Page 1 -
P. 1

Any II      Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local                                  Núm. 13

            Surt els dies 1 i 15 decada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, n.° 5, primer

                              Lloret de Mar, 1 d'abrífdel934

                                           D 1eixant la ciutat        IMPRESSIONS D'UN TURISTA

     Durant laprimavera i latardor, sobretot, ésun verdader plaer el que hom copsa en deixar enrera la ciutat, pera endiu-
sar-se més enllà d'aquella mnnió de cases que sembla talment que hagin d'ofegar elciutadà que en elles pacíficament habita,
sense gairebé ni adonar-se de l'atmosfera viciada, del continu traqueteig dels vehicles, de latrafegor ciutadana que l'allunya
tant de latranquil·litat, del repòs i de la solitud.

     Hom no téun verdader concepte de les magnificències del camp, fins, que té l'ocasió d'establir una comparació entre
aqueixes magnificències i tot allò que representa per a nosaltres la vida de laciutat. I això s'escau quan ja hom es troba ales
afores de laurbs i comença a trobar-se a les immediacions dels camps més propers i en entrar tot seguit als primers poblets
de lacomarca veïna.

     Veureu que, en trobar-nos en ple camp, se'ns presenta un espectacle tot obert, se'ns ofereix un món més lliure, mésgran,
més ric en varietats que contrasten vivament amb l'aspecte gris i tancat de laciutat sempre neguitosa que acabem de deixar.
Perquè en elcamp no se'ns limita, com en laciutat, elradi d'acció de lanostra vista, a un curt espai, sinó tot elcontrari. ICn
la ciutat ens resta lavista com empresonada per les altes edificacions; elles són les encarregades de mesurar-nos el tros de cel
o esoàs paisatge que vénen a esplaiar-nos un xic elsentit de lavista, japrou fadigat de contemplar solament cortinatges, pa-
rets i no massa llum, des dels nostres balcons i tribunes...

     La primera sensació que ens envaeix en sortir de la urbs és lad'una gran llibertat, que es converteix després en una mena
de curiositat molt falaguera per l'hotne de laciutat no avesat a copsar-la; i en trobar se que lavista no es regulada per res, ni
l'aire que es respira no és compartit per altres persones, venim a sentir-nos, de cop i volta, com dominadors de tot el que en
aquells moments se'ns presenta als nostres ulls, perplexes davant de tanta grandesa... Una cosa us satisfà sobretot; i és el no
trobar-vos enlloc amb lapresència de tot aquella naixor de persones, amb les quals teniu l'obligació de compartir tot el que
en laurbs existeix, sense que pogueu veure-us-en lliures ni un moment en places i vies...

Passades les primeres impressions, el nostre esperit—igual que elpaisatge que contemplem—se'ns eixampla i ens esdevé

cent vegades més gran; sembla que, en respirar els aires purs i perfumats pels pins i per les herbes camperoles,—paral·lela-

                                           ment amb els pulmons—se'ns dilati l'ànima encisada, venint arestar aqresta posseïda

VEOEU SI US PLAU                           d'un major volum i d'una major grandesa. Hom contempla eldesembarrasat paisatge
     a les pàgines interiors...            i, instantàniament, mil coses li passen per l'enteniment...; què sé jo! Recordances de
                                           fets portentosos i noms de reis i de nobles, davant les ruïnes d'un castell migeval; as-

AL·LELUIA!                                 piracions, davant un gran prat en elqual hipasturen mansament les ovelles oles

            per Joan de la Font vaques i els bous; il·lusions noves, davant una casa de camp blanca i polida, tot a

LA PROCESSO DEL DIJOUS manera d'un lleuger i bellugadís remolí.

   SANT                                         Multitud de coses li brollen a hom de l'enteniment i d'una tal faisó que no éspos-
                          per J. de la F.  sible traduir-lesen paraules, per laqual cosa bé podríem dir que en aquells moments
                                           hom es sent un gran poeta, però solament d'esperit, puix que no acerta a trobar les
FES LA CASA RELIGIOSA, ES-                 expressions niles frases que voldria, nilaqualitat que les desitjaria.
   POSA
                     per lvon L'Escop           No poguent, doncs, reeixir com a cantors de les meravelles del camp, ens limi-

INUTILITAT DEL BOLID

            per Carles Miller tem a contemplar devotament el que tant ens absorbeix la nostra atenció, rendint

EL «TERROR PÀNIC»                          així un humil i piedós testimoni d'admiració a lagran creació de l'Bsseï Omnipotent'

                   per Ignotus que ve a posar de manifest lagran superioritat d'aquesta magna Creació, amb les

DESENGANy                                  humils i atrevides que ha realitzat l'home, com, per exemple, aquella grisa i neguito-

            per D. Vila de Munt sa Ciutat que havem deixat enrera...

                                                                      LLUÍS COLL I RODRÍGUEZ
   1   2   3   4   5   6