Page 20 -

Espai obert
Benvolgut director d'aquesta pub ücacló:
5000, LLORET ?
Alto el carro! deixem pixar ets matxos, fem un cigarro i pare m una
estona .
Pensava aix ó desprésde visitar l'exposícl óque aquests nois i noies
amb ga nes i amb idees que s'apleguen sota el nom de SOS LLORET
han organitzat, al meu entendre am b més vol untat que encert, a l'
antic "Sindicat". Tinc la im pressió que la cosa els hi ha quedat a
mig camí entre el Tren de la Bru ixa i les barraques de Can Tunis. La
voiuntat , en definitiva, és pero el que importa.
Faig, per tant, la meva reflex ió inicial, més en funció de la trajecto- litu á, i fins i tot el ma lt és, idioma paríat pe r unes 300 ,000 persones) .
ría d'aquest grup - SOS LLO RET- que no pas com resposta -que no
en tinc cap- a aquesta exposició concreta.
D'entrada vo ldria man ifes tar que si SOS LL ORET no existís, ca ldria
crear-lo . Em se mb la perfecte que un grup de jovent de la Vila s'inte-
ressi pels projectes de futur del nostra poble, els estudü, examini i,
conseqüentment, emetin les seves opinions al respecte.
Pero hem de convenir que les seves tesis no són cap dogma de
fe sinó norn és una apinió, valida tanmateix com la saya contraria. Si
volen anar més Iluny cal que confeccionin un programa i es presentin
a les eleccions. Alt ra cosa és intenta r fer valer un de terminat punt de
vista sansa admetre cap responsabilitat. No per més cridar, ler expo-
sicions o penjarca rtells es té més raó.
Hi ha teories que poden ésser rnolt banas per ésser preses com a
base de discussió, pe ro que fa llen estrepitosament si es volen po rtar
a la practica d' una forma químicament pura. L' exemple més ciar el
trobem en la doc trina com un ista : que si bé ha estat un tracas tota l i
absolut en els palsos on es feu l' experiencia com a sistema únic, ha
estat fonamental per al desenvolupament social en els regims demo-
cr átic-capi talistes, en tan t que contrapes de la batanea.
Un ami e me u em deia que ca l estar pre pa rat per si les tes is
d'ag rupacions co m aquestes acabessin triomfa nl. Ja fa temps que
li barri na la idea que, donat el cas , no fóra cap mal negoci posa r una
bot iga pe r a la qual fins i tot ja hi té el nom psnsat: "La Bou tique de
t' Artista('): és a dir, venda d'e scl ops. cingles , tapaboques i altres . coma el Tractat. El ca tala segueix sense ésser reconegut com a
Assegu ra que hi ta ria la segona pe la. La primera no , la primera diu
que ja I'ha feta , igualment que ets pares d'aquests nois que avui
s'autoanomenen "ecologistes" i que gracies a l' immensa cucanya
que ha estat el fenomen tur ístic -amb tots els seus de fectes- han
pogut educarels seus fills en altres universitats que no les de
Fenals i Ca nyeltes.
Ca l millorar el que calgui , pe ro co mpte amb el que fem . No podem
tornar enrere. Ens calen bones infrastructures - autopista, via de
circumval.lació, un bon port esportiu (no un embarcador-ratera com
és el qu e tenim ara), etc. - i no s' hi val posar pats a les rodes . Pen-
sene-nos-hi un xic. "La guerra és uns cosa massa seriosa per deixar-
la en mans deis rnüítars ." Apliquem-nos aquesta asseveració --cree
que pro u certa- a I'ho ra de discutir un creixe ment sostenible en el
marc de la problem ática del Lloret d' avui.
Mo ltes gracies per la seva atenció
Josep Mas L1ibr e
n Art ista: Perso na que tira a l' arto
No co nfondre amb I'altre accepció de la paraula "a rtista ": Persona a
la qut l' Art "Ii tira "(Nota de I'autor)
confe cció horne, dona i nen, generes de punt, lIenceria, ,..
REBAIXE
20
celobert@correucatala.com
Sr. Director , us ag ra'iríem la publicació del text que us fem arriba r.
El proper 20 de febrer el pob le deis Pa'isos Catalan s té I'oportunitat
d'ex pressar a les urnes el se u desacord amb un projecte de
Constituci6 europea que no reconeix la Ilengua, la cultura i la nació
catalanes en el ma rc d'u na futur a Eu rop a unida. De gairebé 'res
ha n servit les demandes que des de la soc ietat civ il de l nos tre pa ís
s'han ad reca t a les més altes instancies eu ropees per ex igir el
reconeixement que mereix la nostra identitat cultural i nacional.
De fet , no es recl ama res que no sigui de justicia: en pr imer 1I0c,
que la nos tra Ileng ua sigui reconeguda al mateix nivell que les
Itengües euro pees que ja són o ficia ls, moltes de les qua ls amb torca
me nys pa rlants que el catala (el da n és, l'eslove, el fines, el letó, el
Perqué com a persones tenim els mateixos drets ind ividual s que
qualsev ol altre ciutada de l con tine nt, tenim dret a ad reca r-nos a
Europa en la nostra propia Itengua eu ropea : ei catara . I segonament,
que la nostr a personalitat nacional sigui ting uda en compte , ja que
la nació catalana s'estructura com a estat diferenciatde forma
ininte rromp uda des de fina ls del segle X fins el 171 4 , i pe rqu é
els ca ta lans han exp ressat exp lícita ment i repetida la voluntat í la
co nsciencia de formar pa rt d'u n pob le diferen cial. La resposta que
el po ble catalá ha rebut de part de is rna xírns dirigents de la Unió
Eu ropea és que aquestes deman des no es poden dur a ter me, i que
és l'E stat espanyol qul ha de desbloquejar la q üesti ó, Fins i tot des
deis Paises Catalans mateix hem sen tit veus que han afi rma t que en
primer 1I0c, abans de vota r NO a aquesta Co nstitució euro pea , cal
reso ldre la quesito lingüística i nacional a I'Estat es panyol mateix.
I en certa mesura tenen raó. Peró és evident que és impossible
resold re un tema d'aquesta tran sc enden cia abans del proper 20
de febrer. Una constituci6 és el recull d'una serie de disposicions
legislatives I'abast de les quals en el tem ps és mo lt exte ns , i no
ens podem permetre el luxe de donar el nostre vis t-i-p lau a un
text que hipotecara el tutu r col-lectíu de l poble cata lá mitian cant la
negació de la seva existencia. Parque és aixi: segons la Costituc ió
europea el poble catala no existeix. De res no serveixen els gestos
que des del gove rn espanyol s'han produit per aconseguir un ínfim
reconeixement del ca ta la. Recor dem que el que es vota en el
reter enourn és aquesta Constitució europea, no pas les suposades
bo nes intencions del govern espanyol envers la nostra llenqua. I
aq uests ges tos de l govern espanyol no han fet modificar ni una
lIen gua oficial a Europa al mateix nive ll qu e les altres; els Pai'sos
Catalans no han estat reconeguts com a realitat nacional, i el dret
a I'autodetermin ació és nega! en aquesta Cart a Magna. Per tan t,
sego ns Acció Cultu ral Es Vive r, I'única so rtida digna qu e te nim
els ca talans davant d'aq uest atz ucac en el qu al ens trobem , és
I'afirmació de la nostra més rotund a eu ropei'tat com a catalans
miíjancant el NO a aq ues ta Co nsti tució, Acc ió Cultural Es Viver
dóna decididam ent supo rt i pren partit pel NO a aquesta Constituc ió
europea, en la líniad'altres entitats culturals catalanes com Omnium
Cultu ral, la Coo rdinadora d'Associacion s pe r la L1engua Catalana
(CAL) , o la Plataforma pe r la L1engua, Un NO a aquesta Constitució
no és un no a Europa. Europa ha de saber, a través d'aquest NO ,
que el pob le catala existeix i que vo l arri ba r a una Europa de les
persones i deis pobles, a una Europa que veri tab lement tingui com a
fonaments la Tolerancia i la Cultura en majúscula.
Acció Cultural Es Viver de Blan es
> aparcament qraturt
< qualitat garan1ida
C /RAVAL ,2 . BLANES ' TEL, 972 330 2BO