Page 14 -

TREBALLS REALITZATS AMB DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU MUNICIPAL

La Unió Republicana de Lloret de Mar (1903-1910)1

Introducció

La Unió Republicana (UR) va ser un partit polític creat, l’any 1903, per iniciativa
de Nicolás Salmerón, amb la finalitat d’aglutinar les forces republicanes dividides
en diverses formacions polítiques i per tal de poder presentar una opció electoral
viable. Anteriorment, ja s’havia intentat fer una primera coalició electoral, l’any
1893, que també s’anomenà UR i, anys més tard, hi hagueren altres intents
reorganitzatius com el de Fusió Republicana en 1897 i una altra UR en 1900.
Finalment, l’any 1903 es va crear aquest partit amb la probable participació
de quasi tota la Fusió Republicana, amb elements de Fraternitat Republicana
(antiga Federació Revolucionària), amb elements expossibilistes (antics partidaris
de Castelar) i amb alguns elements del republicanisme federal.

La Unió Republicana es va organitzar en comissions per a cada província i per a
cada partit judicial on hi havia grups de republicans partidaris de Salmerón. Així, el
senyor Agustí Pujol de Lloret –que va rebre Nicolás Salmerón en la visita que va fer
en aquesta vila i que va participar com a representant de Lloret en el dinar que se li
va oferir a Santa Cristina–2 va formar part de la Comissió per la província de Girona
i pel partit judicial de Santa Coloma de Farners a principis d’agost de 1903.3

Centre d’UR de Lloret Segell del Centro de Unión Republicana de Lloret de Mar

El dia 3 de març de 1905 va ser fundat el cafè economat, seu de la Unió Sobre la vida política i social del Centre d’Unió Republicana de Lloret de Mar no
Republicana de Lloret, que estava situat al carrer Major, número 19.4 tenim gaires notícies i, les poques que tenim, són molt fragmentades:

Els estatuts d’aquest nou partit polític es van aprovar el 15 d’abril de 1906. En el 1. El 19 d’abril de 1906 es fa conèixer a l’Ajuntament per una instància sobre
seu contingut normatiu podem veure, entre altres aspectes, els diferents objectius el cementiri civil:
que pretenien aconseguir: “Se da cuenta de una instancia que diversos individuos sin distinción de
clases, escuelas políticas y filosóficas y religiosas y entre ellos D. José (Sic)
1. Agrupar aquells que estiguessin d’acord en què els pobles s’havien Ros Gros por autorización según dice de una Junta Municipal republicana
de governar per si mateixos i no per obra i gràcia de Déu ni per drets agrupación libre pensadora, pacifista y Centro de Unión Republicana
hereditaris. interesando del Ayuntamiento conclusiones referentes al Cementerio
neutro, o sea civil, según dicen, al oficial del Estado y se acuerda conste en
2. Posar-se d’acord amb la majoria dels republicans que formaven part acta el enterado y que se tenga presentes dichas conclusiones para cuando
d’un conjunt més gran com a partit polític i que, amb major abnegació i llegue el caso de terminar el Cementerio a que las mismas se refieren”.7
altruisme, havien d’anar directament cap a la implantació de la República a
Espanya. 2. A mitjan abril de l’any 1907, en Nicolás Salmerón, entre altres pobles,
visita Lloret. A Santa Cristina, va dir que veia en la Solidaritat Catalana,
3. Crear institucions de caràcter instructiu, d’auxili mutu, economia social i el renaixement d’un gran poble que desitja viure i que ell li prestava el
cooperatives recreatives i artístiques. seu suport perquè no dubtava que aquest moviment no solament havia
de portar la regeneració de Catalunya, sinó que expandint-se per altres
4. Propagar els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat com a principi de regions, portaria la d’Espanya.8
redempció polític i social per aconseguir el major grau possible de felicitat
humana.

Aquesta societat, per al major assoliment del fi que perseguia, creia que era
important la implantació d’escoles, biblioteques i tots aquells mitjans que
desenvolupessin la intel·ligència de l’home en el sentit més modern i progressiu,
prescindint de tota tendència religiosa. Els socis que en formaven part havien
d’ésser majors de setze anys, ser proposats per dos socis i ser admesos per la Junta
Directiva. Els associats pagaven una quota anual, havien d’acceptar els estatuts
i no podien haver tingut una mal comportament ni en la seva vida privada, ni en
la seva vida política. El president era Joan Ros Gros;5 i el vicesecretari Joaquim
Tomàs.6

14