costa t de
la riera, dins deis terre nys de Can
Brugaroies. Encara em sembla
es declara he reva de la filosofia
medieva l de L1 ull és una boutade,
producte d'un personatge bohemi.
Per altres Pujols va més enlla de
la religió, entre ells el poeta Enric
Casassas , el geoleg Eudald Ca r-.
bonell, el crític Joan de Segarra,
I'expert en literatura medieval
Anton Ma Espa daler i els perio-
distes Donat Putx i Karles Torra.
Josep Pladeia que era absurd
crear una altra religió si ja hi havia Francesc p ujo ls l Balvador Dalí
la cat ólica, pero en va ser un deis
principals divulga dors a través de
El sistema de Francesc Pujols
(193 1) i anotaci ons a Notes del
cap vesprol.
Amb motiu del centenari de la
publicació de les seves 37 úni-
ques poes ies que porten pe r títo l
Francesc Pujo ls amb un proteq
d'en Joan Maragall, escrites en
la seva epoca d'aprenentatge,
es vo l reeditar el lIibre, pero per
desavinences entre les dues insti-
tucions que tenen cura de la seva
obra - la Fundació Pujols i l'Asso-
ciac ió Francesc Pujols- encara no
s'ha dut a te rme . També es faran
alguns actes culturals commemo-
ratius. La Universitat Catalana
d'Esti u a Prada va organ itzar un
curs dirigit per Joaquim Auladell
que és un deis memb res actius
de l'Associació Francesc Pujols
i professor de la UB; aques t mes
de d'octu bre a la sala barcelo-
nina Tantarantana s'hi repre -
senta Francesc Pujols per ell
mateix, basat en I'autobiografia
hom ónima ; Quimi Portet treu al
mercat el disc La terra és plana
- f' " w:%'
sentir la sarc ástica rialla del
senyor alca lde de lIavors, deses -
timant, amb raons escassa ment
convincents, la proposta. No em
direu que, a falta del vertad er molí
de la familia Mont que dóna nom
a tot un barri, no es podia salvar
una mostra d'aquestes que I'en-
giny particular hav ia fet esdeven ir
populars i que servien per treure
aigua del subsol i conve rtir la
zona en un esplendtc regad iu. La
historia ens jutiara a tots . Ara con-
templo cad a dia la masia de Can
Pansa, gairebé a la crull la de les
dues carreteres -vella i nova- de
Girona. Espera, amb estolclsme,
el final inexorable. De cara al
turisme, fare m qualsevol anima-
lada per imitar les cases holan-
deses o belgues o alemanyes,
que inclou la caneó Francesc
Pujo ls, un homenatge a I'autor i
al novemb re, La Fura deis Baus
donara forma a la religió de Pujols
en una obra de teat re basada en
el lIibre Hiparxiologi o ritual de la
religió catalana.
L'A ssociació Francesc Pujols,
fundada I'any 1987, ha decidit
reivind icar la faceta més hist órica
d'aquest personatge i el 2003 va
demanar I'oficial itat de la "Religió
Científica Catalana o Pantolog ia"
al Minister i de Justíc ia, pero el
mes de rnarc passat van rebre
la denegació. Auladell afirma
que pensen en la possibilitat
de recó rrer als tribunals per tal
d'aconseguir ser la primera religió
fundada a Cata lunya . El símbo l
de la Religió Científica Cata lana
és I'escala del coneixement que
Ramon L1 ull ja utilitzava. En el
Ilibre Hiparxiologi expl ica que les
Joan Dome nech Moner, historiador
c1avant o apared ant a la tacana
falses travesses de fusta i creant
un escena ri de cartró-pedra. Com
si el turista, quan viatja , volgué s
només retroba r el seu paisatge
urba, Jo, quan viatjo, desitjo
coneixer alío que té, de singular,
la terra que trepitjo. Ja sé que
molts energúmens deis que ens
visiten no tenen cap interés per
res. Pero aque ll canv i que desit-
gem - aquell pla d'excel-lencia
del qual tant ens ompl im la boca-
pass a per oferir als visitants les
Mol í de la Masia del Roser. Autor: desconegut. Proce-
dencia: Serveí d'arxiu de Lloret de Mar
dones també poden ser sacerdots
o actor s "perqué (Oo .) el sace rdot
ha de posse ir la ciencia de I'art"
i han d'anar amb una vestimenta
molt elabor ada on predomina el
groc i el verm ell de les quatre
barres;qui oficia el ritual ha de
recitar uns versos tan bells com
delirants mentre puja i baixa I'es-
cala del coneixement; que el ritual
s'h a de fer a I'aire lIiure o dalt d'un I el director d'una de les revistes
escen ari i que en corn en car o en
acabar, s'ha de cantar Els Sega-
dors, I'him ne de la religió.
A banda de crear la seva religió
i després del recull de poesies
en que, seg ons Aulad ell, "es
demo stra c1arament que poetes
com Salvat-Papasseit van estar
inflults per ell", Pujols va ser
I'autor d'unes quante s obres . Va
escriure Concepte general de la
ciencia catalana (1918) , on va
teor itzar sobre la necessit at de
nostres singularitats, no les imi-
tacions de les seves. Contemplo,
també , recorrent I'eixample del
Rier al, el mas de Can Buch. Quin
futur li espera ? Si Can Pansa,
Can Buch i d'a ltres han d'ana r a
terr a -com hi han anat Can Durall
de Sant Quirze i el mas Passa-
pera de Fenals i altres- és que
som incapaces de reconvertir res,
de crear ambients propicis per
reviure la nostra histo ria i, alhora ,
per fer-ho amb gracia i rend abili-
tal. Que és possible . _
posar la raó per damu nt de tot;
Historia de I'hegemonia catalana
en la política espanyola (1926) ,
en la qual analitza el paper que
ha de tenir Catalu nya dins d'Es -
panya. Com a críti c d'art va publi -
car Crítica artística (1921), Recull
d'articles (1922) i La visió artística
i religiosa de Gaudí (1927) .
Va ser un celebre tertulia de
la penya de l'Ateneu Barcelonés
(autor de la frase: arribara el dia
que els cata lans viatjaran gratis").
d'h umor més precoces que ha
tingut el país, El Papitu (1908 ),
que va arribar a tirar 40. 000
exemp lars i va desapar éixer el
1937 . També és I'autor de, El
Nuevo Pascual o La prostitución,
(1906), signada amb el pse udo-
nim d'Augusto de Altozanos pe l
qual s'ha interessat Cátedra, pero
que no es pot publicar fins que no
es reediti el lIibre de poeme s.
Un cop instal-lada la dicta-
dura es va retirar a la Torre del
Rellotge de Martorell, on abans
els franquistes havie n destruit el
seu important fo ns docum ent al.
En els anys 50 rebia la visita de
Salvador Dal í amb qui encara
mantenia una estreta relació, per
parlar, entre altres coses , de pros-
titució, segons Auladell. Ara a la
Torre hi ha la Fund ació Francesc
Pujols que esta catalogant tots
els seus documents i que té L1 uís
Racionero com a un deis seus
memb res. Poi Ginesta _
celobert@correucatala.com