Page 11 -

retera a I'estiu . El que no pot ser és
Recolllda de signatures, els
dissabtes a la plac¡:a de I'esglesla
de L1oret.
ara estan expectants. Ni tan 5015
nosaltres, sabem la seva pos icl ó.
I pel qué fa a CiU, torca igua l que
el PSC . No es decanta clarament
cap a un costat ni cap a l'altre tot
i que históricament ja li ha anat bé
I'autop ista."
-Com reacciona la gent del
carrer davant la seva proposta ?
"Al principi hi havi a moltes ganes
que arribés I'autopista perqu é ara
la gent fa malta cua per arribar-hi,
Quan vam cornanca r a explicar
la nostra alternativa, malta gent
es va pa rar a pensar pe rqué la
majoria no sabia exactament per
on passava. I aixó és el que fem
nosaltres, una feina did áctica
d'explicar la gent per on passa . A
banda de I'autopista hi ha moltes
allres coses. com ara la carretera
de Blanes a t loret on s'h i poden fer
La Consellera Monserrat Tura escolta a Jordi Palaudelmas I'exposlcló deis
posicionament s de SOS Lloret en relacló a I'autopista. Caminada a Sant
Pere del Bosc de la penya x rne-xanc el 14 de novembre de 2004.
propostes."
-Com ara?
"Dones fer un carril bus o un tren
lIeuger. Cal estudiar alternati-
ves per comunicar millar Lloret
i Blanes . El transit entre uoret
i Blanes prev é en un 60% de
veins deis dos pobles i I'altre 40%
correspon a gent que va o ve de
Barcelona. Amb la nostra alterna-
tiva a I'autopista, el 40 % del transit propostes i ja ho hem let amb el
es podr á desviar i s'haura de resol-
dre l'attre 60% ."
-Rea/ment creu que ter un
carril bus que connecti B/anes i
Lloret miJIoraria molt les comu -
nicacions?
"Es descongestionaria torca la car -
que a lgú que vulgui anar a Blanes
o tloret amb autobús a l'esnu trigui
tant a fer el trajecte. El transport
p úblic ara com ara no és una alter-
nativa útil, no és una mesura que
dissuadeixi d'agafar el transport
privat, no té cap valor afegit, cap
atractiu."
-Doncs hi ha un projecte per
ter moltes rotondes i sem étor» a
I'entrada de Uoret. Aixó no per-
judicara encara més el trtmsit?
"Jo crec que aix ó alentira I'entrada
a l.lore t des de Blanes. El que
passa és que és necessari unir
les dues bandes de la carretera
pe rqué el poble ha anat creixent.
I cada cop aquest tram de carre-
tera és més urba i ca l unir-lo . Cal
estudiar la possib ilitat de millora r
la mobilitat de vianants sense
interferir en el transit, o sigui . calen nacionalistes d'aquest país .
estudis técnics."
-Qu e taran vost és amb el nou
pla general?
"Presentarem propostes que fa
dos mesos que treballem. Hem
visitat tates les urbanitzacions
i hem rnarcat en un plánol les
parcel.les construides, les que
no ho estan, les irregularitats i
infraccions urbanístiques. Tot aixo
representa molla informació que
estem processant per portar-la a
l'Ajuntament conjuntament amb
unes propostes deis prob lemes
que hem detectat. La nostra pro-
posta intenta reduir el sol urbanit-
zable perqué hi ha encara mo lta
superfície de sol per urbanitza r i
I competencial és paper mullat. L'article 35 de la Constitucíó espanyola
que ara mateix és bosc, tot i que
esta cíassíñcat com a urbanitzable.
Només a t.loret Verd, la zona cons-
trulda és un 10% de tota la urban it-
zaci ó que hi hauria d'haver. "
-Com els tracta l 'Ajuntament?
"És una relació estranya. Hi ha
hagut alts í baixos. Darrerament
ha imperat torca el oasso tisme .
Nosaltres. hem decicit explicar
als gremis del poble les nostres
gremi d'hote lers i ho farem d'aquí
a poc amb el de bars i restaurants .
Els polítics ens han ajudat amb
algu nes coses i ens han posa t
entrebancs amb d'altres." •
Víctor Alexandre,
escript or
UN ESTATUT SENSE ESTAT
~ . il.¡~'i. . I i • ~ ."'"
\ ,~ r.~1 n.tUNY~ Vac ARA L'E~l'J\IJJt" '
Ca~l era de la manifestació per l'Estatut avui vige nt (22 d·abriI1979).
No tinc posades gaires esperances en el nou Estatut, francament. La
classe pounca del nostre país m'inspira molt poca co nñanca en el ter-
reny deis drets nacionals. Em costa creure que ets mateixos dirigents
que han practicat sense escrú pols I'assetjament moral i psicológic
contra Carod-Rovira, en clara compl lcítat amb ets dirigents polítics
espanyols, sigui n ara capaces de redactar les bases d'un autogove rn
que vagi más enná d'una ambigua deñnicto nacional destinada a
subordinar Catalunya a Espanya 25 anys més . La prova es que la
redacció d'aquest nou Estatut no s'hauria iniciat ma l sense I'arribada
d' Esquerra Republicana al govem . Aixó so l ja diu quin és el grau de
consciencia nacional de les forces autoanomenades catalanistes o
El nou Estatut, aixo no obstant, ha d'incorporar dos punts irrenun-
ciables: la fi de I'espoli económ ic i el dret a I'autodeterminació. El
primer es presenta altament complicat ate~a la vocació espanyola
del president de Catalunya i del se u partit. Es per alxo, per curar-se
en salut, que el PSC ja fa temps que es dedica a titilar d'inso lidari el
País Base pel seu co ncert económico I és que aquí. I'espanyolisme del
PSC és coincident amb el del PP. Tots dos es dediquen a predicar la
mateixa mentida: que el concert base no és un dret sin6 un privilegi.
És la seva manera de disfressar respoli una mica menys escandalós
que ens preparen. L'hilarant discurs del conseller Antoni Cas tells ,
proclamant que Catalunya tind ra una cosa infinitament millor que el
concert, va en aquesta direcció. Castells -que quan diu "aquest pats"
sempre es refereix a Espanya- pretén te r-nos creure que els catalans
som tan lles tos que fins i tot els bascas ens envejaran. Doncs no, no
ens envejaran, perqu é el País Base, a banda de dir que és una nació ,
es comporta com una nació. Per aixo té el concert eco no rnic i no vol
sent ir parlar de fórmu les "infinitament mil lors",
Els cata lans hem d'entendre que sense diners I'elevació del sostre
també diu que tothom té dret al treball, pero aix ó no resol la vida deis
que no tenen feina . I el mateix succeeix amb I'art icle 47, que diu que
tothom té dret a un habitatge digne, pe ro no explica com s'ho ha n de
fer aquells que no tenen ingressos dignes. Per tant, un Estatut que
no conlempli la fi de la rapinya espanyola sera un no u dogal al coll
de Cata lunya . I si hi ha algú que traba la paraula rapinya massa fo rta,
és espanyolista o igno ra que l'aportacló obligatória de Catalunya a
Espanya és proporcionalment la mateixa que la d'Alemanya a la Unió
Europe a !
Pel que fa a l'altre pun t, el del dret a I'autodeterrninació, tam bé té
mala peca al teler. I en aquest cas no tan 5015 per culpa deis socialis -
tes . Artur Mas ja ha deixat ciar que CiU considera Cata lunya una part
d'Espanya i que -encara que I'Estatu t I'inclogui- no aplicara mai el
dret a l'autodeterminació. Curiós nacionalisme aquest que defensa la
dependencia del propi país a un altre. Aquest és el seu somni: tenir un
país merament ornamental; un país que sembli un país, pero sense
els drets reals d'uns país.
Una nació amb consciencia de ser-ho ha de co mprendre que l'E s-
tatut només té sentit si esdevé el preil mbul de la seva propia Con 5-
tituci ó. •
~S~i~d~~i~~3~ bm/ RE~~~N~ES
Home ~Dona
,-GAS
Av i r e x : COTTONFIELD
........ e <LI . . . ..
Chinos'
... ".......