Page 10 -
P. 10
~"~ Laura Juanola,
"eJ::-!a - '-------------------------periodista
"L'autopista significaria augmentar el transit en
un poble on la circulació ja esta saturada"
Jordi Palaudelrnás, de 28 per tant , deis politics que hi ha -Que vol dir? tamUia o amics. I tins ara tot aíx ó
hag ut fins ara; no és pas culpa deis "Es tracta de protegir els boscos
anys, és un deis portaveus constructors. Hem tingut un plane- de Lloret i íntroduír-íos en la zona no ha hem sab ut ensenyar:
de I'entltal SOS L1oret, que va jament general permissiu que ha PEIN del massis de Cadiretes -/eltercerobjecffu?
néixer ara fa dos estius per llui- permés que el base desaparegui que , amb malta seguretat, acabar á
lar contra la massificacló urba- i s'hi hagi anat edificant. Moltes essent un par e natural. Si aconse- "És la campanya per millorar les
nística que pateix la pob lació. vegades, han estat les construc- guim introd uir els bascas de l.loret comunicacions de L1oret. Nosaltres
Eng inyer Quim lc de pr olessió té tores de fora de l.loret les que en la zona PEIN , els boscos seran creiemque per millorar les comuni-
com a afecclons I'ho rticultura, la han construtt grans aberracions , un gran atracti u turístic que per- cacionsnocaluna autopista perqué
poesia I la pesca. majoritariarnent constructores de metran diversificar I'oferta de sol significarla augmentar el tr ánsit en
Barcelona i Madrid. Santa Clotilde, i platja: un pobl e que ja té el tr ánsit satura!.
Després de t'éxit de la platalorma per exemple , no ha representat L'autopista no dóna cap alternativa
ciutadana Salvem Pinya de Rosa, cap guany per cap constructor de -Com? perqu é els cotxes puguin circular,
Llo ret ni pel teixit deis industrials. "Els experts ja fa temps que diuen sinó que únicament introdueix més
a Lloret va néixer SOS Lloret, Els lampi stes de Lloret no hi han que el prod ucte tu ristic s'ha de tránsit al pob le. Nosallres propo-
treballat. Nosaltres hem posat diversificar pero no només amb sem una ronda de circumvalació
una plataforma ciutadana que no el territori i ens I'han aixatat, i el turisme esportiu o de negocis. que serveixi perqué els cotxes
només volie salvar un sol paratge alguns de lora del pobie han fet els Aquests, són tipus de tu risme passin per for a del poble. Aixi solu-
sínó que va comen9ar intentant gua nys : importants pero complementarís . cionem el transít íntern i la millora
salvar-ne tres, ha va aconseguir i A part del sol i platja, I'altre gran de comunicacions pe rqu é la ronda
ara promet generar debat amb el - Vostes van n éixer reivindicant turisme és el natural, o sigui, el deIs de circumvalació estaria unida
trecst de la prolongació de t'eu- bascas. Es tracta de saber vendre amb un carri l que connectaria amb
lopista del Maresme i amb el nou que Cala Banys, Costa Marcona el que constitueix el 75% del terme
pla general que Ltoret, igual com municipal de L1oret. Lloret sempre I'autopista. Seria un carril sense
Blanes. ha comen9at a tramitar. i Sant Quía s no e s destruissin. ha viscut abocat al mar i d'esquena roto ndas, sernators ni entradas
L'experiencia de SOS Lloret, que el als boscos, quan tenim un poten- i sortides, o sigui una via rápida
seu portaveu, Jordi Peteudelm és, Ara, qu e ja han aconseguit el cial boscós impressionant que ni
seu propósit, qué toca? els mateixos lIoretencs coneixen. d'un carril per banda ampliable a
explica en aquesta entrevista pot "Ara tres coses . Prímer de tot, Es tracta de posar en valor el patr í- dos . Ara, pero, no té sentit fer una
el planejament genera l nou, que mon i natural, saber-lo vendre. Cal via rápida de dos carrils d'entrada
ser igua/ment va/ida pe r Bfanes. és importanlíssim pel futur del al poble perqué tenim el tránsit
poble perqué dirá els lIocs on es que uoret entri en el consorci de saturat. La ronda de circumvalació
-Per que va involucrar-se amb pot construir i de quina manera i l'Ardenya i aconseguir una gesti6 ha de dona r resposta a la satura-
SO S Llore!? como El plan ejament general toca turística oets boscosoO sigui, ac on- ció del transít intern perqué molls
"Perqué era una bonacausa. lIoret moltes tecles i també asse ntará seguir que als bascas de tlor et s'hi cotxes que van a Tossa o a Blanes
s'estava massificant massa i vaig les bases pel futur económic o Per i que passen pel mig de Llore!. La
creure que s'havia de fer alguna nosaltres, el pla gene ral és rnolt puguin desenvolupar tasques com ronda, ens evitara aquest tr ánsit i
cosa. No hi havía cap moviment impo rtant. Ens han de perm etre el turisme ru ral, rutes de BIT, la ronda e sta r á unida amb I'auto-
popular que ' estigués involucrat que, d'una vega da per tates, l.lor et rutes a cavall, recuperar els masas pista i el futur desdoblament de J'N-
amb el creixement urbanístic, que creixi en qualitat i no en quantitat que hi ha disseminats i que estan 11, que enlla¡:ará amb l'AP7, que
és un deis gran s temes de t.loret. caient i qoe s'hi puquin fer ac ti- és la gran autop ista que va cap a
SOS Lloret amplia un buit que feia ni en superficie urbanitz ada. tíoret vitats com ara ensenyar com es Europa. En canvi, la prolongaci6
taha; feia falta que algú s'informés té ara 40 urbanitzacions si seguim pelaven els suros, com es feia la de I'autopista del Maresme només
sob re els grans temes urbanistics creixent en superfície urbanitzada verema , o ets cistells de vimet. Hi ens condueix fins a Barcelona i
i els expliqués de manera planera acaba en un cul-de-sac aquí a
a la gent. Fins lIavors, d'urbanisme no podr em donar la qualitat que ha molles activitats que es poden Llore!. No cree que la prolongaci6
norn és hi entenien els polílics i era necessitem. Hem d'aturar-nos i fer per gestionar el patrímoni fores- d'aqu esta autopista fins a Llore!
important que hi hagués un movi- tal. Aixo és una alternativa seriosa sigui el que més ens interessa."
ment social." fer bé el que ja tenim, donant tots al sol i la platja , que cal continuar
els serveis que la gent necessita i mantenint. I tot aix ó, va IIigat amb -Vostes també sempre diuen
-Els que critiquen !'entitat la qualitat necessaria. No podem el turisme esportiu i de negoc is, que la prolongació de I'autopista
sovint argumenten que SOS seguir creixent perqué les urbanit- del Maresme suposaria una des-
Lloret eslá integrada pels fiffs zacions noves s'acaben fent velles que és un turisme que requereix trossa a Sant Pere del Bose.
deis constructors. i s'han d'arreglar i manten ir. Ara ja "Si, aixó és un altre "handicap". A
"Els const ructors no son diables, n'h i ha moltes que tenen déficits organitzar activitats constantment. part que no solucionaria els proble-
són gent que es dedica a cons- histories de c1aveguera m, lIum i Si a aques t turtsms els sabem mes de transit de tíoret perqué no
truir anó que els deixen construir. de serveis en els quals cal posar ensenyar el nostre patrimoni natu- contribueix a reduir el transit intern
Es tracta que no es deixi fer tot ordre . En segon lloc, ens preoc upa ral, possiblement repetirá la seva del poble, a más arnés, aixala la
el que s'ha estar cons truint fins I'amp liació del Pla Especial d'lnte- estada a l.loret acompanyat de la segona pota del turisme , que és
ara. La gran responsabilitat del let rés Natu ral (PEIN) de Cadiretes: el del patrimoni natural i cultural
que t loret s'hagi urban itzat d'una a Sant Pere del Base. L'autopista
passaria a escassos 500 metres
manera tan massiva és , básica- de Sant Pere del Base, de la creu
de terme, de I'Ángel, de la capella
ment, del planejamenl general i, de la Mar e de Déu de Grácia i de
les Alegríes. Tot aixó és patrímoni
cultural que ens hauria de servir
per diversificar el producte turístic
que tenim de sol i platja:
-Que e/s diuen els politles de
tot aixó?
"A ICV i ERC els sembla bé; el PP
vol J'autopista tot i que deixa oberta
la porta al diáleg. Els del PSC són
els més amb igus de tots perqué
van defensar moll I'autopista i
110