Page 6 -

• • •• •• Aitor Roger UN DIA A... CATERINA DE QUERS

No pereJem /'Oremus... vol ser una modesta secció que la deixalleria

pretén fer memoria sobre rarigan de moltes expressi- Potser perqué he vist moltes
ons quotidian es . La m ajoria d 'el/es són truit i l o es ba sen peHicules, qua n entro a la dei-
xauena i aturo el cotxe davant
en la fonda emprem ta que ha deix a t la cultura ca tólica la barrera tinc la sensació Que
m'introdueixo en una zona mili-
a casa nostra. Tot hi haver sig ut m olt p opulars, el seu tar. Sortosamenl és norn és un
ús esta disminuint i el seu coneixement es cada veg ada pensament, pe rqu é I'enca rregat

inferior. Aquest fet provoca la incomprensió de molta o encarregada -depen deis
torns- que ve a saluda r-me és
gent jove alhora d 'interpretar una obra d 'ert, quan /Iegeix una persona sol -lícita que no
un text, quen en alguna conversa escolta alguna frase
feta ... Coneix.er el seu significat pot resultar-nos curiós i, respon al posat tibat d'aquells
a més, no ha d'an ar ne ce se érisment f1igat a I'acceptació que controlen zones d'accés
d 'aq uesfa ereenca religiosa. restringit. Des de la finestreta ,

Jeremies i els profetes: m'identifico. Dono el meu
número de carnet i desvetllo el
Oueixer-se coro un Jeremies és una expressió que sol aplicar-se secret que s'amaga a les bosses
a aquelles persones que sempre s'estan lamenta nt. Jeremies fou que omplen el meu male ter. Les
un deis profetes majors, juntament amb Ezequiel, Isaies i Dan iel, i deixalles han passat de ser un tot sanse dis tincions a ser un món amb
sembla ser que és l'auto r delllibre de les Lamentacions. més pa rceHes de les que mai m'hagués imaginat.
Els profetes eren aquells personatges b iblics que, inspirats per Déu,
parlaven en nom seu anunciant tota mena d'esdeveniments tuturs, Mantinc un minidiáleg arnb I'encarregat. O com s'ha de dir? Mosso?
És molt corrent l'ús de la pa raula protetic o profeta pe r anomenar a No . Aquesta pa raula ja té amos, i no pas pocs, Per ana logia , si a la
aquella persona que té el do d'endevinar el futur. camisseria despatxa el carnisser i a la pastisseria el pastisser, aquell
que tria les deixalles a la deixalleria s'hauria de dir deixeiler. Posar
Jesús, despr és de la seva prédica a la sinagoga de Natzaret, añrma noms és un assumpte pelut. Ja decidiran els lingüistes, per a mi és
que cap profeta era ben rebut al seu poble , [a que ell mateix en va ser I'encarregat.
excl ós. Així, nosaltres utilitzem la frase ningú és profeta a la seva terra
po r indicar que sov ínt, per una bona tasca, s'obté més reconeixement Un co p dins del recinte, que té tor ma d'hemi cicle enla irat, enfilo cap
fora de casa que en el nostre entorn més immediat. En aquest sentit,
el nostre poble no n'és cap excepció i podem trobar algun exemple en ets contenidors. Dono un cop d'ull i em pregunto si a tothom li passa
el carnp de la pintura, la mús ica o l'esport. com a mi. Res ulta que estic allá per ítencar objectes o materials que

Rouco diu que considero inservibles, pero em ve la temptació de pensar par qué
"molts fills de allres usuaris han nencat aque ll televisor, aquella nevera o aquelles
l'Església" ja bicícletes . I de sobte, em ve al cap el record d'una ni! de cap d'any
consideren santa de fa torca anys. Em trobava a Roma , prop del Trastevere l, acorn-
Isabel la Catolica pan yad a d'uns amics, vaig presenciar el cos tum -ja desa pa regut- de
llenca r objec tes vells per la finest ra. Era una manera d'espantar els
El president de la Conferencia molts deIs seus súbdits i per molts mals esperíts, de purifi car I'entrada del nou any. Miro cap els diferents
Episcopal Espanyola i arquebisbe fills de I'Esglásia des d'a/eshores dip óstts i no hi veig la magia d'un costum ancestral. I veig, aixo sí,
de Madrid, Antonio Maria Rouco tins avuí mateix". El cardenal va objectes que parlen, objectes que due n escrita una historia: un sofá
Varela, ha valorat la figura d'lsabel explicar que la fase diocesana de que rebufa les converses d'una parella d'enamorats, la bicicleta tro-
la Católica en la seva vida pública beatificació d'lsabel la Católica ja tinad a d'aq uell nen que ja s'ha fet gran i I'ha arraco nada, un íeíx de
i en la pe rsonal i ha dit que des de s'ha acabat i Ies actes han estat paper amb diaris passats, una saba ta desaparellada, una porta que
sempre "molts fills de I'Església " la enviades a Roma . Va dir que la no duu enlloc, un munt d'esporga..,
consideren santa. Conferencia Episcopal Espanyola
ha demanat al Papa la máxima dili- Abans de finalitzar el circuit i de traspassar la barrera, la meya curi-
En I'homilia d'una missa com- gencia poss ible . cel obert _ osítat fa que demani a I'encarregat quin servei fa un enorme brac artí-
memorativa deIs 500 anys de la culat. "iAh! el rulo"-em respon en castellá. Mentre penso que acaba
mort de la reina, va assegurar
que "'a impressió que moria una de plantejar-me un all re problema lingüístic, m'explica que la rna del

santa e ra I/a vors compartida per gegant verd aixa fa el co ntingut de les pil-les perqu é n'hi cápiguen més
quantitats. Quan els contenidors siguin a vessar, víndra el camió i els

du rá a la plan ta de reciclatge. Peró aquest ja és un altre tema. _

Especies lingüistiques protegides

Anna Camps, filóloga _

Uns treballadors I'hospital comarcal amb taquicar- Buidar el pap
de Campdevanol dies, torts v órníts i marejos. Es veu
s'intoxiquen en Dir tot el que cal. Ex: Feia temps que volia buidar el pap i no
menjar un pastís que alguns deis afectats desconei - podia ; finalment, avui ho ha ex plicat tot. Sinón ims : parlar, des-
de marihuana carrega r-se, buidar el sac, abrir la boca, desfogar-se, con/essar,
xien els ingredients del pastis i ets
rabejar-se. esorevet-se, espleier-se, abocar, donar gust a la
Mossos d'Esquadra van inform ar
que, de moment, no s'ha fet cap boca, treure (o fer) la vermsde. Ex: Ara m'he quedat tranquil; he
denuncia. cel obert _ buidat el pap, he par/at, m 'he descarregat, he bukiet el sac, he
oben la boca, m 'he desfogat, he confessal...
Una quinzena de lreballadors
d'una empresa metaHúrgica de Literalment buidar el pap seria vomitar, perbocar perqu é el
Carnpdeva nol es van intoxicar en pap és la bossa memb ranosa que molts oce lls tenen sota la
me njar un pastís de marihuana bar- gola en la qual els aliments sofreixen una maceració preliminar
rejada amb alguna altra substáncia abans d'arriba r a l'est órnac, En les persones, pop ularmenl el
estupefaent. Els treballadors cele- pap és la part compresa entre la barba i el co ll o dins el pi! i fins i
braven el sopar de Nadal de I'em- tot I'estómac . Ten im molles frases populars amb la parau la papo
presa en un restaurant de Ripoll i Ex: ficar al pap, omplir el pap, tenir el pap buít, quedar-se al pap
es veu que un d'ells va portar el
pas tis d'estranqu is a I'establiment i o treure del pap,
se'l van men jar d'ape ritiu . Els afec-
tats van haver de ser traslladats a

6