Page 22 -
P. 22
Memoria historica
~ Joan Doménecn i Moner,
historiador
EL MEU 23 F
Estem al mes de febrer que, si no reco rdo ma lame nt, la gent L'Assoc iació Popu lar d' Amics de la Cu ltura hi havia convocat
gran de casa de ia q ue era el mes de is gats. Sem bla que era un ac te pe r fer una "trobada de ge nt amb inqu ietuds cu ltura ls"
ahir i ja han passat 25 anys d 'aquell famós dia 23 F en q ue la segons deja la jnvitac ió.
democracia - tan fragil sempre en el nos tre país- va tornar a Em sembla mol t que va ser en Josep Blanch que va entrar i va
trontollar sobretot després que el tinent coronel de la Guardia donar-nos la notícia del que acabava de passar a Madrid . Tothom
Civil, Antonio Tejero , entrés a les Corts, no a cavall com el general va quedar sorpres. Alguns forca alarmats. Confesso que, des
Pavia, pero sí amb una pistola a la rna i dos-cen ts membres del del primer moment, potser perqu é no havia viscut mai una cosa
cos que van acabar disparant alláon els va semblar. Va ser una
escena molt esperpéntica que , de cara al món, ens va fer caure semblant i perqu é en aquells temps em semblava una quixotada,
la cara de vergonya a tothom i que va produir el seu espant,
sobretot a aquells que ja havien viscut situacions semblants en m 'ho vaiq agafar amb mol ta tranquil·litat i, gairebé amb un punt
époques passades. Aquests dies, com que el record és més d 'humor. Uns i altres vam procurar acabar bé I'acte que teníem
viu, s'ha n tornat a passar les tristes escenes pe r la televisió , entre mans i a la sortida tothom es va espavilar per prendre les
especialme nt en un program a dedicat sobretot a ve ure co m decisions més pertinents. La majoria de regidors d'esquerres,
havien viscut aq uelles hores d 'ango ixa diversos pe rso natges, fets a pa rtits avesats, hist órlcament , a aquestes trifulques, van
uns directa me nt involucrats en I'assum pte, perqu é estave n en prendre mesures de seg uretat, van des fer o amagar arx ius,
el mate ix Parlament , i altres pe l que represe ntave n o pe l car rec perqu é si el cop trio mfava no hi haguessin tantes represá líes,
que tenien en aq uell mom ent. etc . A Convergenc ia no crec que destruíssim res perqu éningú hi
va veure cap necessitat i, a més, dubto que tinguéssim ca rnets
A nivell lloretenc mai no hem fet co me nta ris al respecte i pot ser i documents co mp rometedors. Als que n'erem ja se' ns co neixia
sig ui bo, aquesta vega da, port ar la historia una mica més a la prou bé. Mala so rt. Algun regido r del PSUC diuen que no va
vora - a nosaltres ens sembla ben recent i els meu s alum nes, dorm ir a casa seva. Co m alcalde, reco rdo que vaig pujar al meu
per exemple, no en tene n, és ciar, ni idea- i ded icar-hi I'article despatx, vaig ordenar-lo una mica i vaig rumiar que calia fer.
d'avui. Seguia pe nsan t que tot alló seria una aixecada de cam isa, tot i
que cab ia la possibilitat que, mentre durava la indecisió , algu n
De fet, ja feia te mps que es veia certs esta me nts neguitosos correligionari de Tejero o alguna persona perillosa d'extrema
- sobretot els nos ta lqics de I'anterior r éqirn- , cosa que s' havia dreta -que n 'h i havia alguna- fes aparició a la Casa de la Vila per
trad uit en la dim issió d 'Adolfo Suárez el 29 de gener, bon pun t voler intimidar o prendre pos icions, més que res pe r ridiculitzar
cornencat I'any. Com a conseqüencia, calia elegir nou govern i la recent nascuda democracia i la nostra Catalunya una mica
es treballava en la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo , aquell recuperada. Vaig mirar el quadre de Jordi Pujo l i vaig reco rdar
senyor que, com recordaran , hauria estat un model extraordinari aqu elles class iques bestieses deis canvis de régim o deis assalts
per al Greco , quan pintava cares lIargues i tristes. El dia qu e a la casa gran quan hi havia batalletes entre carlins i liberals i
reia una mica era , gairebé, festa nacional. Abans, pero, que vaig imaginar amb quin gust algú el tiraria pel balc ó al vell estil.
tinguéssim el goig de veure la seva cara per televisió quasi cada Aquest gust no els el donaré pas, vaig pensar. Vaig despenjar
dia, el tinent coronel Antonio Tejero Molina va aprofitar una de les el quadre, vaig recollir la bandera catalana abans que ningú la
sessions del Congrés i amb una habilitat extraordinaria -sense ultratgés i els vaig amagar en un 1I0c poc co negut de les golfes
gens de classe, pero- va deixar tots els parlamentaris tancats pe l qual s 'accedia a la teulada. Com a mínim, vaig pensar, no
a dintre i sen tats per estona. " -Que se siente n, coño!" Tejero sera la primera anima lada que faran.
ja s' havia mogut en altres con sp iracions militars més o men ys En cap moment vaig témer per la meya persona, tot i que era
controlades. Aquesta vegada, pero , se' n va sortir tot i que , cal conscient q ue en aquestes coses pot pasar de tot i paga el just
reconeíxer-ho, algú el va vendre i va quedar so l, de cap de turc, pel pecador. I els més signif icats molt sovin t desapareixen o es
en una posició que ningú ente nia qui realment dirigia. Més tard reconverteixen aviat i els de bo na fe que es queden creie nt que
es va dir q ue era el general Armada. Jo no ho he acabat de no só n respo nsab les de cap malifeta, reben , co m li va passar a
veure ma i pro u ciar i semp re he pe nsat que s' hi ha tirat un vel al Ca ries Rahola i a algun altre. Pero calia ass umir aquest risco De
damunt ass enyalant només els que van do nar la ca ra. Qui més fet , el comanda nt de lIoc de la Guardia Civil era en Pedro Rubio
hi havia ? Qui va fer algun doble joc ? Qui va estar indecís sobre Larripa, un home amb el qual hi havia una relativa bona relació,
cap on calia incl inar la cosa? Millor no me neallo. tot i q ue, per alíá el comencarnent deis anys seta nta , em va
fer passar per la caserna co m a mem bre de la organització de
Jo lIavors era I'alcalde de la vila i estava reunit a la sala I'aplec de la Sardana, perqué presidia la festa la bandera
d'exposicions de l'Ajuntament, al vo ltant de les vuit del vespre.
22
