Page 7 -
P. 7
AIRES LLORETENCS —7
JDel nostre Ajuntament El senyor Gich proposa que sigui més freqüent
l'anàlisi de la llet d'abast públic.
AVENT-NOS estat atès el nostre dret
de poder fer l'informació deguda de El Sr. Sala exposa maneres de realitzar-ho per a
tot allò que oficialment és de l'abast poder sorprendre aquells qui intencionadament la
públic, a partir d'avui, i amb el nom «Delnostre Ajun falsifiquen o intervenen.
tament» inaugurem aquesta secció en la qual hi apor-
tarem tot allò que pugui satisfer l'interès dels nostres La presidència diu, trametrà a l'inspector l'expo-
lectors. sat pels Srs. Gich i Sala.
Sessió municipal del dia 21 de març I no havent-hi altre assumpte de què tractar,
s'aíxecà la sessió a les 21'40 hores.
Sota la presidència de l'Alcalde Sr. Baldiri Barnés
s'obra la sessió municipal corresponent a la segona DIVULGACIONS
quinzena de març, a les 8'35 del vespre. HISTÒRIQUES
Assisteixen tots els consellers de la maioria. de JtÜ "terror pànic
la minoria manca el Sr. Fontrodona.
Després de la torre de Babel, escampats els po-
En el públic molta animació. bles per tota la terra, perderen fins la noció del ver-
Es llegeix l'acte de la sessió anterior que és apro- dader Déu i de la Religió bona.
vada. També s'aproven tot seguit varis expedients de
tràmit. Solament hi hagué un poble que conservà íntegra
La presidència dóna compte que tant punt com la religió verdadera: el Poble Hebreu.
s'enterà del fet vandàlic i salvatge de la eterna de la
tomba on reposen les despulles del Primer President I, com ja és sabut, l'home té tanta necessitat de
de la Generalitat, creient-se interpretar l'esperit unà- l'existència d'un Déu verdader que, a manca d'ell li
nim del Consistori trameté un telegrama de protesta precisa inventar-se'n un. I així ho feren tots aquells
condemnant el fet. (Assentiment unànim). pobles de l'antigüetat que es digueren Egipte, Grècia,
També la presidència dóna compte de què ha- Roma, etc.
vent-se realitzat les degudes gestions per a contrac-
tar una cobla per a celebrar la commemoració de la I en fer això caigueren en la baixesa més ridícula i
República i vegent que resultaria una despesa exces- extravagant: divinitzaren bèsties i persones, incensa-
siva satisfer les pretensions que totes les cobles han ren coses caduques, adoraren el sol, la lluna, les es-
expressat; és criteri seu concedir una subvenció a la trelles...
comissió que per l'esmentat dia organitza festeigs i
que sol·licitava subvenció. Del conjunt de les religions falses se'n deia Idola-
El Sr. Sala, per la minoria, diu que està d'acord tria.
amb l'exposat per la presidència i proposa que siguin
300 pessetes amb què se subvencioni a l'esmentada El Paganisme de l'antigua Grècia era una d'aques-
comissió. tes religions.
El Sr. Cusell, de la majoria, diu que tal volta
amb 250 n'hi hauria suficient, i després dJun En virtud d'ella els déus hi et en a cents. Cada co-
* curt diàleg, tèrcia el senyor Cabruja — també de la sa tenia el seu déu protector. Març era el déu dels
majoria— i diu que per 50 pessetes no cal discussió i guerrers; Janus, el de la pau; Neptú, el ds les aigües;
s'acorda subvencionar-la amb 300 pessetes. Plutó. el dels inferns; Vulcà, el del foc i de les far-
El Sr. Qich, de la minoria, demana que graviti gues; Mercuri, el del comerç; Eolo, el dels vents;
damunt el vi importat un impost per a tal de defensar Apol·lo, el de la poesia; Euterpe, el de la música; Es-
així la collita del poble. culapi, el de la medicina; Saturn, el del temps; Cupi-
El Sr. Sala s'estén en consideracions per a ratifi- do, el de l'amor...
car la proposició del Sr. Gich.
El Sr. Secretari llegeig una ordre municipal en la Hi havia demés tot un reguitzell de deesses i mus-
qual el vi importat es té d'afectar amb 0'03 pessetes ses: Ceres, la deua dels sembrats (cereals); Pamona,
per litre. la de les fruites; Minerva, de la ciència; Clio, de la
El Sr. Serra creu que els collitérs i venedors història; Talia, del teatre; Terpsícore, de la dansa;
deurien posar-se d'acord. Urània, de l'astronomia; Calíope, dels oradors; Dia-
El Sr. Font proposa que sigui l'alcaldia qui con- na, dels caçadors...
voqui a collitérs i revenedors perquè arribin a una
intel·ligència. Tenien també el seu déu els més horribles vicis:
Cacus, era el déu dels lladres; Bacus, el dels beguts;
Venus, era la deessa de les deshonestidats...
A tota aquesta caterva de divinitats, se la hi reco-
neixia vicis i passions. A tots els estaven, demés, de-
