Page 8 -
P. 8
8— AIRES LLORETENCS
dicades festes especials, i detots se'n reconeixia es- autumnal onla llum lívida hi pinta com si fosen fina
pecial poder i virtut. tela capriciosos mosaics, i banya-amb l'or de sos raigs
moribunds les crisentemes i altres flors tardoralsque
Tot això de les«bruixes que es pentinen», «mals poc a poc s'esblaimen, revéstint-ho tot amb tal ro-
donats», «herbes miraculosament curatives», el «sig- patge de prorpra i or que els palaus més esplendoro-
nificat dels somnis», «fer patir a un altre»... tot són sos envejarien en elsdies de gala i besamans.
records ja borrosos d'aquelles edats milenàries.
Sortíem ja delPalau amb la recança de no haver
Una reminiscència del que acabem de dirn'és la pogut admirar les gales i encisos dela Primavera, tan
susdita frase del«terror pànic». bellament cantada permúsics i poetes, i en fer pre-
sent al«Cicerone» lameva contrarietat, volgué esvair-
Vivia a l'Arcàdia, extensa comarca bosquetana del la dient que estava molt enfeinada i potser la destor-
Peloponeso (Grècia), un poble de pastors. baríem, car, dintre breus dies, havia de sortir altra
volta a l'escenari de la vida, i en veure que creixia
Enmig d'aquelles selves solitàries rebia culte el déu mon interès, afegí que m'en penediria, ja^ que les
Pan, morador d'aquells boscos i déu d'aquella gent. coses examinades d'aprop fan perdre moltes il·lusions
ben al contrari delmeu parer de què la realitat de les
Pan era un déu d'aspecte feréstec, i demés poc coses és superior a l'il·lusió..."
curós del seu físic, dellarga i esfilagarçada cabellera,
de barba també llarga i abandonada, d'ulls grossos, Vençudes al fi la seva resistència i mal humor,
nas descomunal i exageradament abalconat sobre entràrem a una cambra tota perfumada, onenmobles
l'ampla boca que li abarcava fins a mitjant galtes, uns adorablement gràcils i en vitrines de cristalls poli-
peus d'isart... croms hi reien lesestrafetes figures nipones i els ivoris
esgrogueïts; asseguda en baixa cadira confident en
Era d'un caràcter irascible en extrem; perun tres front debisellat espill, una velleta amb un pin2ellet a
i nores s'enfutismava... la màdreta, llàpiç i cremes a l'altra, i amb la cara tota
plena de colorets i màgiques pomades s'enjoiava
I diu que totes aquestes seves rabietes solien anar d'elegàncies femenils... —Dispensi, Senyora, l'equivo-
precedides d'una fressa tota misteriosa i d'uns bufets cació; desitjava saludar a la damisel·la Primavera... Ho
tan horripilants que aixecaven un vent tant tempes- puc descriure quin fou mon astorament en respon-
tuós i paorós que feia brandar tota la selva la qual dre'm que era ella mateixa, i en adonar-se del meu
cosa tenia molt sovint espaordida a tota aquella gent estat, va esclafir amb una gran rialla i digué: «Tot ho
i fins es veia obligada a abandonar llurs hisendes. entenc, però ha de pensar i fer-se càrrec de què fa
molts segles que visc i que lajoventut no és eterna:
I heus ací l'origen del «tercer pànic» amb la qual estic subjecta a mutacions com totes les coses, i a mi
frase volem significar una gran porde duració i apla- com entot, l'il·lusió m'adorna i ella és qui emves-
nadora. teix» i somrigué amb un somriure que era una mueca
de boca esqueixalada. . Novaig voler veure ni sentir
IGNOTUS res més i, des dellavors, he mirat amb,desconfiança i
recel elsencants i les belleses de moltes Primaveres.
DESENGANY
DÉU ELS HOPAGUI.
Per D. Vila de Munt
Suma anterior 167'50 Pies.
OTA el guiatge d'expert «Cicerone» he Sr. R.D. deBarcelona 2'00 »
visitat el Palau deles Estacions, situat en Sr. A. LI. i S. 2'00 »
les més agradoses regions del país de la
Imaginació. Una curiositat de temps sentida i que vaig TOTAL en caixa 171'50 Pies.
poder satisfer a bastament fou l'admirar de ben aprop
les cambres certament ben luxoses i confortables de En el número proper, si Déu vol, donarem compte de les
l'Tiivern, ornades de llargues i desplegades cortines quantitats distribuïdes entre famílies necessitades, durantles
vellutades, i escoltar des de darrera elsvidres clars i festes dzPasqua de Resurrecció.
brillants dels finestrals, el plorar de les tardes de plu-
jes desmaiades, albirant com passen muts els jorns COMPREU I PROPAGUEU
monòtons dels llargs hiverns, d'una llargària enerva-
dora... Almeu gust vaig passejar-me pels encantats El Segell pro-Infància
i somniadors jardins deYJstiu,roblerts de flors i fruits
exuberants, on el sol hi passa lluminós,, dominant-ho
tot amb la cabellera estesa i amb la cara benencesa,
passejant-se triomfant perles cimes enlairades, men-
tre destria cançons vitals perdamunt lesnuvolades...
Vaig fruir així mateix darrera els gòtics finestrals de
les cambres dela Jaràor, la formosa visió delrelliscar
suau de la llum pàl·lida d'una posta tardoral per en-
tremig dels despullats arbustes del romàntic jard í