Page 9 -
P. 9
Fons documentals
A la segona meitat del s. XIX es deixen d’escriure les actes concedides contra pagament, llicències de prendre coadjutor
de visita i s’ordena obrir un llibre de decrets de visita a per a un benefici, llicències per captar i similars. Seguidament
cada parròquia, on s’anotaven les ordres del bisbe per tal s’hi anotaven les altres llicències i les lletres del vicari general.
de millorar l’església i la vida parroquial. També a la segona Fins a 1619 es compta, doncs, amb una sèrie doble. A partir
meitat del s. XIX les visites es preparaven mitjançant una de 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli i resten
relació i/o inventaris fets pels rectors de les parròquies, de els registres en mig foli vertical. Aquesta sèrie de protocols de
manera que el bisbe es pogués fer una idea prèvia de com lletres consta de 96 volums i 1 lligall.
era cada parròquia, les capelles que hi havia, els fidels, els
costums del poble, etc. És als registres més antics de lletres que s’hi poden trobar
documents relacionats amb les disputes per la jurisdicció de
Aquestes relacions ens aporten també una informació Lloret, entre el Capítol de la Seu i la família Montcada i els seus
important sobre les diferents parròquies. oficials. Així trobem cartes adreçades a l’ardiaca d’Urgell Hug
de Cardona, al vicari general i oficial del bisbe de Barcelona, i
Com que les visites s’havien (i s’han) de fer periòdicament, al rei Alfons, per a l’obtenció de la reparació dels perjudicis que
a l’Arxiu Diocesà tenim una sèrie bastant completa i els oficials de Caldes i Llagostera, d’Odó de Montcada, havien
detallada, constituïda per 172 volums i 36 lligalls (des de ocasionat en el castell de Lloret. Els dits oficials pretenien
l’any 1303 fins al 1947), que ens aporta notícies sobre la l’exclusivitat de la notaria i havien posat forques i costell al terme
construcció d’esglésies i retaules i sobre l’evolució de la de la vila (14 gener de 1328). El conflicte encara durava l’any
vida de la parròquia, al llarg dels segles. 1330 ja que hi havia incoada una causa entre el dit Montcada
i Guillem de Cornellà, paborde de Novembre de la Seu de
Almenys 72 vegades entre 1313 i 1857 es va visitar la Girona, que més tard seria apel·lada al tribunal arxidiocesà
parròquia de Lloret, sota el pontificat dels bisbes següents: de Tarragona (1335). El 1335 el bisbe amenaçà els oficials de
Guillem de Vilamarí (1313), Gastó de Montcada (1329), Caldes i Llagostera amb la pena espiritual però també temporal
Ennec de Vallterra (1367), Bertran de Montrodon (1383), de l’excomunió per injúries al paborde de Lloret (2 de desembre
Berenguer d’Anglesola (1401), Andreu Bertran (1423), de 1355), amenaça que s’arribà a complir si tenim en compte la
Joan de Casanova (1432), Bernat de Pau (1437 i 1440), llicència concedida pel bisbe per poder absoldre el cadàver de
Joan Margarit (1474), Guillem Ramon Boïl (1509, Jaume Jaubert, notari de Caldes, que havia mort excomunicat
1511, 1520, 1527, 1529 i 1532), Ramon Descatllar per haver cooperat en l’ofensa a la jurisdicció de Lloret (1356).
(1414), Joan Margarit (1537, 1539, 1541, 1545, 1548 Altres documents fan referència a l’assalt de Lloret per part
i 1551), Arias González (1557 i 1563), Benedetto di del monjo de Breda Guillem de Lloret, fet pel qual havia estat
Tocco (1573 i 1582), Jaume Caçador (1584, 1591, 1594, condemnat a la presó. En el document de 9 de desembre de
1588), Francisco Arévalo de Zuazo (1599, 1602, 1601, 1355, se li remetia la pena a instància de Bernat, vescomte
1607 i 1610), Onofre de Reard (1612 i 1617), Pere de de Cabrera. Així mateix, trobem la comminació a Guillem
Montcada (1621), Francesc de Sant Just (1626), García Gil Ramon de Lloret a complir els pactes de la venda del castell a
y Manrique (1629 i 1632), Gregori Parcero (1634, 1637, la Pabordia de Novembre i el seu lliurament de possessió (28
1639 i 1641), canonge Joan Pi, en període de Seu episcopal de maig de 1372).
vacant (1659), Josep Fageda (1661), Josep Ninot (1668),
Francesc Adroer (1673), Sever Tomàs Auter (1681), Miquel Pel que fa a l’administració de la diòcesi trobem nombrosa
Pontich (1688, 1689 i 1695), Miquel Joan de Taverner documentació sobre la provisió i fundació de beneficis en
(1701, 1718 i 1719), Josep de Taverner (1724), Baltasar l’església de Lloret: benefici de la doma (1330), benefici de
Bastero (1729, 1734, 1737 i 1743), Lorenzo Taranco santa Maria i sant Patllari (1408); o en les ermites i capelles
(1746), Manuel Antonio de Palmero (1758, 1762 i 1768), de la vila: Sant Pere del Bosc (1444), o sobre benediccions de
Tomàs de Lorenzana (1775, 1780, 1784 i 1790), Dionisio capelles: la benedicció de la capella de la Concepció, edificada
Castaño (1829), Florentino Lorente (1857). per Gaspar Maig (1616); la de la capella de Sant Joan al
castell de Lloret, reconstruïda en un altre lloc per amenaça de
2. Registre de lletres episcopals ruïna (1686).
La sèrie consta de 214 volums entre 1294 i 1619. Es tracta També hi ha documents que fan referència al trasllat de
d’uns registres, en forma de llibre, on s’anotaven totes l’església parroquial: com el procés informatiu sobre la
les lletres dels bisbes o dels seus oficials. Poc a poc, s’hi petició de trasllat de l’església parroquial al poble, per tal
començaren a incloure també lletres dels vicaris generals, de veure si era voluntat de tothom (30 d’agost de 1347); o
i s’hi deixaren d’anotar aquelles que feien referència a la sobre la discussió que havia suscitat el seu trasllat (19 gener
jurisdicció temporal o domini senyorial del bisbe, restant de 1348), cosa que encara no s’havia fet el 1423 ja que el
només les referents al govern de la diòcesi. bisbe autoritzava que en els dies de festa es pogués fer una
missa a l’església parroquial i l’altra a la capella del castell,
Des del s. XV s’hi anoten predominantment les lletres atesa la distància de l’església parroquial de Lloret al poble.
relatives a entrega en possessió de beneficis4, erecció de
confraries, permisos de sepultura dins l’església, concessions Al s. XVII trobem sovint benediccions de campanes (anys
d’indulgències i tota mena de llicències i autoritzacions. 1628, 1660 i 1601) i d’embarcacions (anys 1660, 1601,
1610, 1616...).
El 1586 apareixen uns registres en mig foli vertical que han
estat anomenats “protocols” pel seu caràcter d’eina d’ús dels Així mateix, també s’hi enregistraven les llicències per:
notaris de la cúria. Contenen en un primer apartat: les llicències
a) Demanar almoines: per sufragar les despeses per a
4 Els beneficis eren aquelles prebendes que havien d’assegurar la subsistència dels l’adquisició d’ornaments religiosos o reparació de capelles:
clergues i anaven annexes al càrrec o ofici que exercien.
9 Febrer 2012
