Page 16 -

Joan Doménech i Moner,

- '---------'--- - - - -historiador

ELS VELLS CAMINS

A mesura que s'han anat urbanitzant progressivament terrenys fet sense cap compensació que repercutís a favor del pob le? QUí, deis qui I
del terme municipal , unes vegades perqu é el nucli de població havien de vetlla r per aquestes coses, es va posa r --en el millo r deis casos- les
s'eixamplava seguint la din ámica normal, altres perqué es crea- ulleres fumades? Valgui la historia d'aquest camí com un exemple de tantes
ven punts de desenvolupament no sem pre justi ficats , han anat altres histories poc editicants que tenim a L1oret.
quedant modificats també ets vells i poétics camins que unían
uoret amb la rodalia, ja tós am b les rnasies, amb les ermites o Per cert, ja que parlem novament del sector de I'ermi ta de les Aleg ries
amb ets pobles del voltant. Per recu perar I'amb ient deis cami ns a la que vam dedicar el nostre article anterior, pe rmeteu-nos afegir uns
ve"inals o deis senders de bose i sentir-na una mica el seu encis i aclariments. La modestia i objectrvitat de L1uis Riera -la dona de l qual es
la solitud saludable que comporten, ara [a cal allunya r-se torca de dlu Paquita i no Roser, com escrivíem erróniament- ens puntualitza que la
la població i encara, quan hom no ho pensa, es troba amb l'apa- il-lurninació del vell campanar rornamc no és una exclusiva seva sinó que
rieió d'alguna d'aquestes urbanitzacions nascudes més de I'es- és el producte d'una confluencia de vo luntats que passa tamb é per tamiliars
pecu lació que de la lógica, que trenca tota I'ambie ntació. Encara i amics seus, per encarregats de I'ermita com ara el vete ra Josep Austrich,
podem fer, pero , alguna cami nada cap a Sant Pere del Bosc , cap per la coHaboració d'empleats mu nicipals, sense oblida r l'adq uiesc éncta de
a Montbarbat, cap a cal Barraquer, cap al cami de les Collades, de I'Ajun tamenti la propia parroquia. Magnílic, dones, l qu e I'exemple s'estengui
Morro Fred, d'anar a Tossa per can Sota i ca n Sarnada, etc .Ouan a d'altres iniciatives... •
els camins han quedat engo lits per les urbanitzacions o les obres
noves, s'han donat tot tipus de casos. Algunas vagadas els vials
han estat respectats en la seva traca immemorial, si bé eixa mplats
i adequats al tr ánsit d'a ra. Altres vegades han estat canviats de
tracat per inclou re'ls ob ligadament din s d'una geometria més raci-
ona l. En aitres casos, pero, s'nan fet autentiques barrabassades,
en benefici de gen t poc escrupulosa qu e, havent adqu irít prop ie-
tats a banda i banda d'algun ca mi , I'han fet desapar éixer o I'han
desvíat de forma totalment lnteressada, arbitraria i, aparentment,
dins la més abso luta impunitat. Si, en algu n cas , s'e ntén pertecta-
ment el desviam ent d'un cami mentre segueíxi la direcció origin a-
ria, fa torca más mala impressió la supressió de qualsevol vía de
comunicació i la pretesa adequaciófent-la recular endarrera tins a
trobar-ne una altra. Ara que s' ha urbanitzat el rieral i lot I'entorn , si
algu n lecto r hi va a passeig i pe rllonga una mic a mes el seu exer-
cic i i agata el ca mí antic de les Alegries a l'a lcada del taller de la
fam ilia Sch illing, sequi ra desp rés pujant una peli ta costa, li vindra
al davant una mena de canvi de rasant i una baixada i, de cop i
volta, al davant de la propieta t de Suberolita, pel mig de la qual
seguia el camí fins a sortir al davant de Can Taulina aproxima-
dament, es trobara que I'han tallat i desviat en rera fins a trobar el
que baixa de les indústries Laurocolor i, junt amb aquest, arriba a
trobar la carretera de Vidreres . Ca p a la dreta, hi ha ta mbé la tanca
d'una propietat particular, malgrat i que un paqes de tota la vida
em diu que per al l á passava també un senderol que travessava
la riera de Rossell i permetia igualment I'accés a I'ermita de les
Alegries . La cesaparícíó del tram da rrer, doncs, de I'anliga drece ra
de les Alegr ies es va fer com a I'estil deis temps del Conde Duque
de Olivares, és a dir, "con disimulo y sin que se note el cuidado",
almenys al primer cop d'ull. En efecte, recor do have r seg uit el
procés visualment, en passar-hi cada dia pel davant. quan anava i
veniade Girona. Primer es va anar excavant i aplanant la propietat
d'un can tó del cami i després , com aquell que no fa res, de I'altre .
El cami quedava aillat al mig , penjat, sotrnes a tot tipus d'erosió.
Era, només, qüestió de temps perqué anés des fent-se so l. Quan
va ler més mal efecte, pietosament, les maqumes li van donar el
cop de gracia. Va desaparéixer totalment i fou desviat, com hem
dit , reculant endarrera, cosa fora de tota lógica , Es va fer amb

opermis de I'Ajuntam ent (I'anterior, és cia r)? A ca nvi de que? fou

OPTIQUES

eFLEQUES PASTISSERIES

cceeeAT DO~C-E~" }' ~MOBLES/DESCAN~
.:-::.
e e e eRIES/RELLOTGER PEIXATERIES
eceeeeceeeOS/PIERCINGS FOTOGRAFIA
ceeeeeeeceeBOTIGA MULTIPREU

MODA JOVE, DONA, HOME, INFANTIL, PELL