Page 14 -

p rojecte . No ho sabem . A mé s, s'ha d'encarreg ar I'obra. Mo lt
bé. Quan pensen co men car? O haurem de fer com I'any passat
i tenir els diners c onge lats . El govern fa les inversions en el
paper peró desp rés no gest ion a els diners. A part d 'aix ó, I'edifici
és molt c ar perq ué té diversos accessos q ue do nen entrada a
diferents serveis. Si les entrad es es po guessin unificar red uiríem
la des pesa. Hi ha un sol edifici que no po dr á comparti r co nse rge
ni funcions . Tam bé estem en contra qu e la lud otec a i la sala
d 'exposicions est igu in en el sub terr ani perque hi ha sostre pe r
pod er edifica r."
-Doncs J'equip de govem diu que vost é volia fer el teatre
en el subterrani.
-" No és veritat. El subterrani s 'aprofitava per la sala de b utaques,
qu e no ha d e tenir lIum natu ral i s'aprofitava el d esn ivell de la
placa per connec tar la bibliotec a i el teatre. El que han projectat
ells, no sera funcion al ni eficie nt. Nosaltres vam fer suggeriments
al proje ct e. Algun s c ostava molt poc d 'acceptar- Ios. Per
exemp le, una planta no tenia lavabos i ho vam dir. Tamb é vam
fer ob servac ions q ue po ts er eren m és difícils de com p lir sego ns
el seu punt de vista. És igua l, no ens van acc eptar cap proposta .
Com que no ens van acceptar res del que delern, vam aca bar
dient no al p rojecte . No és un no perqué no . És un no rao nat."
-També van votar en contra de la ciutat esportiva. Per
que?
-"La ci utat esportiva en realitat es limita a un pa velló i una piscina.
Dins la zon a esport iva qu e nosaltres havíem p lanejat vo líem fer
un pare urba, zones verdes, zones obertes a I'aire lIiure per poder
pract icar esports. No saltres oens ávern en aquella zona c om un
pulmó, Tot aix ó ha quedat reduít a una piscin a de Hollyw ood , i
dic de Hollyw ood per exp ressar la des mes ura, i un pavelló , qu e
ja d 'inic i, surt amb la gestió privada de la part alta on hi hauran
depe ndencies que s'h auran de 1I0gar perq ué sigui rendib le. Han
cornenca t la cas a per la teu lada. El seu projecte, I'únic ca rrer
que p reveu obrir és un ca rrer que passa per la riera, al final
de Can Pujad as i gira i passa per les pistes esportives . Com a
concepció to rne n a par lar una altra vegada d'edificis. Per ells, la
zo na esportiva és el pavelló i la piscina."
-En el seu projecte, on anava el parc urb é?
-"lncloYa tota la zona que act ualment és la deixalleria, on hi ha
I'aparc ament de co txes, que ara és el dip ósit de veh icles , tot
aixó era parc urba igua l com el camp de terra que hi ha davant
I'escola Pere Torrent. Aixó era un pare urba amb camins interns.
Era una zo na de pa sseig, un pare dins el qu al hi havia una zon a
esportiva, molt me nys espectac ular q ue la d 'ara."
14
-Vostes també tenen una concepció diferent deis jardins
de Santa Clotilde.
-" Reconec que han fet una cosa que s' havia de fer, que és
preocu par-se per fer un mantenim ent co ntinuo Ara bé, tam bé
s'havien de posar els jardins dins el cataleq de jardins italianitzats i
no ho han fet perque aíx ó significa estar sotmesos a uns princ ipis
b ásics de funcionam ent que xoque n amb la utilització deis jardins
co m a especta cle. ElIs volen lloqar els jardins per a bod es i batejos
amb tota la parafernalia que aixó suposa , o sigui la po ssibilitat
d 'instal.lar carpes, la poss ibilitat de fer-hi apats amb "c áterlnqs" i un
augment de visitants despropo rcionat que el jardí no po t assumr,
Els jardins són un patrimoni important de Uoret i els hem de vend re
turísticam ent. Peró els hem de vend re amb la seva ca racterística
de números maxims de visitants. I no passa res. La gent truca i
reserva visita. Sí que s' havia d'arreglar I'accés i fer una petita oficina
de venda d 'entrades, i una petita botiga de venda de reco rds de
Uoret amb una co nsigna per deixar les bosses. Tot aixó formava
part d 'un a co ncepció d 'un jardí que es co nverteix en un element
turístic oAprofitant els desnivells, a la banda de Sa Boadella, es volia
instal.lar un amfiteatre natural per fer-hi, no tots els espectacles sinó
algun espectacle musical, perqu éalió té una sonoritat magnífica. Tot
aixo és el que nosaltres volíem fer. Tocar-ho tot i fer un restaurant,
una zona de picnic , una sala d 'exposicions, un aparcamen t... No
hi estem d'acord."
-El govem diu que vos tés volen uns jardins elitistes.
-"No , no saltres volem uns jardin s autsntícs."
-Una altra discrepancia, la tecene marítima.
-''Tinc c1aríssim que si remodelar la facana marítima vol dir només
fer un parquing sota el passeig Jacint Verdaguer la nostra oposició
és front al. Uoret necessita remodelar la facana marítima per
peato nalitzar i fer que aq uesta zona es revitalitzi eco nómicament i
turísticam ent i aix ó no s'aconsegueix amb un parqulnq . Fer nom és
un parquing és una solució miop . Si el parquing ve acom panyat
de la peatonalització, parlem- ne! Nosaltres vam aconseguir el vot
favorable de tots els grups polítics i el vistiplau del ministeri perqué
planiñcavern una solució molt amb iciosa que era recuperar pels
vianants la primera línia del mar i aixó es fa peatonalitzant i no
deixant passar els cotxes. Aixó significava ter una tacana moderna.
Si fas un parq uing nom és a Jacint Verdaguer, per algun Iloc hauran
d 'entrar i sort ir els cotxes , Aixó no és peato nalitzar."
-Tomara a ser la candidata a I'alcaldia del PSC?
-"No és una cosa que em preocupi . No estic fixada a la poltrona
sinó en el p rojecte soci alista . Fins al rnarc o a I'abril no en
come nc arern a parlar." •