Page 4 -

AIRES LLORETENCS
gòtiques més maques!... I, demés, hi ha dibuixat
un àngel amb unes ales grosses acompanyant una
nena, més rebonic!...
Jo, ara, aquí, està clar, només puc mostrar-
vos alguns retalls dels seus escrits—que no és pas
poca cosa per això—però, és perdir-vos que si el
poguéssiu fullejar en quedaríeu emprendadest...
Aquí en vauna mostra:
EL MEU DIARI
M'agrada molt allò que ens diu la tan amable
senyoreta Nuri en els AIRES LLORETENCS i m'he
proposat fertambé el meu «diari».
Per capçalera he volgut pintar-hi un àngel,el
meu Angelet de la Guarda. Com que de dibuixar
no en sé pas molt, l'he calcat d'una revista que
porta aquest mateix nomi que em va donar fa
temps, quan ens preparàvem per a laComunió so-
lemne, aquell senyor vicari tan amable que teníem
a Lloret que esdeia Mossèn Martí Qriera.
I m'ha semblat que ambcap altra imatgeno
el podia començar millor aquest meu«diari»que
amb la figura del bon Àngel de laGuarda, d'aquest
Això, estimades llegidores,
MIRALLET constituirà també una nova
Secció dintre aquesta pàgina,
_ amb la qual confio que aprèn
dreu moltes coses de profit.
jj ™ Per veure si porteu la cara
ffl NENA SI ben neta o emmascarada,
63 13 ea jyj ^veritat que no hi hacomun
bon mirall?
Heus ací, doncs, la raó d'aquest títol.
Això serà com una mena demirall per al vos-
tre e'sperit.
Cada setmana hi trobareu, si a Déu plau, ex-
posada ben plàsticament una bella qualitat la quai
seria bo que posseissiu, o bé hi trobareu pintat i
ben lleig—lleig com verdaderament sigui—algun
vici o defecte del qual deveu estar-ne exemptes.
Un savi canonge francès, que es deia Beau-
denon, i que va ésser un eminentíssim apòstol i
educador dels infants, escrigué una pila de llibres
tots d'una valor gran per a formar béel vostre es-
perit.
La processó del Dijous Sant
(Te deia pàgina 2)
ordinàriament tota lavila, en laqual, al cap de poca
estona, ja no quedava ningú que no expliqués i co-
mentés astoradament aquell fettan tràgic, formant
sensacionals grups pels carrers.
***
L'any següent, ental diada, es tancaren totes les
botigues i establiments, i gairebé tots els homesde
Lloret assistiren amb atxa alaprocessó, en desagreu-
jament de lainfamació d'aquell desgraciat.
I des de llavors ençà, diu que ve que aquesta
tan poderós guia que Déu em donà des deque
vaig néixer, que m'acompanya sempre, i que em
vetlla dedia i denií, i que ésel testimoni detotes
les meves coses, el que m'inspira les bones i em
fa apartar de les dolentes...
Per això li reso cada dia:
«Àngel dela Guarda,
dolça companyia,
no em desampareu
de nit ni dedia;
no m'abandoneu
que joem perderia.
Propòsits:
N'he fetdos, millor dit, tres:
Primer.—D'ésser sempre maca com ensenya
la senyoreta Nuri.
Segon. —De mirar si tinc cap defecte que
m'enlletgeixi per tal de corregir-me'n; i
Tercer. —De fixar-me enels bons costums de
les meves companyes per tal d'imitar-les.
Tot això ho he escrit avui que és la Festa de
Sant Josep, 19 de març de1934.
La Nurieta
Entre altres en sobresurt un: «Formation Re-
ligieuse et Morale -e la jeune fille». el qual amb el
millor encert i bella cura el Doctor Lluís Carreres,
il·lustrat sacerdot de Sabadell, va traduir a la
nostra llengua amb el títol de «Primera Formació
Religiosa deles Noies».
Es unllibre, nenes, que, sortoses de vosaltres
si el ben llegísseu i més sortoses encara si en
practiquéssiu ies seves belles ensenyances!...
Costa deu rals en rústega i catorze enqua-
dernat.
Com que, malgrat no ésser gens exorbitant el
preu aquest, estic segura que no éstampoc a l'a-
bast de molles devosaltres, ha pensai, per tal que
totes pogueu aprofitar vos dels seus sabrosos
fruits, espigolar-vos-en algun penjoll cada setma-
na, a manera com vinc fent amb el «Llibre de les
Dones» del'il·lustre Ivon L'Escop, que convé que
llegiu quan sereu més grandetes.
Us saluda ben afectuosa,
La Nuri
processó es veges tan singularment concorreguda
pels homes.
Tampoc no hamancat des de llavors, a aquesta
sagrada Imatge, totun bell estoig de riques cabelle-
res, ofrenes de piadoses senyores de la població.
Quina llàstima—vaig reflexionar-me jo, després
d'haver sentit aquesta tràgica narració—; quina llàsti-
ma que aquesta explossíó de fe i d'entusiasme per a
acompanyar laimatge i figura del Crist, no hi sigui
per a acompanyar la mateixa realitat, el Déu Hòstia,
el mateix Déu d'aquell mateix miracle d'aquell ines-
borrable Dijous Sant, a la processó del Déu vivent,
com és la processó del Corpus!...