Page 8 -
P. 8
Fons documentals
La vila de Lloret a l’Arxiu
Diocesà de Girona
Joan Villar Torrent
Arxiver a l’Arxiu Diocesà de Girona
El nucli fonamental de l’Arxiu Diocesà està format per Sala de consulta compartida per l’Arxiu Diocesà de Girona i
l’arxiu episcopal i de la cúria, que conté els documents la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona
del domini senyorial del bisbe de Girona (també coneguts
com a documents de la mitra) i els documents del govern Procedència: Arxiu Diocesà de Girona
eclesiàstic de la diòcesi. Així mateix, s’hi conserven
també els documents de diverses institucions religioses parròquies del bisbat. Pel que fa a Lloret el rector Francesc
de la mateixa diòcesi, moltes de les quals varen quedar Camps reconeixia rebre tota la dècima del delmar de Sant
suprimides al s. XIX en el moment de la desamortització Joan i un tercera part de la dècima del delmar de Sant
(monestirs, col·legiates, convents i comunitats de preveres) Romà, en pa i vi i altres fruits acostumats.
i d’alguns fons patrimonials laics, com el de la casa Carles
i algunes donacions. A més, també conserva en dipòsit la Francesca, vídua del cavaller Guillem de Sarrià, de Marata,
documentació de més de 100 anys de més del 95% de les rebia les dues terceres parts del delmar de Sant Romà, que
parròquies de la nostra diòcesi. La vila de Lloret, com a pujava a unes 15 a 18 lliures anuals. Aquestes dues terceres
domini senyorial del Capítol de la Seu de Girona (Pabordia parts es tenien en feu pel bisbe de Girona. El delme i la
de Novembre) no formava part de la jurisdicció episcopal, tot primícia eren repartides a parts iguals entre el rector i la dita
i que tenia drets sobre delmes i primícies. Els que abunden vídua de Guillem de Sarrià. Pel que respecta a la primícia
més, però, són els documents fruit de l’administració de la es prestava una mesura de cada trenta. També es prestava la
diòcesi, els quals aporten moltes dades històriques referents dècima de tots els fruits del pa i vi, lli, cànem i carn, però
a l’aspecte socioreligiós i cultural de la vila lloretenca. no de la llana ni de les hortalisses.
a) Documents de la senyoria episcopal
o fons de la mitra
El patrimoni episcopal (o de la mitra) consistia en els
drets dominicals i senyorials que el bisbe tenia en diverses
poblacions de la diòcesi i en lluïsmes i foriscapis sobre
els delmes que laics i eclesiàstics rebien de les diverses
parròquies.
Entre els cartorals més antics del bisbe de Girona s’hi b) Documents relatius al Govern de la diòcesi
troben algunes referències a la dita vila.
Si bé pel que fa al domini episcopal la documentació
El Cartoral de Carlemany1, escrit al s. XIV, conté el referent a Lloret es força minça, són importants les dades
reconeixement i homenatge fet per Bernat d’Orriols, fill que podem trobar dintre de la documentació originada
de Berenguer d’Orriols i senyor del castell d’Albons, el per l’administració o govern de la diòcesi; això és la
qual confessava tenir en feu pel bisbe Pere de Rocabertí la documentació de la cúria episcopal.
part del delme de Sant Romà de Lloret que tenia per ell el
cavaller Arnau d’Alou (21 d’agost de 1319). 1. Visites pastorals
Dins del Cartoral de Rúbriques Vermelles2 (a. 1318-1324) Especialment rica és la sèrie de les visites pastorals.
trobem transcrita la venda que fa Guillem de Palafolls,
germà del bisbe Ramon, a la canònica de la Seu del El bisbe, com a pastor de la diòcesi, tenia (i continua tenint)
castell de Lloret per 670 morabatins, després que els seus l’obligació de vetllar per la correcció de la vida de les
avantpassats l’haguessin empenyorat a la canònica (10 de parròquies que li havien estat confiades, tant pel que fa al culte
maig de 1217); i l’homenatge prestat per Guillem de Lloret com a l’acció pastoral a fi de corregir els possibles abusos o
al procurador del paborde de Novembre de la dita Seu, Pere desviacions que hi pogués haver. A vegades, quan el bisbe
de Rocabertí (23 de maig de 1310). no podia realitzar la visita en persona, la delegava en un dels
seus preveres.
Finalment el Llibre Verd dels Feus3 (1362-1371) conté
informació de com es distribuïen els delmes de les diferents Els primers textos conservats tenen forma de procés
informatiu; és a dir, són les declaracions de diversos
1 El Cartoral de Carlemany va ser publicat en dos volums per l’antic arxiver de testimonis. En la visita es solien prendre inventaris força
l’arxiu Diocesà de Girona, Mn. Joseph Maria Marquès i Planagumà: Cantoral detallats i al final es donaven els anomenats decrets de
dit de Carlemany del bisbe de Girona s. IX-XIV. Fundació Noguera. Barcelona visita (mesures per corregir-ne les deficiències).
1993.
La visita començava per l’església, el sagrari, els altars,
2 El Cantoral de Rubriques Vermelles, va ser publicat per Jaume de Puig i Oliver i l’estat de l’edifici; després s’informava sobre la celebració
Albert Serrat i Torrent: El Cantoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, del culte i la moralitat dels clergues i laics.
bisbe de Girona (1318-1324). Fundació Noguera. Barcelona, 2009.
3 El llibre Verd dels feus ha estat recentment editat per Elvis Mallorquí i García: El
Llibre Verd del Bisbe de Girona 1362-1371. Diputació de Girona. Girona, 2011.
8 Febrer 2012
