Page 4 -

.eat
L'aprovació de la Ilei del retorn deis papers segrestats a Salamanca I la creació del do-
mini . cat són dues bones notícies que tene n un denom inad or comú : són dues victóries
de la societat civil cata lana.Sense la tenacitat de la Co missió de la Oignitat NO hi hauria
retorn - parc ial - deis docume nts expo liats per I'exércit franqu ista i sense l'Associació
. cat tampoc tind riem el recone ixament internacional com a nació virtual.L'empenta de
la soc ietat civil ha estat l'autentica protago nistaDesprés s'hi han afegit els po litics,els
governs i tothom qui faci falta, pero I'impuls inicial, la constancia i la press ió I'ha fet la
soc ietat civil que com sempre que ha cregut en una causa i si ha impli.cat fins el final ha
aco nseguit I'objectiu. cel obert
Lloret acull per primera Bretolades en el poblat
vegada I'ordenació iberic de Montba rbat
eclesl ásttca d'un diaca
Els responsab les de les excavacion s
Jordi Callejón , un jove que ha sigut en el poblat ibéric de Mo ntbarbat,
seminarista en la parroquia de l.loret situat a dalt d 'un tu ró, han denunciat
durant dos anys, es va co nvertir en que el jaciment pateix breto lades de
diaca el passat 23 d'octubre. El bisbe manera reiterada. Consisteixen, segons
de Girona va oficiar la cerírn ónía, la qual exp liquen, en perso nes que entren a
es va co nvertir en el primer nom enam ent Montbarbat amb vehicles to t terreny,
d 'aquestes caracte rístiques celebrat a basicarnent motocicletes , que circulen
la vila. L'act e va convocar moltíssimes dins el jacimen t , passen per sobre de les
persones, ' entre cape llans de les restes i destrossen el q ue segles enrere
comarques de Girona, altres car recs de eren les vivendes del po blat ibérico
I'església, veins, familiars i amics de Jordi Per impedir el pas a la zona , hi ha una
Callejón . La cer irn ónla va ser solemne. ta nca molt senzilla situada a I'entrada,
Va dura r unes d ues hores i va co nsistir que, segons els responsables de
en una missa i els ritus d 'ordenació Mont barbat , no és efectiva com a
corres po nents, duran t els qua ls el diaca barrera. Per tot plegat , la directora de
va jurar els vots d 'obediéncia i celibat, les excavacions, Maria del Vilar v ila,
entre altres. ha reclamat respec te per ies restes
El pas de seminarista a diaca significa arqueo lóqiques. cel obert
pujar un esg laó en la jerarquia
eclesi ática, i, per tant , imp lica tenir més La practica de I'skate a
respo nsab ilitats. Un diaca, en aquest Lloret genera problemes
cas Jo rdi Callejó n, pot desenvolupar
oficis sagramenta ls, co m ara casa ments , entre els ve"ins
batejos o enterraments, pero no pot
ofic iar misses ni co nfessar fidels. La seva Els joves de L1oret , que habitu alment
tasca s'enté n co m de supo rt imp ortant practiquen skate , disposen d'una pista
i necessari vers el cape lla o rector d 'una municipal, especialment habilitada,
parroquia. cel obert . qu e es va crear I'any passat. En un
princ ipi, el seu ús va ser un éxit. Pero
últimament els skates surten del seu
recinte i tornen, tal i com passava abans
de l'existéncia de la pista, a dues places
del centre de L1oret: Doct or Ad ler i Pere
Torrent. Aixo molesta els veíns que
gaude ixen d'aquests dos indrets, on, a
més, la prac tica d 'aqu est espo rt hi esta
prohibida exp ressame nt. La situació
obliga la policía local a intervenir,
norm alment a títol iníormatlu, pero
nom és en un cas , que per tant no és
representat iu, s' ha arribat a sanc ionar
un grup de joves re'icindents.
Des de I'ajuntam ent, s' han co nstatat
aquestes mo lésties i asseg uren q ue cal
solucionar la situació . Oui s'ha mostrat
do lgut és el regidor d 'es po rts, Joaquim
Teixidor, responsable de la creació
de la pista d 'skate, la qual es va crear
expressa ment a partir de la demanda
deis joves que practiquen aquest esport
urba , cel obert
4
Destitueixen la
inspectora deis jardins
de Santa elotilde
El govern municipal de Lloret (CiU i
PP), ha destiturt Maria Antonia Leal,
co m a inspectora deis Jardlns de Santa
Clotilde, tasca que, d' una manera o
altra , ha desenvolupat des de I'any
1997. Tant I'ajuntament co m la mateixa
Leal recone ixen que mantene n un
profund desacord sob re el projecte
de remodelació deis jardins, que ha
acabat amb el cessament de la seva
inspec to ra.
O'una banda , Maria Ant onia Leal es
mostra alarmada per les ob res que
es volen exec uta r a Santa Clotilde,
pe rqué co nsidera que són agressives.
En co néixer el projecte, en el q ual no
va part icipar en la seva elaboració,
va exposar les seves inquietuds als
responsables de I'ajuntament , els qua ls,
asseg ura, no la van voler esco ltar. Tot
i la seva destituci ó, Leal asseg ura que
té la "consciencia tranquila" d 'haver
aco mp lert la seva ob ligació de gestió
i manteniment deis jardins. Ara la
seva tasca a I'ajuntament es limita a
únicament coordinar l'Agenda 21 .
Per part de I'ajuntam ent , la regido ra de
cultura , Laura Bertran, ha argumentat
el cessa ment de Leal perqué "és molt
difícil" treballar amb algú que no "creu"
en el projec te. També reco neix que
ha molestat al gove rn mun icipal que
Maria Anton ia Leal demanés una copia
del projecte a ERC (opos ició) i que Ii
expressés els seus dub tes al respecte,
igual que als mitjans de co municac ió.
A partir d 'ara, qui gestiona els jardins
de Santa Clotilde són Anna Fuentes,
responsable del patrimoní c ultural de
L1oret, i Artu r Bossi, responsable de l
projecte de remode lació i amp liació .
cel obert .