Page 15 -
P. 15
Els articles
la restitució d’uns diners que, en teoria, i segons disposava la
constitució lloretenca, Lo nou redrés, s’havien d’haver gastat
per a la confecció d’uns mantons negres que completava la
indumentària dels tres jurats i que, segons indiquen els oïdors
de compte, mai no es van arribar a fer.
[...] y nosaltres trobam, dits oydos de comtes, que los dits jurats Llibre de definició de comptes abans de la restauració.
del any 1629, esent jurats Juan Roch, mariner, Salvi Domènech,
bariler, Antoni Puix, pescador, tots jurats lo sus dit any, trobam Procedència: SAMLM - JDM
que tenen rebudes trenta sis lliures conforma diu lo nou Redres
p[er] fer se tres mantos de contrall [sic] negre, tellats tots de de les seves viles, dotar un fill o una filla que s’havia de casar,
un matex tros. Y trobam y ca [e]s provat quels dits Jurats Juan contribuir en un donatiu voluntari al rei i, sobretot, pagar
Roch, Salvi Domènech, Antoni Puix no se han fetes los sos dits deutes, cancel·lar empenyoraments, censals morts, etc. Com a
mantos conforme mana lo nou Redres. Peser [sic] ells, per gus[t] contrapartida, els vassalls acostumaven a demanar privilegis,
sentensiam y prenunsiam que dits Joan Roch y Salvi Domènech correccions de conductes de funcionaris, noves ordinacions
y Antoni Puix, que restituescan ses dites trenta sis lliures anel per al seu bon govern i resolucions de greuges. Tot això es
comú de la Vila y Universitat de Lloret. Y per ser així la veritat, formulava en forma de capítols, que eren contestats pel senyor
los ne fem la present definisió, per tocant a nosaltres oydos de a continuació de cada capítol. D’aquesta manera, es creava un
comtes demun dit. Vuy a 24 del mes nouvembre del any 1630. dret paccionat, a manera del de les corts, però amb el benentès
que, com les ordinacions baronials, no podien infringir el dret
Aloi Camdera, oidor de comta. comú, els usatges ni les constitucions generals de Catalunya1.
Jo March Ros aschrich [sic] en voluntat de Joan Col, oidor de Més endavant, quan les viles començaren a tenir certa
comte. importància, els barons van reformar les universitats i les
transformaren en un organisme permanent, amb els seus
March Ros, oidor de comte. cònsols, jurats o paers, amb un clavari, oïdors de comptes i
un nombre limitat de consellers, elegits per insaculació. Les
Així mateix, s’informa d’alguns fets destacats que ocasionaren universitats van perdurar fins al Decret de Nova Planta, l’any
despeses extraordinàries per a la vila, com l’anotació que 1716, i sempre estigueren sota el domini del baró, que estava
figura a l’any 1647, en plena Guerra dels Segadors, on representat pels seus batlles o pabordes. Però, a partir del
s’indica que ha estat necessària la despesa de sis-centes Decret de Nova Planta, la denominació “universitat” s’anà
quaranta lliures per als vint soldats que havien de socórrer substituint per la de “comú”, en referència a la generalitat
la ciutat de Lleida. dels veïns i als interessos col·lectius, i també progressivament
s’implantà el terme “ajuntament”, que identificaria la reunió
[...] essent jurats lo any 1646 trobam que [h]an tret sis sentes dels nous regidors borbònics amb el batlle com a màxima
quaranta lliures a f[av]or de sensal p[er] donar entrada y socoro expressió del govern municipal2.
[sic] als vint soldats que la vila y universitat [h]auria fets p[er]
socoro del Rey cristianíssim, p[er] anar en la ciutat de Lleyda. Y
trobam que han gastat per dits soldats: p[er] la entrada se dona a
cada un deu lliures, y venen a sumar dos sentes lliures; y trobam
que [h]an gastat p[er] socoro donant los tres reals a cada un
cada dia, que se comensa a donar dit socoro als vint y set del mes
de vuytubre del dit any mil sis sents quaranta sis [...]
A més a més, s’apunten comptes molt detallats, com el que
presentà Francesc Campderà, regidor en cap l’any 1731, que va
fer una relació exhaustiva de tots i cadascun dels contribuents:
noms i cognoms, quantitat abonada i ofici que exercien.
Sens dubte, doncs, el Llibre de definicions de comptes de la La primera referència documental on s’esmenta l’existència
universitat de la vila de Lloret aporta un munt de dades noves de la universitat de Lloret la trobem en un pergamí de l’any
que poden ser analitzades i estudiades pels investigadors i 1346 on es dicta sentència arbitral sobre el dret que tenien
que els permetrà aprofundir en el coneixement de la història els homes de Lloret per poder tallar la llenya del bosc que
del nostre municipi. pertanyia a la universitat. Aquest document, ens presenta una
primera relació dels prohoms o caps de casa lloretencs3:
Sobre la universitat o el comú de Lloret
Pere Bruguera, Marc Andreu, Guillem Rifret, Pere Mascarós,
Fou a partir dels segles XIII i XIV quan es van anar configurant Jaume Bonet, Pere Puig, Simo Ciureda, Guillem Botet, Pere Oliva,
arreu de Catalunya les universitats o comuns com a organismes Salvador Pujol, Guillem Duray, Bernat Salvador, Ramon de Camps,
de govern que representava al conjunt d’una comunitat local. Guillem Florit, Bernat Jaupí, Jaume Ça Parera, Nicolau Pla, Guillem
Aquestes institucions agrupaven tots els caps de família del Riera, Guillem de Pla, Pere Agut, Bernat Vidal, Bernat Garrofa,
terme parroquial que, amb la prèvia autorització del baró o del Jaume Cabanyes, Vicens Esteve, Arnau Coll, Bernat Domènech, Pere
seu representant (batlle o paborde), es reunien en assemblea
per tal de tractar diferents qüestions que podien afectar la 1 Font i Rius, Josep M. Orígenes del régimen municipal de Cataluña, Madrid,
col·lectivitat: elegien síndics o representants per gestionar el 1946. Pons i Guri, Josep M. . “Compendi sobre els drets dels castells termenats
béns del comú o per resoldre plets, decidien sobre l’acceptació (segles XIII-XV)”. A Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum III.
de determinades exaccions, creaven censals, redimien deutes... Barcelona: Fundació Noguera, 1989. P. 341-351. Serrano Daura, Josep.
D’altra banda, aquestes assemblees també les podia convocar Senyoriu i municipi a la Catalunya nova (segles XIIXIX). Barcelona, 2000. P.
el senyor jurisdiccional amb la finalitat de treure’n un profit 847-852.
o una prestació especial: ajut econòmic per fortificar alguna
2 Serrano Daura, Josep Senyoriu... P. 856.
3 SAMLM - Fons Universitat de Lloret. Sentència arbitral de Guillem de Lloret,
cavaller i Pere Guillem, clergue. Lloret, 7 de març de 1346. S.T. 91.70. Vegeu
també Pons i Espó, Margot. El fons municipal en pergamí... P. 15-25.
15 F e b r e r 2 0 1 2
