Page 3 -
P. 3
AIRES LLORETENCS —3
PA€iNA DL· LA Mi/Ei
Jues la casa religiosa, esposa
L A Religió és el centre de la vida per- I fes també la casa religiosa: que en les parets
sonal i social; i la felicitat de les fa- i en les cambres, i en l'espona del llit, i en la ma-
mílies i la prosperitat dels pobles està en raó nera de rebre als que hi entren i d'acomiadar els
directa dels principis cristians confessats i que se'n van, i en tots els costums, es conegui que
professats. la casa és cristiana.
Qui no col·loca la Religió com a fonament de
la vida, està perdut. I sigues religiosa, dona, encara que no hi sigui
No sols de pa viu l'home: l'ànima també men- el teu marit, encara que posi, quan parli de Reli-
ja, i el seu aliment connatural és la veritat; i també gió, aquella mitja rialla escèptica, despreciativa,
es mou, i el seu medi és la immensitat, i sols re fent se l'entès. Perquè, si bé ho penses, &què sap
posa en ço que és etern. Obligar-la a viure en l'e- ell, el teu marit, de Religió? Sap només el que li ha
rror és fer-la morir de fam; i tancar-la en els re dit el seu company descregut, i el que ha llegit en
duïls límits del temps i de l'espai, és eixalar-la i el seu diari.
fer-la espeternegar dins d'una gàbia que li ve
petita. I qui és el seu company? fMilIor: equina vida
Per això diu Víctor Hugo: «Tothom dóna pa porta? 1qui són els que escriuen el diari aquell que
al cos, però l'ànima s'aixeca i diu: —Tinc fam!— amb tanta avidesa llegeix el teu marit, irreligiós?
I què li doneu? Anar ben vestits, ben menjats i Ves si ho esbrines, i digues-me, després, dona
allotjats; viure barat i créixer lliurement i amb sa- pundonorosa i ben honrada, si no et donaries per
lut; beure bé, menjar bé i dormir bé: totes les ofesa sols amb comparar-t'hi.
quals coses són molt. Però si això és tot, això no
és res... Em doneu carn i el no-res. I res no teniu I, no ho dubtis, si ets constant, destra i dis-
per a aquesta flama encesa dintre meu, que em creta, el marit confessarà, a la llarga, la mateixa
sosté i m'il·lumina, que m'arbora i pensa, i espera Religió que tu professes.
i ama?».
No creguis, dona, la gent que diguin que no
Sols la Religió, descifrant els misteris de la creuen. El creure és llei essencial del cor humà, i
vida i de la mort, del femps i de l'eternitat, calma, qui no creu la veritat creu la mentida, i els que no
amb sos horitzons eterns, les justes ànsies d'una volen l'Evangeli accepten, per evangeli, qualsevol
ànima que ve de Déu, i l'últim destí de la qual és falòrnia.
Déu.
Per això tu, dona, has de procurar introduir
Sigues, doncs, creient, dona; i fes de la Reli- en ta casa la veritat. Per això fer, no has d'es-
gió, no una moda, sinó la norma de ta vida, ia tar sempre sermonejant, però sempre has de viure
qual informi tots els teus actes. de manera que els teus actes siguin un sermó con-
tinuat.
IVON L'ESCOP
(D'«El llibre de les Dones*)
EL DIARI ra més ingènua i més bonica ha començat el seu
eixerit «diari».
DE LA NURIETA d)
La capçalera l'ha escrita amb unes lletres
Vegeu aquesta formosa nena de dotze o tretze
abrils, com aproximadament tindieu totes vos- (1) En aquesta nova secció de la «Pàgina de la Nuri> dona-
altres, estimades llegidores, vegeu de quina mane- ré detalls de com aquesta formosa nena compon el seu
original «diari» per tal que vosaltres, veient el seu, po-
gueu més fàcilment escriure el vostre, puix que ja és
sabut que la millor lliçó és la que entra pels ulls: la de
l'exemple
