Page 14 -

I ,."-4J_J .....~ Les negatives a donar eis órqans deixen sense trasplantament 200malalts cada any a Catalunya.
~--
ROBERTO BOLAÑO
Francesc Fitbrega, filoleg
"La literatura básicamente es un oficio peligroso."
R.B.
1. Un any sense Bolaño
El pas sat julio l, poc aban s de Santa Anna, es va comp lir un any de
la seva mor!. Am b ell es repeteix, un cop més, la tragedia del Iiterat
expressada per Rilke: "Hi ha en algu n 1I0c una .antiqa enemistat entre
la vida i la gra n obra ."
Optimista fins a la fi, Rob erto Bolaño va desapar eixe r en la seva
plen itud creativa, de ixant un Ilegat que hon ora particu larment Xile, on
va néixer; Mexic, on va viure molts anys; i Espan ya-Catalunya-Blanes,
on es va establir definitivament, va trobar la pau i l'exit i va morir,
de ixa nt inacabada, per poc , la seva mo numenta l novel-la 2 666, que,
final ment en un sol volum , i sota els ausp icis del critic i am ic Ignacio
Echevarría, s'acaba de posa r a la ven da.
Un are irregular de vint any s s'estén des de I'última fins a la prim era
novel-la publicada, Consejo s de un discípulo de Morrison a un fanático
de Joyce (en col -laboració amb A. Ga rcía Port a) .
Despré s de l sentit hom ena tge que se li va retre a Bla nes el desembre
pa ssat , i jus tament ara que la Universitat Pompeu Fabra de Barcelo na
ha celebrat un simposi al vo ltant de la seva obr a i figura, creiem que és
un bon moment pe r .repassar breument la seva trajectorla.
2. Cinc cent im s sobre el gos roma nt ic
Orlqinanament, i en esssncla, Bola ño semp re es consid era po eta
("poeta visceral"), deixeble declarat de Nic an or Par ra i de I'anomenada
"antipoesia". En aque st genere conqu erí una fra nja de te rritori pro pi
amb els seus poemes col -loquials , narratius, secs, visionaris, qualitats
que de staca I'autor itat de Pere Gimferrer en el prole g que dedica al
recull Los perros románticos (Poesia 1980- 1998), a les antípodes del
lirism e o el comprom ís po lític d'un Pab lo Neru da .
Per raon s practiques, pe ro, va haver de davallar a la dimensió de la
prosa, primer po ética, després narrativa, on acab a de stacant com a
con tista i novel· lista . Una traject ória peral-lela a la d'altres escriptors,
com el novaiorqu és Pau l Auster.
És ciar que si per ell hagués estat , i com no es cansava de repetir ,
hauri a pre scindi t d' escriure i s'hau ria de dica t exclusivament a la lectura,
on era te lic.
BLANES HISTORIA LOCAL
de I'historiador blanenc
Jesús Crou s i Collell (a.c.s.)
amb mot iu del Centenari de la
CAP ELLA SANTA CEcíLl A DE BLANES
PR EU : 15 Euros
A TOTES LES LLlBRERIES
INVITACI Ó A LA LEC TURA
3. Consagració del d etectiu salvatge
Després de tota una vid a consagrada.a la literatu ra, alllarg de la q ual, per sob reviure, va
exercir gairebé tots els oficis possibles, en els darrers anys -des de la publicació de La
literatura nazi en América i Estrella distante, el 1996, i sobretot Los detectives salvajes , el
1998- havia anat adqui rint cele britat qracies a les successives publicacions d'obres que,
en la seva major part , hav ia anat gestant du rant el tem ps de la fosco r i I'ano nima!. La seva
gra ndesa resideix en el fet que ni en les clrcurnstancles més adverses deixés de banda el
con reu Iiterari que final ment Ii va acabar fruitan!.
Ap arentme nt, pe r al públic lecto r, va passar de la nit al dia, gai rebé sen se transició, de ser
un escriptor desconegut, ignorat, pr áctícament ínedlt, a esdeveni r un autor reconegut, admi -
rat , de culte , equiparat de segui da a figu res de la valua internacional de Cortázar o Bo rges .
Tot i aix ó, Echevarría creu que és un "autor cuya influencia en los rumbos de la narrativa
hisp ánica no ha hec ho má s que empez ar".
Paradoxalment, sembla que Bolaño no creia gaire en el recon eixement posturn : "era cons-
cient e de que la verda dera batalla se prese ntaba en vida y escrib iendo " (Rodrigo Fres án) .
El seu, pe ro, li va arribar en vida, tot i que malauradament en va poder gau dir be n poc oLa
Iiterat urització de la realit at que tempt a a.tot escriptor li va fer arribar a suggerir la possib ilitat
que els millors anys de la seva vida, els últims, havien estat una mena de prolongaci ó o
regal metafísic, després de la seva mort slrnbolica (=diagnosi de ma laltia greu ) I'any 1993.
Mihá ly Dés , edito r i amic -sorpren com tots els que en par len eren am ics!- , aventura qu e
"Bolaño cornenca a ser gran quan pren consc iencia que desaparelxera. Aleshores corn enca
a escriure contra la mo rt i és quan Ii surten aquests escrits d'aquesta inte nsitat literaria".
I?OE3E:I?7"o E3ov¡~o
/i7
¿>"qqc.Qo •
I'\OI3E.l'\íO~ "J}.sqr ....
~66 ""''v/e:>
,~
~~'Gi~N~J. ~,v.."
4. Dos lust res de trajectoria edit orial
Encara que abans hem dit que van vint anys des de la primera publ i-
caci ó a I'última (obviem els poemaris juvenils) , el veritable gruix de la
seva obr a edita es concentra en la meitat de te mps , concretament en
nou anys , dominats per una estranya cohe rencia apressada. Fem-ne
un repas:
01996 : La literatura nazi en América i Estrella distante (nove'les)
01997 : Llamadas telefónicas (relats)
· 1998 : Los detectives salvajes (novel' la)
01999 : Amuleto i Monsieur Pain (novel' les; la segona, una reedició de
La senda de los elefantes)
02000 : Nocturno de Chile (novel-la), Tres(poes ia) i Los perros románti-
cos (poes ia; amb Pr óleq de P. Gimferrer)
0200 1: Putas asesinas (relats)
02002: Amberes (novel -la po ética) i Una novelita lumpen (novel-la)
·200~ : Lapista de hielo (novel-lareedici ó)
1, p óstumarnent:
· 2003: El gaucho insufrible (relats i assa jos) i Tres novelas (reedició
con junta, amb Introducció de R. Fresán , d'Estrella, Amuleto i Noc-
turno )
02004: Entre paréntesis (míscel- lania; edició d'l. Echevarría) i 2666
(novel- la)
Liber 2004 alerta del perill de la pirateria
La 22e na edició del saló Internacional del L1ibre a l'Estat Espanyol , Líber 2004, de la Fira de
Montju"ic a Barcelona remarca la necessitat deprotegir la propietat inteHectual i lluitar contra la
pira te ria editorial.
La minis tra de Cultura, Carmen Ca lvo , va inaugurar la tira amb el lema "hem de ter el salt
del saber lIegír al valer lIegír". Va continuar recordant unes paraules del ministre d'lnstrucció
Pública de la Rep ública, F ernando.de los Ríos -que asp irava que elsespanyols sabessin lIegi r-,
i qu e amb alx ó no n'hi havia prou , que els espanyols també han de ser "Iectors", un adjectiu que ,
ara per ara , només es pot aplicar a la meitat de la població. També va dir "per la lectura passa
tot el coneixement" i per fomentar-la es va comprometre a crear una lIei del llibre que " reculli
tates les aspíracíons del sectotAíxa com la pluralítat cultural del país, que s 'ha de prote-
gí r ". el cel obert _