Page 20 -

650 anys

Les obreres
només hosón
I'any que han de
bailar, després

passen a ser

ex-obreros i, la
majoria, seguei-

xen vinculades a

/'Obreria.

L'Obreri a de Santa Cristina té la missió " Obrera en el ball de Placa"
de conservar l'obra de Santa Cristina , Escult ura de bronze de I'artiste
és a dir, la finca, en que hi ha I'ermita, el
culte ¡les tradicions entorn a la santa . Salv ador Mañosa· 2001.

El document més antic de l qual es té constancia de ('erm it a Muse o i sala de reunions de l'Obreria. pe rdut. La segona festa és l'Aplec
de Santa Cristina i en que una persona demana pe rmís per captar del Pardons que se celebra el
diners per cons ervar-la data del 1354, per tant, I'obreria i I'erm ita els tria entre novembre i desemb re i prenen posse ssió del carrec el dia segon diumenge de Quar esma.
aquest any celeb ren el 650e anive rsarioPero els estatu ts de l'Obre- de l'Aplec deis Pardons. Les ob reres només ho s ón I'any que han de Antigament aquest dia , com que
ría, com a tal , daten de cents anys enre ra is'han anat renovant. La bailar, després passen a ser ex-ob reres i, la majori a, segueixen vincula- és despr és de Carnaval, es repar-
junta de l'Obreria esta formada per qua tre obrers , l'Obrer Major, des a l'Ob reria. Durant aque ll any tene n la missió d'ajudar a conservar tien indults a I'ermita. Actualment
l'Obrer Tresorer, I'Obre r Comptado r i l'Obrer Secretari , que han I'e rmita i de col,laborar en tot el que calgui com qualsevol altre soci i, s'hi fa un arrossada popular i s'hi
estat triats per I'assemblea, a més a més d'un representant de I'es- a més, assagen el ball perqué el dia de Santa Cristina i el dia de Sant bailen sa rdanes.
glésia, el rector, i d'un representant de I'Aj untament, que en aquest Elm, que es repeteix, surti rodó. Aquest ball s'ha mantingut gracies a A més , des de fa cap a tretze
moments és I'alcalde, pero no té perqu é ser-ho . Les elecc ions deis l'Obr eria, si hagués dep es d'altres estame nts faria anys que s'hau ria anys , l'Ob reria organitza uns con-
obrers se ce lebren cada quatre anys i, malgrat que poden sortir ree- ce rts a I'es tiu per fer una oferta
legits , aixo fa que semp re hi hag i moviment, que hí hagi saba nova . mus ical dife rent , per gaudir d'un
L'assemblea esta formada per cap a seixanta socis que col, laboren esp ai tan privilegiat com aquest
en tot el que es fa entorn a Santa Cristina. Els components de I'enti- i per do nar a coneixer una altra
tat estan inscrits com a administrado rs de la finca i deis seu s béns. I versió de L1oret. Per poder afron-
aixó és el que fan . Admi nistren la finca i els seus bé ns, pero a més, tar les des peses que aixo su posa
la mantenen, la conse rven, I'embelleixen, I'amplien, si poden i la i que el pressupost no se'n res-
donen a cone lxer. Des de fa anys, sense que ningú catalogués I'es- sente ixi, ja que no n'és la missió
pai com a reserva de res , han volgut mantenir i mantenen la finca esp ecífica, busquen esp ónsors
com un espai verge, com una rese rva de flora i de faun a perqué i col· laboradors. L'an y passat
creue n que és un espai únicoConse rvar i manten ir una finca de 10 també van organitzar un concert
hectarees no és f ácil i es necessiten diners i personal per fer-ho. per Nadal i aquest any es repe-
Es nece ssita personal per a mantenir, netejar i reforestar el bosc , tira. El 18 de desembre actuara a
per tenir cura de I'aparca ment , pe r ensenyar I'ermita a tothom que I'ermita el Cor Viva ldi.
la vulgui visitar... Els ingressos per a tot aix ó s'obtenen dellloguer L'O breria tam bé esta darrere de
de l bar que hi ha a la platja de Santa Cristina, de I'aparcament que les regates de lIaguts . Fa anys
hi ha a la finca i deis casaments que s'hi fan, que són moltíssims. van voler recupe rar e/s lIaguts
D'a ltra ban da, com que Santa Cristina és l'anim a deis lloretencs que es feie n servir antigament
sempre n'hi ha que fan aportacions economiques per contribuir-hi. per anar a Santa Cristina en pro-
Entre les festes de cu lte a la sa nta de qué se'n fa carrec l'Obreria, cess ó, ja que aquest tipus d'em-
n'hi ha dues : la del 24 de juliol, que se celebra í'onornastica de barcació s'havia perdut. Després
la santa, Festa Major de l.loret i la de l'Ap lec del Pardons que se deis lIaguts es van fer servir
celebra el seg on diumenge de Quaresma. La primera, el 24 de teranyines i després barques de
juliol, dia de Santa Cristina , es fa una pro cessó marít ima de Lloret motor, creuers i d'esbarjo. Van
fins a I'ermita en que hi part icipen lIaguts i embarcacions dive rses trobar-ne unes de semblants cap
amb les autoritats municipa ls i eclesiastiques. Antigame nt entre a Tarragona i en van comprar'
els lIaguts i les emb arcacions partic ipants es feia I'estropada final quatre per poder participar a
ab ans d'a rribar a la platja des prés de cantar La Salve a mig de ma r "s'amorra amorra". L'any següent
per veure qui era el primer d'arribar. Aixo és el que es coneix popu- en van tenir vuit i la tradició del
larme nt amb el nom de "s'amorra amorra". Actualment es fa una rem i el Ilagut ja s'havia recupe-
regata seriosa amb lIaguts de competició. Un cop a I'erm ita , es fa rat. Altres entitats també es van
I'ofici en honor a la santa i es reparteix un estofat de carn amb pata- engrescar a comprar lIaguts . I
tes , primer als mariners i vogadors i després a tots els assistents a va ser través de recuperar una
la processó en record a t'esto íat que se'ls donava antigament als tradició per a la processó que
vogadors que havien d'agafar forces per tornar al pob le. Després es va anar creant una afició per
es torna a L1oret. aquest espo rt fins al punt que a
A la tarda es baila el ball de les Almorratxes, conegut popu larment Lloret hi ha cap a 400 llicencies
com el "ball de playa". Aquest ball es baila de temps immemorial, de barques de rem fix , de lIaguts
només va deixar de bailar-se els anys de la Guerra Civil i cada federats que competeixen a nivell
any es transmet a quatre parelles noves per mante nir la tradició, estatal. Entre tots els clubs que hi
per tant és una dansa viva. Les quatre noies són les obreres que ha a L1oret, hi ha el Club de Rem
prev iarnent , entre els 16 i els 21 anys , sol,liciten ser-ho. L'Obreria .de Santa Cristina que esta vin-
culat a l'Obreria. A nna Camps,
filologa _