Page 19 -

COSMOPOLIS ~ Cristina Fernández Recasens,
estudiant universitaria

Sol d'Andalusia

"Estos días azules y este sol de la infancia"

A. M a chado

Andalusia va celebrar el passat 28 de feb rer la seva diada. Em disposo a documentar-me per escr iure un article i
em passen les hores co nsultant un munt de pag ines web sob re aq uesta co munitat. Escolto I'him ne ("la bandera
blanca y verde, vuelve, tras siglos de guerra, a decir paz y esperanza, bajo el sol de nuestra tierra''), lIegeixo pie de
dades estadistiques (superficie, nombre d'habita nts, taxa d'atur, desenvolupament econ ómic...) i resums de la seva
historia (els primers pobladors, I'ar ribada de is romans, els musulmans, els reis catolics...). També trobo reterencies
als princ ipals personatges vincu lats a aquesta regió (Velázquez, Machado, Juan Ramo n Jiménez , Manuel de Falla,
Cecilia Bbhl de Faber, Maria Zambrano , Alberti, Picasso...), lIistes de patrimoni cultural, significat deis seus símbols,
origen de la bandera... Es veu que la data de la diada andalusa commemora el refer éndum pel qual Andalusia va
accedir a I'autonomía I'any 1980. Curiositats. Dades i més dades. Fins i tot trobo una edició de l'Estatut andalús
per escolars, molt didact ic. No sé perqu é em recorda els lIibres d'hist ória franqui stes , aque lls tan carques (copio:
). Sí, seria mo lt f ácil agafar quatre dades d 'aq uí, quatre d 'alla i esc riure' n un petit resum per commemorar des de l
celobert la diada andalusa. Pero aixo ho pot fer qua lsevol co nsultant el google o con nectant-se a la pagina web
de la Junta de Andal ucía.

Parlaré d'una Andalusia més persona l, més propera. L'Andalusia d'aquells que van em igrar i van abandonar-la per
marxar a altres zones d 'Espanya on tenien més possibilitat de trobar treball. Cata lunya va rebre mo lts immi grants
andalusos. No vull discutir si els nostres avis van ser catalans o van ser andalusos, si els van acollir bé o si va ser
culpa d 'ells que no van aprendre el cata la. Pod ria arg umentar, alxó sí, que quan algú lIuita per tirar una família
endavant potser no es planteja prablemes d 'identitat c ultural sinó que simplemen t té gana i té fills i una casa per
tirar endavant. El que anomenem c ultura (entenent-Ia, per tant, en el sentit elitista de la paraula), senyors, ve després
de I'estómac. Per desgracia és així en el món en que vivim. Aquesta cu ltura, senyors, només és pels que tenen
temps lIiure i d iners per co mprar lIibres i han pogut rebre una ed ucació que els ha ensenyat a lIegir i a escriure. I si
argumento aix ó és per una única raó . No ho faig per tal de reivindica r cap mena d'heroisme deis anda lusos que
van arribar aquí, no ho faig per demanar penedim ents, justificacions, homenatges, ni commemoracíons. No. No
els necessiten ells, ni els reclam o jo tamp oc oNo vull salvar els d 'un bando l ni els de I'altre perqué tampoc hi ha dos
bando ls, seria erroni d ir-ho i co m diuen els ándalusos "en tod as partes c uece n habas". Si argumento aíxo nom és
és per obri r el camí cap a una reflexió sob re la situació actual. A Catalunya, a Llo ret també, avui hi viuen mol ts
immigrants que es troben en una situació mo lt semb lant a la que es van trabar els Anda lusos quan hi van arribar. I
c ito a Maquiavel: "cal con éixer els camins de I'infern per evitar-los " i em sembla que amb aixo queda tot dit. Els
camins de I'infern ja els coneixem. La condició de I'immigrant mai és f ácil i menys quan es realitza per supervivencia.
Si volem anomenar Catalunya terra d'acollida fem que ho sigui de debo.

Andalusia. No hi he estat mai . Pero la porto dins . Deu ser una mica com la Lisboa de Vila-Matas "estuve en ella
antes de estar jamás ".

La meva avía es deia Bruna i era d'un poble de Córdova , Durant la guerra civil, segons m'explicava, menjava les
peles de ta ronja que trobava pel carrero Anys més tard es va casa r amb un hom e de Toledo, el meu avi a qui mai
vaig co neixer. EII va mori r jove i la meva avia va venir a Blanes amb els seus tres fills i va co rnencar a tre ballar a la
Safa. Mai va tornar a C órdova,

La meva altra avía es diu Encarna i va néixer a Mo tríl, província de Granada. Órtena, va arribar so la a Blanes on hi
ten ia la única germana que li quedava. Aquí ha viscut sempre, aqu í es va casar amb el me u avi i van tenir tres fills.
Mai ha tornat a Granada.

Per mi aixo és Andalusia, la que jo he visc ut. L'Andalusia de I'exili, de I'em igració, l'Andalusia imag inada , somiada
i recordada. Un reco rd que es va fent i desfent. Andalusia idealitzada. L'h e sentida a través de les parau les de
les meves avíes que me' n par laven i la descrivien com una terra lIuminosa, lIunyana i difum inada pel pas de tants
d 'anys . La mateixa Andalusia que devia recordar Machado en aque lls últims versos que va escriure abans de morir

a Colliure i que van trabar a la butxaca de la seva jaqueta "estos días azules y este sol de la infancia ". Uns versos

que encara prenen més sentit si en recordem uns altres "Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla". El so l
d 'infancia era pel poeta la terra perduda, la Sevilla daurada i el llimoner en aquell pati pero sobretot el record d 'un
passat que no torna pero al qua l s' hi po t retornar, q ue resta allá per refug iar-s'hi. Andalusia d'orígen i de pu nt de
partida. Andalusia que aba ndones pero que t 'acompanya. Anda lusia que és so l d' íntancla perduda i fragmentada,
recordada, discontinua, lIunyana . La terra que ells van abandonar i on jo ja hi he esta t , sense haver-hi estat mal. •

19