Page 13 -
P. 13
Capçaleres dels expedients del
Sindicat Agrícola on es deixa
constància de la festa inaugural
i dels estatuts que regentaven
l’entitat. Dates: 1906
Procedència: SdAMLLM
(st. 56.64.2 i 56.64.3)
i el patrimoni de l’antic Sindicat. En l’actualitat Agricultors de Lloret continua la I, per altra, el criteri funcional s’ha emprat dins de cada subfons, de tal manera que
tasca econòmica i social iniciada l’any 1906, mantenint viva l’activitat del sector el primer nivell de classificació és pràcticament comú a totes les associacions:
agrícola local i conservant la memòria de la vida de pagès a Lloret durant els
últims cent anys. 1-Òrgans de govern
El fons documental 2-Administració
La documentació de totes les entitats es va anar concentrant a la seu social 3-Serveis
de l’antic Sindicat Agrícola, al número 36 del carrer de Sant Pere. L’any 2000
Agricultors de Lloret es trasllada definitivament a la nova nau de Can Nan 4-Hisenda
Bord. Aprofitant el trasllat, i tenint en compte que l’entitat no disposava pas
d’instal·lacions de conservació documental adequades, el fons va entrar al Servei 5-Biblioteca auxiliar
d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar com a ingrés documental extraordinari gràcies
a l’atenció de Josep Valls, gerent de l’entitat. La documentació va arribar en En el cas de la Fraternidad només s’arriba als punts 1 i 2. El Sindicat, en canvi,
un estat de conservació força variable. Es van trobar molts casos de documents incorpora un punt 6 que inclou la documentació generada per la participació en la
afectats a causa de les humitats o de l’acció d’insectes xilòfags, artròpodes i altres fundació i funcionament de la Unión de Propietarios Corcheros Catalanes.
invertebrats. En general el fons patia un grau elevat de brutícia i pols acumulada.
D’altra banda, no és pas íntegre: es troben buits i llacunes en algunes sèries. El 14 En resum, la informació continguda en aquest fons permet obtenir una visió prou
de juny de l’any 2000, Joan Campmajó i Mas, com a representant d’Agricultors completa de l’associacionisme agrari lloretenc al llarg del segle XX, de l’abast i
de Lloret, signa la proposta de cessió documental. El conveni definitiu queda la importància del sector primari a la vila, especialment a la primera meitat del
establert el 2 de març de l’any 2001. segle, i de la transformació patida durant la segona meitat en el trànsit cap al
predomini del sector terciari dins l’economia local.
L’organització documental s’ha fet seguint els quadres de classificació de caràcter
orgànic i funcional dissenyats ad hoc per a cadascuna de les cinc entitats agrupades Bibliografia
en forma de subfons. Per una banda s’ha utilitzat el criteri orgànic per diferenciar
els cinc subfons segons cada entitat: Domènech i Moner, Joan: Lloret de Mar, Quaderns de la Revista de Girona, núm.
38; Diputació de Girona, 1992.
1-Agricultors de Lloret SAT
Parés, Pere Miquel / Vilaró, Teresa: La ramaderia, Quaderns de la Revista de
2-Cambra Agrària de Lloret de Mar Girona, 52; Diputació de Girona, 1994.
3-Fraternidad Agrícola Lloretense Jordi Padilla Delgado
4-Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Lloret de Mar 1. SAMLM 56.64.2.
2. Domènech i Moner, Joan, 1992: Lloret de Mar, Quaderns de la Revista de Girona núm. 38,
5-Sindicat Agrícola de Lloret de Mar
Diputació de Girona; pp. 56 i 57.
3. SAMLM 56.45.2.
4. Els estudiosos de la ramaderia gironina Pere Miquel Parés i Teresa Vilaró són, però, molt crítics
amb el funcionament de les cooperatives durant la dictadura. Per a ells es limitaven a ser un
instrument de control polític del règim sobre la pagesia i no responien a les autèntiques necessitats
de l’agricultor (Parés, Pere Miquel / Vilaró, Teresa, 1994: La ramaderia, Quaderns de la Revista de
Girona, 52; Diputació de Girona; pp. 48 i 49).
13