Page 20 -

~ Félix Rabassa i Martí, historiador

El castell
de Sant Joan

La silueta del turó de Sant Joan i el seu castell és un deis trets més característics i definitoris
del paisatge cultural blanenc. La magnífica vista que es pot admirar des de dalt de tot del turó,
i en particular la perspec tiva de la nostra vila que es pot veure a través del celebre forat deis

murs del castell - respectat per les obres de rehabilitac ió de les darreries deis anys 80 pel seu

car ácter simbo lic-, és un deis atrac tius de la visita a Sant Joan. El castell, encimbe llat en el
punt més elevat d' una muntanya de 173 metres d'alcada, sembla un petri i silenciós guardia
de la vila que s'estén als seus peus. La blanca i amable capella construida uns metres per
sota de la torre del castell serveix de contrapunt a la rigidesa marcial d 'un castell edificat,
segurament, per alertar els blanencs de fa mil anys de poss ibles atacs pirates vinguts per mar
en l'epoca en que les illes Balears encara estaven sota domi ni arab o

El castell de Sant Joan, part deis dominis deis Cabrera i els seus subfeudataris, la
família deis Blanes, és esmentat per primer cop amb el nom de castell de Forcadell l'any 1002,
encara que des d'aleshores sempre fou anome nat castell de Blanes. En temps d' invasions i
atacs pirates els habitants de Blanes fugien de lIurs cases i anaven a refugiar-se al caste ll per
un camí significativament anomenat "de la retirada".

La fortalesa co rnenca a entrar en decadencia a partir de la segona meitat del segle
X:V, iarrlb á a tal punt de degradació que fins i tot , I'any 1588, els frares caputxins hi anaven a
treure'n pedres per la construcció del convent. No fou fins a mitjan segle XIX, quan s' hi instal -la
una estació teleqraflca amb finalitats militars, que es van cornencar a portar a terme una serie
de modificacions al castell, basicament obres de fortificació .