Page 11 -

Fons documentals
i) Concessions d’indulgències i jubileus: indulgències
concedides pel dia de la concepció (1647); jubileu a la
capella del Sant Crist de Lloret (1738).
j) I altres llicències vàries sobre fundacions de misses,
aprovació de comptes de beneficis o altres poc habituals
com l’atorgament de set pams de terra pertanyents al
cementiri per poder ampliar l’escola (1673) o la creació
d’una comissió per posar fites al terme de Lloret (1689).
Subsèrie Quesitoria:
Dins les lletres episcopals, entre 1368 i 1526 es portà un
registre específic per a les autoritzacions de recollir almoines,
que podien anar acompanyades d’indulgències per als donants.
La subsèrie consta de 5 volums i s’anomena Quesitoria. En
relació a Lloret de Mar trobem autoritzacions per recollir
almoines:
a) Per l’ornamentació de l’església (com la concedida a fi de
poder ornamentar l’església de Santa Cristina el 1373)
b) Per la construcció i reparació de capelles: construcció
d’una fortificació (1423) a la capella de Santa Cristina i per
reparacions en la mateixa (1456, 1458, 1480 i 1481); per
l’església parroquial que havia estat destruïda per un terratrèmol
(1427); per l’edificació de la nova església parroquial prop
del port (1455); per Sant Pere del Bosc (1439, 1443, 1471,
1476, 1479, 1480)...
c) Pel rescat de diverses persones de la població captives
de pirates sarraïns o turcs: Joan Guisart (1376); Guillem
Arnau (1393); Francesc Vilar (1398 i 1401); Pere Corça
(1402), Pere Domènec (1404), Antoni Garrofa (1404),
Francesc Collboter (1410); Joan Francesc (1531)...
d) Per la construcció de l’Hospital de Lloret (1445)
3. Sèrie Libri Notularum (1294-1947), 184 volums i
3 lligalls
La cúria episcopal tenia els seus notaris que donaven fe dels
assumptes que tractava. En els primer temps redactaven també
documents privats en què un o més dels actuaris solien ser
eclesiàstics, com en les notaries laiques, ja fossin reials o
senyorials.
També, igual que les notaries laiques, les de la cúria portaven
dos tipus de llibres: els Libri Notularum i els Manualia. Però
mentre que a les notaries laiques estava regulat per llei que
els primers es reservessin per a l’anotació dels documents
abreujats i sense les fórmules corrents, i els segons per als
mateixos documents, redactats in extenso, a la notaria de la
cúria, de jurisdicció eclesiàstica, no es va respectar aquesta
distinció, i es van utilitzar els dos tipus de llibre per a anotar- També hi figuren concessions d’indulgències com les
hi diferents tipologies documentals.
En els Libri Notularum, a l’inici, s’hi enregistren no només
les providències de l’oficial del bisbe: actes referents a
beneficis, parròquies i confraries sinó també documents no
estrictament eclesiàstics, referents a la jurisdicció dominial
de la bisbalia i també del Capítol. Així podem trobar-hi
el requeriment que Guillem de Cornellà, paborde de
Novembre de la Seu, fa a Dolça Sabater de Lloret per tal
que resideixi a la borda Sabater o la defineixi (1321), o la
procura que fa el mateix Guillem a favor de Ramon Ferrer
per tal que el representi en la causa per la dita borda (1322).
Així mateix, s’hi inclouen documents de tipus privat entre
clergues o entre un clergue i un laic, com el debitori signat
per Nicolau Roca, clergue, Pere Sureda i Bernat de Creixell
de Lloret a favor de Guillem de Cornellà, canonge, de 14
lliures, que eren part del preu de 24 per un breviari que li
havien comprat (29 de maig de 1323); o l’àpoca atorgada
per Guillem Martí de Blanes en què reconeix haver rebut
de Pere Guillem Jofre, clergue, 70 sous per a la redempció
de Bernat Bernich, de Lloret, captiu dels sarraïns (24 d’abril
de 1348).
Entre els documents del s. XIV tornem a trobar notícies
del conflicte entre els Montcada i els seus oficials, per una
part, i el Capítol de la Seu de Girona, per l’altra, sobre
la jurisdicció del terme de Lloret: l’excomunió d’Odó de
Montcada per les injúries que els seus oficials de Caldes i
Llagostera havien fet contra el castell de Lloret (8 de febrer
de 1328); la carta adreçada pel mateix Odó al bisbe de
Girona, queixant-se d’atemptats de Guillem de Cornellà,
canonge de la Seu, en la seva part de jurisdicció sobre
Lloret (1334). També s’hi recullen els nomenaments de
jutges ordinaris del castell i terme de Lloret: en la persona
de Berenguer Capella, clergue (1357); de Francesc de
Camps, rector de Lloret (1357); Guillem d’Abadia, jurista
de Girona (1360).
Així mateix, es recullen les actes d’entrega en possessió de
l’escrivania de Lloret: a Guillem Bosch, prevere (1357);
també trobem capbrevacions de delmes, com la de Bernat
d’Orriols (1319); o en èpoques més recents, la concessió i
presa de possessió de beneficis eclesiàstics de la parròquia
de Lloret, alguns dels quals (els més importants) eren del
patronat5 de la Pabordia de Novembre de la Seu: com la
col·lació del benefici de Santa Maria o ofici rectoral de Lloret
(1537, 1591, 1637, 1657, 1739, 1765 i 1637); o la presa
de possessió del benefici de Santa Maria de Palom (1634).
També apareix l’erecció de confraries i aprovació de les
seves ordinacions, com la del Santíssim Sagrament (5 de
maig de 1597); fundacions i dotacions de beneficis, com la
dels marmessors de Joan Bernich i Vicenta, la seva esposa,
que doten el benefici de Sant Elm o Erasme de Lloret (16 de
novembre de 1609); els dos beneficis de Santa Maria i de
Sant Vicenç, fundats per Joan Maig, mercader de Lloret el
20 d’abril de 1638; fundació per part dels marmessors de
Jaume Andreu, canonge d’Urgell del benefici dels noms de
Jesús, Maria i Josep el 17 de juny de 1700; adjudicació de la
capella de l’hospital de Lloret 1881: la concessió d’oratoris
privats: a favor de Maria Concepció Campderà (1885); de
Maria Dolors Mataró (1884); de Pietat de Lloret, baronessa
viuda de Ferrer de la Bisbal (1887); de Josep Cabanyes i
Puig (1910); de Josep M. Gallissà i Codina (1911).
atorgades al novenari d’Ànimes de Lloret (1794).
Anotacions en forma de vidimus dels documents que
autenticaven relíquies: com les dels màrtirs Honest i altres,
procedents del cementiri de Calepodi i destinades a la
parròquia de Lloret (28 de març de 1686); les relíquies de la
màrtir Cristina que havien estat donades a Josep Rovirola,
5 El patronat beneficial era un dret que consistia en la presentació d’un candidat
a un benefici eclesiàstic per tal que li fos conferit el càrrec. El detentor d’aquest
dret normalment anava especificat pel fundador del benefici en el document
d’institució del mateix.
11 F e b r e r 2 0 1 2