Page 12 -

EL FONS DOCUMENTAL DE LA CAMBRA AGRÀRIA DE LLORET
Aquest any 2006 es commemora el primer centenari de la fundació del Sindicat
Agrícola de Lloret de Mar. L’entitat va ser la primera iniciativa en matèria
associacionista dins del sector agrari local, fruit de l’interès dels propietaris i dels a causa de malaltia, accident o pèrdua de collita. En aquell moment el president
pagesos de la vila per millorar les condicions de treball i crear un ambient propici
per al reconeixement social de les tasques i les persones que s’hi dedicaven.
També ara es compleixen cinc anys de la cessió que l’agrupació que n’ha heretat
la personalitat i les funcions, Agricultors de Lloret SAT, va fer del fons documental
de l’entitat al Servei d’Arxiu Municipal. Creiem, doncs, que aquesta doble
efemèride és un bon motiu per mirar enrere i conèixer una mica més les diferents
associacions que han fornit aquest fons documental, la seva naturalesa i el seu
contingut.
Les entitats
El fons, identificat globalment com a Cambra Agrària de Lloret de Mar, correspon,
en realitat, a la producció documental derivada de l’activitat de cinc entitats
anàlogues i successives. Totes cinc tenen en comú el fet d’haver-se constituït
com a resposta a la necessitat que tenien els pagesos lloretencs de defensar
llurs interessos comuns i poder prestar als afiliats un seguit de serveis i ajuts. A
continuació farem un repàs històric per la vida de les cinc agrupacions que s’han
pogut individualitzar dins d’aquest fons global:
1.Sindicat Agrícola de Lloret de Mar.
Tal com hem esmentat, va ser la primera entitat fundada a Lloret al servei dels
agricultors locals. La primera sessió de la Junta de Govern va tenir lloc el 7 de
març de 1906. El Sindicat es presenta solemnement a la societat lloretenca amb
una gran festa inaugural el dia 13 de maig, dos dies abans de la diada del sant
patró Sant Isidre. Els estatuts deixen ben clar l’objecte de l’associació en el seu
article segon: el fomento de la Agricultura y anexos de la misma, atendiendo a
la protección y defensa de las clases agrícolas, al establecimiento de relaciones
entre los que las componen, al propio tiempo que a su cultura, instrucción y
bienestar.1
Cal fer esment especial de l’article quart, que ens diu que “atendiendo a la mayor
intervención que en la vida social moderna se concede a la mujer, éstas podrán
pertenecer al Sindicato en cualquier concepto de socios, con la sola limitación
de no poder ser designadas para los cargos del Comité directivo”. Aquest article
ens mostra la important evolució social que experimentava el país en aquells
moments de principis del segle XX i, alhora, la resistència a acceptar els canvis en
el si del nucli masculí dominant.
En total es van aplegar trenta-dos socis fundadors, entre els quals hi havia la flor
i la nata de la societat local. L’1 de gener de 1912 el Sindicat disposava de 277
afiliats. Des d’un any abans ofereix als seus afiliats la possibilitat d’obtenir crèdits
agraris. Durant la dècada dels trenta arribarà a proporcionar serveis de pensions
i de mutualitat agrària. A més, sempre va mantenir altres prestacions bàsiques
com les de cooperativa de venda de la producció i la de compra comunal de llavor,
fertilitzant i maquinària. El conreu més destacat era el de la patata primerenca:
la de Lloret tenia fama de ser especialment bona i, a més, era de les primeres
en recollida i venda dins del calendari, amb la qual cosa gaudia d’un avantatge
comercial important.2
2. Fraternitat Agrícola Lloretenca.
Aquesta entitat va funcionar de manera paral·lela i alternativa al Sindicat. De les
cinc entitats és la que ofereix més buits a causa de la poca documentació que
12
ens n’ha arribat. El primer text rector disponible (una modificació dels estatuts
originals feta al 1919) fa un esment especial als casos d’ajut mutu entre pagesos
era Joan Moner i el secretari, Ramon Mas, i el local estava situat al carrer Nou
(ara d’Agustí Cabañas), número 12. El llibre d’actes de les sessions del Ple de la
Societat testimonia una activitat ininterrompuda fins l’any 1933 i una última acta
del 1935 en la qual es renova la Junta Directiva i s’aprova l’estat de comptes
de l’entitat.3
3. Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Lloret de Mar.
El Sindicat Agrícola no va perdre temps després de la Guerra Civil. El mateix any
1939 reprèn l’activitat, tot centrant-se en la campanya patatera. El context polític
obliga, òbviament, a ajustar l’associació als principis rectors del règim franquista.
A l’hora de la veritat, la Hermandad es va adaptar una mica a la situació particular
local. A grans trets, trobem, d’una banda, l’organització de funcionament intern
(càrrecs, òrgans de govern, control de finances) i, d’altra, quatre grans àrees
de prestacions als afiliats: serveis agropecuaris, serveis econòmics, policia rural,
Seguretat Social agrària i serveis recreatius:
– Els serveis agropecuaris feien referència al control de la producció agrícola, les subvencions
ministerials i la salut veterinària. Hi havia els grups de patata, blat i sanitat i moviment
de bestiar. Dins d’aquesta àrea trobem també la cooperativa agrícola que comercialitzava
i distribuïa els productes dels afiliats de manera conjunta. Es va fundar l’any 1945 i es
mantindrà trenta anys fins al 1975.4
– L’àrea de serveis econòmics se centrava fonamentalment en l’atorgament de crèdits agraris
d’ajut i millora a la producció i en l’elaboració de les estadístiques i enquestes de producció
i superfícies conreades. També es va encarregar de gestionar les indemnitzacions que va
concedir el Ministeri d’Agricultura amb motiu dels aiguats de 1962 i els de 1970. Encara,
com a servei econòmic, hom pot parlar de la cooperativa de consum creada l’any 1966.
Molts lloretencs encara la recorden com la botiga del Sindicat.
– El servei de policia rural es va instituir l’any 1956. Incloïa la vigilància de l’ordre i la seguretat
en l’entorn rural, així com el manteniment de les infraestructures agràries comunes, els
camins i les lleres de les rieres.
– El servei de Seguretat Social agrària és el que més documentació va generar. Va controlar
la gestió dels expedients de prestació social i la liquidació de les quotes de cotització dels
afiliats entre 1942 i 1978.
– Finalment, els socis disposaven dels serveis de local social i centre recreatiu i d’esbarjo. Dins
d’aquest epígraf hom pot incloure les festes patronals de Sant Antoni Abat (17 de gener) i
Sant Isidre (15 de maig) i els balls setmanals que es van fer molt populars al Lloret de les
dècades dels cinquanta i els seixanta.
La Hermandad és la forma associativa agrària que més anys va prolongar les
seves activitats. El període coincideix, a més, amb el moment de més rellevància
relativa del sector al municipi, especialment les dècades dels quaranta i dels
cinquanta, quan Lloret ha deixat enrere el comerç indià i el suro i la indústria
turística de masses encara està a les beceroles.
4. Cambra Agrària de Lloret de Mar i Agricultors de Lloret SAT.
Les eleccions sindicals de l’any 1978 marquen l’inici de la trajectòria de la nova
entitat o, millor dit, de la nova denominació de la vella entitat. De fet, l’associació
s’encarna llavors en dues entitats separades: d’una banda la Cambra Agrària, que
assumirà les competències més institucionals de relació amb les administracions,
així com el control de la gestió del crèdit agrari i de les prestacions socials.
D’una altra, la societat agrària de transformació (SAT) Agricultors de Lloret, que
s’encarregarà de gestionar l’organització de la producció i el funcionament de
l’antiga cooperativa. Finalment, la introducció del nou règim laboral agrari durant
la dècada dels noranta provocarà l’extinció de les cambres agràries locals i només
Agricultors de Lloret SAT romandrà com a entitat supervivent i hereva de l’esperit