Page 19 -
P. 19

Cercles i més cercles                                                                                                                                            -

   Fa poc temps un matrimoni de Valencia va veure com se li negava                                                      Nestlé diu que no té
   I'autori tzació d'adoptar un fill perqué, entre altres raons , els dos mem-
   bres de la parel la només parlaven valenciá (i, és ciar, desaprensius                                                ~cacap intenció de fer
   i egoistes, els pare s haurien condemnat el seu fill a I'anallabetisme).
   Aquest cas, que hauria d'haver provocat un terratrernol polític i                                                    targetes multilingües
   jurídic, ja és un capítol més de I'obli!. Moltes empreses instal -tades
   a Catalunya prohibeixen l'ús de la lIengua catalana per motius de                                                    La multinacional alimentaria Nestlé
   seguretat o per contaminació acústica. Pero alío más curiós és que                                                   ha comunicat que no entra en els ....
   ningú denuncia fels com aquests. que expressen una monumental
                                                                                                                        seus plans incorporar la lIengua ...
  vulneració de drets , i si ho fa, rápidament és qualificat de nacionalista.
                                                                                                                        catalana en els etiquetatges deis . .
   Préviamenl, la indústria - diguem ·ho amb els termes delirants que es
  merelx- del nacionalisme espanyoJísta ha fet una teina ardua: des-                                                    productes que es distribueixen ' -
   legitima r tal alió que soni a nacionalisme . De manera que, en l'ima-                                               als Paisos Catalans. Darrerament
   ginancoHectiu, qualsevol reclamació, ni que faci referencia a alguna
   repressió f1agrant, ja queda desactivada si s'acompanya de la conno-                                                 Nestlé España (situada a Esplu-
   tació nacionalista. Qui té el poder imposa el lIenguatge. 1el naciona-
   lisme espanyolista ha decidit que "els nacionalistes són els eitres' , Se                                            gues de L1obregat) ha rebut moltes
   succeeixen els govems. I es modifiquen, és cert, alguns tons i con-
   tinquts. Pero persisteix I'intent de reempíacar la substantivitat de la                                              queixes per ignorar el catal á. La
   politica. Aixi, ei diáleg real es proposa sempre, ja sigui per la negativa
   violenta a la manera d'Aznar, ja sigui a través del despotisrne il-lustrat   Valencians residents                    Plataforma per la L1engua ha rebut
   que sovint manilesta el nou govern estatal. Poi Ginesta _                    a Catalunya fan un
                                                                                manifest per la unitat                  una resposta de la multinacional
S'impulsa el catala en la                                                       de la lIengua
                                                                                                                        en que NesUé argumenta que no
restauració                                                                     Un grup de valencians que residei-
                                                                                xen a Catalunya, molts deis quals       poden atendre la petici ó per difi·
   En una da las seves darreres actuacions com a conseller de cornero,          pertanyen a I'ámbit de I'ensenya-
Turisme i Consum, Pere Esteve va signar un acord amb el pres ident del          menl , han impulsat un manifast en      cultats come rcials . Pero, en canvi,
Gremi de Restau ració, Gaie tá Farras per impu lsar l'ús del catara als bars    defensa de la unitat de la lIengua
i restaurants de Catalunya i facilitar I'aprenentatge de la lIengua a més de    cata lana . El text Valencians a        si que poden ter-ho a Bélgica o
8.000 treballadors deis restaurants.                                            Cata lunya per la unitat de la lIen-
                                                                                gua es va presentar públicament         Sulssa i aquí van fer servir el cata la
   Segons Esteve, "el Govern aposta per la normalització de la lIengua          a la capella de l'edi fici historie de
catalana en el sector serveis amb I'objectiu d'entortir la qualitat del model   la Universitat de Barce lona el dia     fins I'any 1939 , cel obert _
de país ",                                                                      14 de desembre. Ja s'hi ha adhe rit
                                                                                cap a un centenar de valenc ians        Difondre el catara ,
   L'acord té una vigencia de dos anys i té com a objectiu incrementar l' ús    que reside ixen al Principat, ent re    responsabilitat de tots
del catalá en els treballadors del sector, un gran nombre deis quals són        els qua ls hi ha I'escriptora Isabel-
de lora de l'Estat espanyol. Segons les dades de la Generalitat, el 20 %        Clara Simó, el director de l'Avui ,     El Consell Coma rcal del Priorat
són de la UE , el 33 % de l'Arnerica Central i del Sud , el 17% del Magr ib     Vicent Sanch is, el director de         amb la vo luntat d'integrar el co l-
i el 16% d'allres paisos i territoris d'Asia, Esteve va dir que "la prioritat   Vilaweb, Vicent Partal. el conse-       lectíu marroquí que s'ha instaHat .
del Departament és promoure mesures positives per incrementar l'ús del          lIer d'Un iversitats, Canes Sola i
catar á". També va destacar que "el Govern continuará tent complir la L1ei      el vocal del Consell General del        a aquelles terres, ha decidít orga-
de politica lingü ística i írnposará sancions exemplars quan siguin naces-      Poder Judicial, Josep Alfons lópez      nitzar cursos de catará de francoLa
sanes", Per la seva banda , Antoni Mir, secretari de Política Ungü fstica,      Tena. la declaració está penjada        iniciativa no és nova ni exclusiva
va dir que davant l'alt nombre de treballadors foranis en aquest sector,        a la web www.vilaweb .coml              del Priorat, la peculiaritat és que
I'Administració ha de buscar solucions rápides perqué el client pugui ser       manifestvalencians. Tothom s'hi         ets interessats han demanat les
atés en catal á.                                                                pot adheri r mitjanyant la página       classes en castell á perqué ningú
                                                                                                                        no els parta en catata , Arnés , els
   El Departament de Cornerc, Turisme i Consum, juntament amb el Con-           web o bé enviant un correu electrO-     immigrants afegeixen que el cas-
sorcí per a la Normalització Lingüística de Ca talunya í el Gremi de Restau -                                           tell á és més internacional i com
ració de Barcelona engegaran un pla pilot d'autoaprenentatge del catalá .       nic a campanya valencians@vi law        que eUs són n ómades labarals, els
Es creará una aula d'autoaprenenlatge a la seu del Gremi de Restauració         eb.com.cel o bert _                     será mes útil. Tot dos arguments
de Barce lona que disposara de material de suport lingüístic i de recursos                                              són respecta bies, pero hem de
especifics de l'arnbit de la restauraci ó. Es preveu que hi passin més de       La Nobel de literatura                  reflexionar sobre quin paper tenim
2 ,000 treballadors.                                                            és traduída al catala                   nosaltres en la preservacié de la
                                                                                                                        Ilengua. El reconeixement europeu
  A més, el Gremi de Restauració de Barcelona incíoura a la seva web un         la nove l-la Les amanes d'Elfriede      del cata ta no te cap sentit sí no
enuac amb els recursos lingüístics que otere ix la Genera litat per retorcer    Jelinek , premi Nabel de literatura     I'ensenyem a respectar i a estimar .
                                                                                2004, ha esta t tradu'ida al catata     I tots en som responsables. cel
I'assesso rament.                                                               per Edicions 62. El llibre fa pocs      ober! _
   Aquest acord també ha previst editar una colIecci ó de diccionaris de        dies que ha sortit a la venda,
                                                                                L'obra és una crítica a la eondició     El govern central
butxaca amb terminolog ia específica que es repartirá als establime nts         de la dona a Occident a través          segueix diferenciant
de Catal unya. Jun tame nt amb aquestes acc ione s'ha let arriba r material     d'un relat sobre dues noies que es      el valencia al BOE
interact iu d'a utoa prene ntatge a un total de 750 establiments hotelers de    queden embarassades i es case n
3,4 i 5 estrelles .                                                             per ambició, cel ober! _                El Govern espanyol segueix publi -
                                                                                                                        can t el Boletí n Oficial del Estado
   El Departament de Corne ro, Tu risme i Consum ha creat el premí a la            En motiu del sisme marítim de        (BOE) en versió catalana i en
Qualitat Lingüística per reconeixer í'esto rc deIs empresaris a impulsar el       1;Asia , les ONGs Cari tas i Mans     valencia na, avala nt la seeessió
                                                                                  Unides han obert comptes ban-         lingü ística prop ugnada pel PP
cata la ats seu s establiments . cel obert •                                                                            vale ncia, alhora que té prevíst
                                                                                  caris per recollir donatius. son      prese ntar a BruseHes la propos ta
  Llago places de                                                                                                       de reconeixement a la UE de les
                                                                                                  aquests:              Ilengües oficia ls d'Espanya, en el
  parking al centre                                                                              CARI TAS:              qual s'ava la la unifat Iingülstica del
                                                                                                 la Ca ixa              cata ra que defensen els lingüistes,
       de Blanes                                                                     2100-0002-57-0201445404            la publicació del BOE en valencia
                                                                                             MANS UNIDES:               no és un fet nou, sin ó que és la
  Te!. 639 08 29 76                                                                              la Caixa               conseqüencia d'un acord que es
                                                                                    2100-3291-95-2200109437             va fer en I'etapa d'Aznar i que el
                                                                                                                        Govem actual el va validar.
                                                                                                                        Els redactors de les dues versions
                                                                                                                        al BOE s'han eston;at a diferenciar
                                                                                                                        els dos textos utilitzant dialectalis-
                                                                                                                        mes , sin ónims i diferents estructu-
                                                                                                                        res sint áctiques . ce l obert •

                                                                                I

                                                                                 19
   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24