Page 18 -

ROBERTO
BOLAÑO

Invitació a Jorge Herralde no ha escatimat la informació de
la lect ura (2) com Roberto Bolaño, sense previ avis, va pre-
sentar-se a la seu de I'editorial Anagrama el 30
de juny de I'any passat en una visita que, sense
saber-he cap de tots dos, seria de comiat defini-
tiu , i li va lliurar ('original d'EI gaucho insufrible,
L'endern á ingressaria al Vall d 'Hebron, per morir
dues setmanes més tardo

5. Invitació a la lectura ca ra a cara?-, tenia 101 el conj unt de la seva obra en men l , i només
Ii calia ana r-Ia vomi fant a poc a poc , pero sense adormi r-s'hi , perqué
Aparegut la pas sad a tardo r, El gauch o insufrible va estar la lIuitava contra el temps que Ii quedava.
primera publicació póstuma de J'escriptor xíle, El lIibre presenta una
estra nya coherencia: desficiat a estones, a estones rabi ós, impregnal El mateix 2003 enca ra va apareixer Pafabra de América, un lIibre
per un to general de co miat , de concüíací ó, pero tamb é veniatiu, arro- que recullles ponencies de la Primera Tra bada d'Escriptors lIali no-
gant. i vigorosamenl vitalista, vale nt, alhora . L'integren cinc con tes - tres america ns promogud a per Seix Barral , que va tenir 1I0c a Sev illa al
d'excel- lents- idos assajos o textos contessionals fins a cert punt malal- juny, i en la qual va part icipar Bolaño justamen l abans de toma r a
tissos, lúcidament terminal J'un ("Literatura y ente rmedadee nfermedad"}, Blanes i ana r a veur e Herralde. La publi caci ó va se rvir d'hom enatge
rabiosamen t biliós J'altre ("Los Mitos de Cthulhu"), En conjunt, creiem a I'escripl or desaparegut.
que es tracta d'un deis seus IIibres más pessirnistes.
Aquest any 2004, Bolaño I'ha encetat am b la pub licació d'En tre
J untament amb El ga ucho insufrible, i amb J'esmentada reedició de La paréntesis, un lIibre de co ntingut misceHani i personal, amb articles .
pista de hielo, I'any passat enca ra es van reeditar, en un sol volurn pro lo- assajos, conferencies i una sucosa entrevista, la darrera qu e li van
gal pel seu arntc Rodrigo Fre sán, tres novel- les ernblernátiques ralaclo- fer, que aiudara a desbrossar una mica más el misteri que tal autor
nades entre si: Estrella distante, Amuleto i Noctu rno de Chile, tríade que encarna, sobretot un cop és mort i la seva vida i obra es reves teixen
Fresán considera una exceHent introducció a I'univers bola ñia. Perque d'una lIum fantasmagórica,
vet aquí una ca racterística essencial de la saya narrativa : la intertexlu-
alitat que apunta a una obra mag na, immensa, obe rta, infinita, en gran I finalment, ha ap aregut I'esperada i vo luminosa - practicament el
mesura vertebrada pe l seu alter ego Arturo Belano, El propi Bolaño doble que la ja extensa Los detectives salvajes- 2666, no acabada
manifestava que . des de feia anys -potser des que va mirar a la mort per poc,

6. Vigencia de Bolaño Villoro o Purgdeva ll, amb els quals co mpartía principis ideoló gico
que no te nien res a veu re am b la més rancia tradició lite raria espa-
Biograf ies ofl clals a part , el conju nt de la pro d ucció d 'un escri ptor nyola personificada pels ca pitosts a rus .
pot considerar-se la seva más fidel autobiografia espiritual. Pero en el
Bolaño era, és, un esc riptor atípic: hereu de la millar tradició lite-
cas de Bolaño, aques ta ten dencia anava rnolt m és enna. Pretenia reper- raria universal i hispanica, ¡ original i renovador alhora, tant temati-
for iar el món modern , pie d'hor rors, partint de les circumstánc ies politi- ca ment - fasc inador i apocalfp tic- com estilísticament - mestre en el
domini de I'estructura i el ritme - ; un narrador de raca, I'escriptura
ques que Ii havia tocat viure de pr imera ma, És potser per aquest motiu del qual atrau i enganxa com una te ranyina, sense que se n'a rribin
a ende vinar els engranatges.
que deia que la literatura és una disciplina perillosa, i I'ofici d'escriptor el
No crec que robra de Bolaño pugui deixar d' interessar a qualsevol
més seriás de tots. Bolaño era un esc riptor compromes , pero no militant. ama nt de la bona literatura, i enca ra más si aques t valora especial-
Compromés, b ásicam ent , amb la seva epoca , generació i conjunlu ra ment el co rrent de frescor que autors de procedencia lIatinoameri-
vifal. Peró, pe r sobre de tot, cornpro rn és amb la literatu ra mate ixa, de la cana han portat i segueixen po rtant a la prosa en lIengua espanyola.
qual ben b é pod ria ser consi derat un guerri ller. enfront d'au tors autóctona encarcarats representats per la tradició
que encarnen Cela , Umbral o De Prada . i que l'autor abominava.
Bolaño fou . a més, co m apunta Fresán, un escriptor fro ntissa o pont
entre una manera que en el seu dia suposa una transfo rmació estética i
durant cert temps tingué vigencia pero que de mica en mica ha anat que-
dant obso leta, i una escri ptu ra futura que ell ha prac ticat i de la qual ha
fet apologia pe ro que enca ra ha d'arribar a co nsolidar-se, i que com pta,
entre d'altres conreadors, amb amics seu s com Vila-Matas, Cercas ,

7. Poltre de l'Apocalipsi Eduardo Haro Tecglen
rep el Liberpress
Cavalcant en la cendra del mite, Bolaño encara tara parlar molt (i,
sobretot, escriure). Avenlurem qu e la seva obra lnedlta procurara alguna El madri leny Eduardo Haro cia dient que "tots els diaris
sor presa més als seus lecto rs i admiradors, que cada vegada són més. Tecglen, periodista i esc rip- menteixen" i que "la pressió
Mentrestan t, un conse ll: si enca ra no ha heu fet, Ilegiu-lo, perqu éus mar- tor, ha estat guardonat del poder sobre els mitjans
eara, sobretot si no este u accstumats a cert tipus de Iiteralura agressiva amb el premi Liberpr ess de no és gens subtil, sinó
i radical - "pu ra y dura", q ue ell deia- , no tant en el seu aspecte formal Girona , El col-labo rador del obe rta i brutal",
co m tern átic. A les seves obres hi batega la passió per la vida (i la temp- diari "El País" con tinua als
80 anys escrivint amb la seva En rebre el premi, va dir
tació del mal : eros i thanatos) amb un deler úruc. lIeginl-lo, semb la que esmolada ploma contra la que "la IIibertat de premsa
mentida, I'Esg lásia i el des- no és un dret deis que escri -
escriure sigui el más tacll del món. 1sembla, tarnb é, que t'exístencía sigui uen, sinó un dret huma, un
cr édítde I'esquerra des d'una dret deis ciuta dans, que
una mica más supo rtable del que és. s6n els que I'han de defen-
independencia gua nyada sar co m un b é públic inalie-
Per als lIetraferits (i per als que no ha són tan t), per als que professen arnb más de 60 anys d'oñci. nable ". ce l obert _
la fe de la literatura (o qualsevol altra) , per als que algun cop a la vida Malgrat la seva independen-
han sentit la temptació del precipici, les inicials d'una edito rial: R.B.A. _ cia. va comenc;ar la co ntersn -

I

1 18