Page 15 -
P. 15
Conclusions
Creiem, que la UR de Lloret fou organitzada, bàsicament, per Agustí
Pujol a partir d’agost de 1903; però que fins al març de 1905 no
va ser declarat el cafè economat. Tot plegat, ens indicaria que els
republicans de Lloret no tenien gaire influència en la població; i que,
fins al 1906, data en què s’aprovaren els estatuts, no degueren
participar a les eleccions.
És interessant assenyalar que quan Salmerón visità Lloret va anar
a casa d’en Pujol, i, pel que s’apunta a la Costa de Llevant del 20
d’abril de 1907, no va passar pel Centre Republicà de Lloret. Per
què? No creiem que fos un oblit del periodista de torn, perquè quan
es parla de Blanes i d’Arenys sí que es fa menció de la visita de
Salmerón als Centres Republicans de cada una d’aquestes viles. El
més possible és que la majoria dels membres de Centre d’UR de Lloret
no fossin partidaris de Solidaritat Catalana. Més tard, segons apunta
J. B. Culla,12 el Centre d’UR de Lloret es va convertir en un Centre
Republicà Radical, que va estar inspirat per Narcís Vilà i Prats. Es van
presentar a les eleccions del 1909, sense obtenir representació, i a les
eleccions del 1913, on sí que van aconseguir representació municipal.
Pel que apunta en J.B. Culla, aquest partit polític va existir com a
mínim fins al 1914.
Francesc Bonastre i Santolària
Llicenciat en història amb un DEA en Món Contemporani
per la Universitat de Barcelona
President del Centre d’Estudis Pinedencs
i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
Arribada de Nicolás Salmerón a Lloret de
Mar el dia 16 d’abril de 1907.
Autor: J. Vilà. Procedència: SdAMLLM
– fons J. Vilà
3. Possiblement, a final de 1907, van enviar l’estat de comptes al Govern Civil 1. Aquest escrit està basat i/o forma part de la comunicació “La Unió Republicana en el Maresme (o
de Girona perquè aquest organisme els va fer saber, mitjançant l’alcalde, Costa de Llevant) i en la marina de la Selva (1903-1910)” per al VI Congrés de la Coordinadora
que havien de fer constar amb claredat la procedència dels ingressos i de Centres d’Estudi de Parla Catalana els dies 3 i 4 de novembre de 2006.
la inversió de les despeses i que ambdós documents havien de ser-los
retornats timbrats.9 2. Arxiu Municipal de Blanes. La Costa de Llevant, 20 d’abril de 1907 pàgina 15.
3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La Publicidad; 5 d’agost de 1903.
4. El 25 de març de 1909, es comunica a l’alcalde, en resposta a una invitació 4. Arxiu Municipal de Lloret de Mar. 2.4.2. Altes i baixes de matrícula industrial 1884/1911. Alta,
per la festa de l’arbre que els havia fet arribar, que enviaran Quirico Parés
Casanovas10 i Juan Ros per representar la Societat en aquest acte. Gràcies Lloret, 21 de març de 1905.
a aquest escrit sabem que tenien uns llibres d’actes, que Quirico Parés n’era 5. Segons el padró de 1910, havia nascut el 10 d’abril de 1883; la seva professió era el comerç i
secretari, que Salvador Austrich n’era el president11 i també coneixem el
segell de la Unió Republicana loca. sabia llegir i escriure. Ídem. 9.2. Padró 1910. Número d’ordre 2797. Número de padró 2532.
6. Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Fons d’associacions: Estatuts del Centre d’Unió Republicana 1906.
En l’Arxiu Històric de Girona hi ha el registre de constitució a 15 d’abril de 1906 (Fons Govern Civil.
Llibre registre d’associacions 1897-1937).
7. Arxiu Municipal de Lloret. 1.2. Actes 1902-1907 (Còpia). 19 d’abril de 1906.
8. Arxiu Municipal de Blanes. La Costa de Llevant, 20 d’abril de 1907. Pàgina 15.
9. Arxiu Municipal de Lloret de Mar. 1.7. Correspondència 1908. Girona, 28 de gener. És rebuda a
Canet de Mar per Juan Ros Gros el 30 de gener (?).
10. Segons el padró de 1910, Quirico Parés Casanovas havia nascut el 16 de juliol de 1872, sabia llegir
i escriure i la seva professió era taper. Ídem. 9.2. Padró 1910
11. Arxiu Municipal de Lloret. 1.7. Correspondència 1909. Lloret de Mar, 25 de març.
12. Culla i Clarà, Joan B. (1986): El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Curial,
Barcelona. Pàgina 413.
15
