Page 8 -
P. 8
L’ARTICLE
La marina lloretenca als segles XIX i XV. Els primers mariners.
La història de la marina de Lloret dels segles XVIII i XIX és ben coneguda gràcies A l’edat mitjana l’exportació de productes de primera necessitat per a la
a la recerca dels historiadors locals, certificada en diverses publicacions que població, com ara els cereals o els subministraments per a la indústria naval i
ens permeten disposar de fonts de consulta ben documentades. La multitud armamentística, necessitava un permís concedit pel representant del Consejo Real
de documents i objectes d’aquesta època conservats al si de moltes famílies de la zona. Els patrons que transportaven aquestes mercaderies, anomenades
lloretenques, juntament amb el record encara fresc de les gestes dels seus cosas vedadas, havien de tenir una autorització especial que consistia en una
avantpassats, fa que la memòria històrica sigui encara viva al poble. albarà emès per l’autoritat del port d’origen, el qual s’havia de restituir a la
tornada. Si no es feia, s’estava exposat a dures sancions econòmiques i fins
Malgrat l’abundància de dades d’aquest període, hi ha pocs treballs sobre les i tot a patir penes corporals. Els expedits per la ciutat de Barcelona, quedaren
activitats marineres que portaven a terme els habitants de Lloret amb anterioritat recollits en els anomenats Albaranorum. Abasten des de 1355 fins a 1712 i
a 1700, quan està clar que, de sempre, com els de qualsevol altra població estan constituïts per 46 unitats. Hi trobem anotades totes les llicències o patents
costanera, tingueren una vinculació important amb el mar, el qual, al cap i a la fi, concedides i s’hi indica el nom del patró i/o nom de qui contractava el viatge, el
fou el seu millor mitjà de subsistència. Pensem per tant que la tradició marinera tipus d’embarcació, la mercaderia transportada i el lloc de sortida i d’arribada/
dels residents en aquest municipi no és recent, sinó que té el seu origen en les d’origen i de destinació.
arrels més profundes de la seva història.
L’altra font documental consultada foren els 114 llibres de registre de l’impost
Com que el transport per terra en aquesta època era difícil per culpa dels camins conegut com a Ancoratge, arbitri basat en un privilegi concedit pel rei Alfons el
intransitables, de traçats tortuosos adaptats exclusivament al pas d’animals de Magnànim a Barcelona, pel qual s’autoritzava a cobrar un gravamen a tots els
càrrega, el moviment de mercaderies més important es feia gairebé tot per via vaixells que ancoraven a la seva platja per poder finançar la construcció del moll
marítima. Prendrem com a referència els segles XIV i XV i, malgrat la brevetat de la ciutat. Van de 1439 a 1553 i hi ha anotats el nom del patró, el tipus
de l’article, procurarem fer una pinzellada sobre qui van ser els primers mariners d’embarcació, la procedència, la mercaderia i l’import abonat en funció de la
de Lloret, quines embarcacions empraren, les seves rutes de navegació i les capacitat de càrrega de l’embarcació.
mercaderies que transportaren.
El procés a través del qual es va anar gestant la realitat urbana que coneixem
Està ben documentat que el comerç marítim català de mitjan segle XIV ja era avui com Lloret de Mar, s’inicia a l’època medieval com una comunitat agrícola
important i abastava àrees extenses i allunyades. Encara que ja es comerciava situada a l’interior, al voltant de l’actual ermita de les Alegries, que feia en aquell
amb els principals ports i illes mediterranis i amb la costa nord-africana i ja temps d’església parroquial de la comunitat. Possiblement en paral·lel es va crear
s’havia arribat a Alexandria i Xipre, el tipus de navegació més corrent a les costes un petit assentament a la zona costanera, assentament que des de la construcció
del Principat a l’edat mitjana era el cabotatge. Per a aquesta navegació no es del castell de Sant Joan a la primera meitat del segle XI va anar esdevenint més i
necessitaven instruments marítims ni cartes de navegació ja que la visió dels més important a l’empara de la protecció que el castell brindava.
accidents geogràfics costaners permetia als patrons conèixer a cada moment la
situació exacta on eren i en cas de temporal es refugiaven en els espais que els No sabem gran cosa dels primers habitants de la costa, encara que l’assentament
racons de la costa oferien. a la vora de la platja, als marges de la desembocadura de la riera, ens fa suposar
una dedicació a la pesca i al comerç marítim, tal com es feia a totes les poblacions
Les embarcacions més emprades foren la barca, el llaüt, el lleny i, en menor costaneres. Aquesta vinculació amb el mar es veu reforçada per la possible
mesura, la tartana i la sagetia. Encara que sigui un terme genèric, la paraula existència d’un petit port, del qual ens parlen les restes d’un mur circular de pedra
barca defineix un tipus d’embarcació molt concret, una de les naus mediterrànies enfonsat a la sorra, restes que pertanyen sens dubte als fonaments d’una antiga
més comunes a l’època medieval. Era una embarcació menor moguda a vela amb torre que devia marcar i protegir l’entrada d’aquesta petita instal·lació portuària.
ormeig i rems, utilitzada en distàncies curtes. Servia tant per a la pesca com per al
cabotatge. N’hi havia de diversos tipus en funció de la seva mida i el nombre de A partir de mitjan segle XIV comencem a tenir dades sobre els seus pobladors.
tripulants podia variar entre 4 i 7; les més grosses podien arribar al nord d’Àfrica. L’any 1346, a la zona marítima hi devia haver unes 150 ànimes agrupades
A més, el llaüt era una embarcació petita, sense pont, d’un sol pal inclinat cap a en uns 38 nuclis familiars, tal com es desprèn d’un pergamí datat aquell any
proa i aparellat amb vela llatina. Aquesta embarcació, també utilitzada per pescar, i conservat a l’arxiu de Lloret, en el qual es recull el conflicte sorgit entre els
fou un dels principals protagonistes del trànsit comercial català. habitants de l’interior i els de la costa, en discrepar ambdós grups de la manera
d’aprofitar els recursos forestals del municipi. En el document es recull la relació
Barcelona era el port on es concentraven la majoria de les embarcacions de la dels caps de família d’ambdues zones, però per desgràcia només se n’esmenta el
costa catalana. El fet que s’hi accedís fàcilment i s’hi arribés amb un desplaçament nom, sense indicar-ne la professió. No és fins l’any 1443 que en un altre pergamí,
curt, que en molts casos no sobrepassava una jornada, juntament amb l’enorme conservat també a l’arxiu de Lloret, al costat del nom s’hi indica la professió que
capacitat importadora de la Ciutat Comtal, sempre necessitada de subministraments exercia cadascú.
per atendre la seva nombrosa població, feien de la ciutat el mercat més important
de la zona. Gràcies al control que les autoritats exercien sobre el trànsit marítim En aquesta segona llista, d’un total de 46 caps de família tenim 3 patrons de
del port barcelonès, que anotaven totes les incidències, disposem de la relació barca, Guillem Sapera, Esteve Pellicer i Pere Davi; 5 mariners, Nicolau Andreu,
d’entrades i sortides d’embarcacions i mercaderies d’aquesta època, registres Guillem Arnau, Mateu Davi, Domènec Cabanyes i Antoni Andreu; 3 pescadors,
conservats en les sèries de llibres conegudes com a Albaranorum i Ancoratges Nicolau Davi, Joan Bosch i Antoni Durall, i dos mestres d’aixa, Antoni Fábregas i
-ambdues sèries conservades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i fonts Antoni Cassà. O sigui que quasi un 30% dels membres més representatius de la
d’informació que ens han permès conèixer les activitats dels primers patrons de comunitat es dedicaven a activitats vinculades amb el mar.
Lloret.
8
