Page 18 -

....--- - - - - - _. . . .'-,~f(Tots som responsableSbde l'eClucacló de#snensquees crien<en el nostre grup 'soc ial." J. A. Marina, tilosof

~--------=--_

Cinc, sis, set... Dansa!

"La dansa és la més bella metidora de I'existimcia que hi ha al
món". Erick Hawkins (coreografa)

Almudena Montaño, periodista

Que és la dansa? La dansa és un conjunt de movime nts corporals

rítmics que segueixen un patró. Generalment, van acompanyats de

música, i serveixen com a forma de comunicació i d'expressió. A més

de proporcionar plaer físic , la dansa té efectes pedaqoqlcs, ja que a

través d'ella els sentiments i les idees es poden expressar i comuni-

car.

Orígens de la dansa. Els orígens de la dansa són molt antics . Homes

i dones bailen des del principi de la seva existencia. Hi ha testimonis

grafics de la darrera epoca glacial-fa entre deu i quinze mil anys-, on

es pot veu re alguna dansa rudimentaria. Dos exemples són les pintures

rupestres d'Alpera (Valencia) i les de Cogul (L1eida), on surten

unes dones en posicíó de bailar.

Les primeres comunitats humanes van comencar a bailar perqu é

tenien necessitat d'expressar davant deis altres les seves vlvencies i

els sentiments interiors de cada dia, com la tristesa , I'alegria, la por, el

desig, etcétera. Les primeres manifestacions de la dansa es desenvo-

lupen en espa is sagrats i ritualitzats que fan augmentar la tradició popu-

lar i I'esperit de col·lectivitat. Les danses primitives s'interpretaven com

una activitat maqica, i s'utilitzaven per aconseguir alguns fenórnens

de tipus natural , com la pluja , el sol i la fertilitat de la terra , entre d'al-

tres. Acostumaven a ser balls on intervenien moltes persones que es

movien en rotllana . La dansa com a fenomen de manifestació social té

els seus orígens en les primeres civilitzacions d'Egipte, África. Grecia

o Roma. Hi ha relleus de fa sis mil anys d'antiguitat i figu res de fang on *Hi ha altres maneres de classificar la dansa.

es mostren danses rituals de la cultura egípcia, que va ser I'origen de Depenent deIs objectius o finalitats que perse -

la dansa a la zona de la Medlterr ánla, i per tant de tots els balls lIatins gueix, trobem sis modalitats diferents de practi-
car-la:
posteriors. . a) Dansa académlca. Normalment se I'anomena
dansa classlca o ba llet i esta basada en el segui-
A l'Edat Mitjana perduraven algunes formes de dansa profanes que ment rigurós d'una determinada configuració de
moviments tecnics i evolucions coreoqrafiques a
estaven fonamentades en tradicions paganes. Tot i els estorcos de través d'una repetició monomo rfa i deperfeccio-
nament en la postura i en els gestos precisos.
I'església per erradicar-les . no ho va aconseguir. En l'ambit rural es b) Dansa escénica. S'orienta en la consecussió
de I'obra artística , apta per I'espectacle.
practicava la dansa popular amb un carácter de diversió i de relació c) Dansa mística. Esta basada en conceptes
rnaqlcs i/o religiosos, bé de l'arnblt del ballarí o
social. I en I'ambit feudal , els cortesans també la practicaven. Durant . de la societat.
d) Dansa creativa-educativa. Pretén fomen-
I'época del Renaixement cornenca a proliferar el "ballet de cour", creat tar I'expressió i la interpretació lliure, tant deis
moviments corporals com de la seva composició
a Italia. Aquest espectacle ja té un inici i un final i es realitza entorn coreogratica.
e) Dansa terapeutíca. Incideix sobre diversos
un determ inat tema dramatic, que permet oferir diverses coreogra - problemes de la persona a partir de conceptes
psicoanalítics, i fins i tot metafísics, interpretant-
fies acompanyades de música, cant i recitació. A partir del segle XV los rnltlancant la gestualitat.
f) Dansa lúdica. El seu objectiu és distreure les
surgeix l'ópera-ballet, que treballa més I'actitud corporal i una técnica persones i potenciar el seu aspecte creatiu.

més depurada, i que sera la base de la dansa academica. Tot i que la

dansa classica o académica (ballet) s'origina a Italia, arrel de la manera

de caminar deis cortesans, I'establiment del ballet es va fer a Franca ,

per alxo tota la nomenclatura deis passos de dansa són fran esos .

Aquest fet facilita molt la comprensió entre els dansa ires, ja que els

passos s'anomenen igual en qualsevol escola o academia del món. A

mitjans del segle XX es van iniciar amb torca a Centreeuropa noves

tendéncies de "dansa moderna", o també anomenada "dansa con-

ternporan ia". Parallelarnent s'ha desenvolupat a América del Nord la

dansa moderna i la dansa -jazz . Hi ha infinitats de maneres de practicar

la dansa moderna, depenent de si es prioritza I'aspecte espiritual , filo-

s ófic, eplsternol óqic, terapéutic, medie, corrector o el rendiment motriu.

Així trobem el gym-dance, l'aer óbic, la danse-contact-improvisation, la

biodansa i la dansa-terapla, entre moltes altres.

Escoles a Blanes Revista Artez (paper i Internet)
* Totes pertanyen a
www.artezblai.com
I'Associació de Professionals
de la Dansa de Catalunya Revista Escenotecnic
ESCOlA DE BAllET
ESClAT (Revista professional dedicada a
el Esperan~a, 87 I'escenografia i I'espectacle)
Te!. 972 33 14 63 www.escenotecnic.com
ESCOlA DE DANSA MiRIAM
BELTRÁN Revista Camargo
Av. Joan Caries 1, 29
Te!. 972 35 50 16 (publ icació trimestral de difusió qratulta
dansambeltran@eic.ictnet.es editada per ['Asociación Cultural Joven
ESCOlA DE DANSA DAINA Ballet Camargo de Murcia)
Av. la Pau, 18
Te!. 972 33 72 27 Webs
centredaina@hotmail.com
www.cyberdance .org/
www.artslynx .org/dance/
www.dancer.com/dance-links