Page 15 -

» Europa: raons del sí, raons del no

Ferran Sáez Mateu

director de l'ln stitut d'Estudis Polítics Blanquerna,
Universitat Rarnon lIull

Finalment se celebrara un referéndum sobre la ma l anomenada bicicleta: si no es pedala. cau . El problema rau en el fet de pedalar
"Constituci6 europea". Per raans jurídiques. polítiques i adminls- per peda lar, sense tenir gaire cIar on anem i parq ue hi anem. Es
tracta de peda lar i prou. Aquesta inercia, evide ntment, pot port ar a
tratives torca óbv ies no hi haur á -no hi pot haver- cap "Constituci ó un gran col-lapse institucional. Compa rada amb altres documents de
europea" entasa en un sentit estricta o literal, sín ó un tractat inter- la mateixa índole, la insólita extensió del projecte de la Co nstit ució
europea sembla un avís de com poden anar les coses. Ara mateix,
naciona l. El matís no és banal. Subratllo aixó perqué darrerament la Unió és una mena de monstre bu rocr átíc. En aquest sentit, és
he constatat una carta tendencia a no dir les coses pel seu nom difícil imaginar que una estructura d'aquestes característiquestingui
(i, almenys en aq uest cas, el nom sí que fa la cosa) . Es parla, per ganes d'assumir rnés dosís de complexitat que les actuals, és a dir,
exe mple, de la reform a deis diferen ts estatuts d'autonomi a amb un les que provenen directament de is interessos deis estats membres.
entusiasme hiperbólic, co m si de mos tress in l'exist éncia o la tipifica- Més lIengües, més estructures administratives? Ni par1ar-ne! Val a
ció d'un demos diferent de I'espanyol. Em sap greu aiguali r aquesta di r, peró, que no hi ha cap dificultat insalvable a tenir-Ies pres ents
en el si de la Unió, tal co m passa en el cas de Bélgica. Aquest és el
eutona sobtada , peró resulta que un estatut d'au tonomia no és res factor que analitzarem a continuació. En aquest cas, sí que es pot
més que una lIei orq ánlca espanyo la aprovada - o no - pel Parlament pa rtar d'una gran escletxa d'esperanca .

espanyol. Res més. El mate ix passar á amb la consulta sobre el trae- El reconeixement de la plu rinacionalitat de I'Estat espanyol depén
tal internacional al -Iudit: votarem ~ o deixarem de votar - narnés en excl usívament, de l mateix Estat espanyol. Aquest reconeixement
tant que espanyols, no en tant que ciutadans de la Unió Europea, implicarla una presencia real i efectiva a Europa . Existeix la voluntat
catalans , etc. de consumar aquesta possibili tat? En el cas de l PP la resposta és
cla ra i concisa: no i no. En el cas del PSOE de Zapatero la resposta
Dit aíxó, cal afeg ir que aqu est tractat internacional , gestat am b és més ambigua, peró semb la ciar que tampoc és del tot afirmativa ..
Al meu entendre, aquesta ambigürtat no només no es resoldr á en
una voluntat més constitutiva - en el sentit d'id entit ária - que no aques ta legislatura, sinó que s'e ternitzará a cop la de velles fórmules
pas estrictament constitucional, tmdr á un inevitable impacte po lític, retóriques ("la pluralidad que nos enriquece", etc.). Aquesta és
sobretot a lIarg term ini. En el cas del estats, es tracte d'un impacte
consensuat i controlat, arríscat pero en cap cas perillós; en el cas potser la principal raó del no: som davant d'una vla
de les nacions sansa estat, en canv í, les possibles transformacions morta. Altres dlran que som davant d'una via nova. I
politicoadministratives que s'hi puqu in derivar s6n encaraun misterio aquesta és la raó más important del sí. La tria no és
Cald ra veure qué passa. filc;l.

Per a la majoria, Europa és una enteléquia difusa , més o menys
devinculada deis propis interessos i expectatives, que acostumen a
coincidir amb els palsos d'origen, no pas amb un co ncepte abs trac te
anomenat "Europa".

Aixó ens porta a un altre facto r que sovi nt es vo l ban dejar o
minimitzar perqué resulta molt incómode. L'origen de I'actual Unió
Europea no era altre que neutralitzar una nova con tron taci ó entre
Franca i Alemanya, per la v ía de reíorcar les relacions econ ómíques
entre ambdós pal sos i les seves arees d'lntluencla. Es tractava, en
definitiva, que els interessos d'aquestes dues potencies arribessin

a ser comuns: atx ó allunyava la possibilitat d'un nou conflicte. El

projecte va ser un éxit.La segona part consistia a integrar la resta

de pal sos de I'Europa occidental per crear un espai diferenc iat en
el món po laritzat de la guerra freda. També va funciona r. La ter-

cera part consolidava la situació: era I'Europa de l'Euro. La guerra
freda va acabar fa temp s, i tot indica que un conf licte b él-lic entre

Franca i Alemanya no té gaire sent il. L'euro ha crea t un nou arnbit
eco n órnic de dimensions més que considerables. Ja s'ha fet el

que call a, doncs. Els objecti us programats s'han consumat d'una
m anera satisfactó ria. Els nous object ius (I'amp liació cap a l'Est,
especialment) no estaven previstos i, a rn és, per raons obvies
constitueixen un enorme risc. És aquí on entra en joc la teor ía de la

PP ~~ Esta a favor que la
PSOE Constitueió reeone-

IU gui el catalá, el gallee i
CiU I'euskara? (en %)
PNB
ERC .. " . .. ".

" .. ..