Page 12 -
P. 12
~·tyt;l,. Catalunya s'ha con strulthtst óríoament en la:fusió"de cultures diverses. Miguel Poveda, cantao r.
RETALLS D'HISTORIA Aitor Roger, historiador
SANT CRISTINA, 650 ANYS .
"lsta'1i~ Santa ( ristlna l.loret de Mar
;.
Les referencies
documentals que
ens informen
sobre I'antigui.
tat de I'ermita
de Santa Cristina
ens fan recular
fins a mitjans del
segle XI'" con-
cretament a I'any
1354.
Tot aq uest paratge tan apreciat per tloretencs, marít ima fins a I'ermita i la ve lla tradició de les rega- Im at ge s c o rrespone nts a
blanencs i forans, en aquell temps era conegut amb tes de IIaguts coneguda com "s'arnorra, amorra". les derrerles del segle XIX
el nom de Vilarnau, una poss ible referencia al se u Antigament, I'encarregat de dirigir aquesta activitat
origen roma . Sembla ser que durant aquella cent ú- era I'obrer major de Santa Cristina , ja que gairebé
ria la sev a situaci ó econ ómica era torca delicada, sempre osten tava el títol de caplta mercant o de pilot.
fins i tot podria haver patit els habitua ls ataes de Una de les IIegendes més conegudes d'aquest indret
pirates. La important reforma arq uitectóni ca que va és la que ens explica que els blanencs es van ven dre
patir entre els anys 1764 i 1772, merces als nom- Santa Cristina per un apat de ca rgols i uns bons vins
brosos donatius deis vilatans, mariners, armadors... oferts pels lIoretencs abans de celebrar una reunió
i a la venda d'alguns objectes de valo r propietat on s'havien de decidir els Iímits deis seus termes
de l'Obrería, podria haver amagat els antics mu rs municipals. Altres fonts diuen que els blanencs, al
defensius. L'edifici que ara podem veure co rrespon no escol tar la santa les seves súpliques, van dec idir
a un estil a cavall del barroc i el neoclassicisme. vendre aquest paratge per un sirnb ólic plat de car-
La portalada principal, amb la imatge de la santa gols. Aviat pero se'n pened iren i les rivalitats i bara -
al capdamunt, dóna la benvinguda als nombrosos lIes entre els dos pobles ve'ins van sovintejar al lIarg
visitants. El se u interior presenta una planta de del temps. La gent més gran encara expl ica que els
creu lIatina amb capelles laterals. És aquí on es aplecs acostumaven a acabar amb alguna baralla o
conserva el suposat crani de Santa Cristina, que el llancarnen t de pedres. Afortunadament tot aixó ja
va arribar a Lloret el dia 18 d'abril de 1784 portat fa molts anys que s'ha superat i són nombroses les
pels germans Brugada de Ca lella i pel fill de Blanes mostres de bon ve'inatge. Una d'aquestes most res
Miquel Roger. La relíquia s'instal -la en una urna a va ser la inaugu ració d'un monument en el cam í que
I'altar de Sant Elm i no sera traslladat al cambril de condueix a I'ermita, que homenatjava a I'escriptor i
I'ermita fins el 1824. Una altra Ilegenda també ens blanenc de cor Joaquim Ruy ra. Sobre una gran placa
explica que fou un noi del desaparegut Mas Massa- d'a ram s'hi va transcriure un petit fragment d'una de
pera qui va fer la troballa de la santa imatge enmig les seves novel -les més conegudes i on se'ns des -
del bosc. Assabentat el rector de Lloret de Mar van criu magis tralment la bellesa d'aquest indret.
decidir traslladar-Ia a I'antiga esg lésia parroqu ial de
les Alegries . La imatge pero va desapar éixer mis- Encara es mantenen vives algunes dites i frases
teriosament d'aquest ernplacament i fo u trobada al fetes que fan referencia a les antigues rivalitats i a
1I0c on I'havia descobert el noí. Els lloretencs van I'episodi de la perdua de Santa Cristina . Si els de
interpretar aquests fets com el desig de la Verge de Lloret diuen "Santa Anna és vostra, Santa Crist ina
romandre en aquell turó proper a la mar i fou allí on és nostra !", els blanencs ens referim a les pecu lia-
poc temps després s'aixeca I'ermita de la patrona ritats de la seva parla dient "Ja hi sem! , que diuen
de L1oret. a L1oret". El ce rt és que "entre Blanes i l.loret no en
farem un pam de net".
La seva festivitat se celebra el día 24 de juliol.
Aquest dia , el tradicional ball de plaga de les almo r- Aquestes breus notes sobre la rica historia de
ratxes, és un privilegi reservat a quatre parelles de I'ermita i les seves tradicions ens haurien de serv ir
l'Obreria. L'any 1987 va ser restaurada la processó per estimar i va lora r encara més un indret que és
patrimoni de tots . Aitor Roger _