Page 13 -

Fons documentals
de més de cent anys d’existència de la Diòcesi de Girona a
l’Arxiu Diocesà arrenquen del novembre de 1976, quan el
llavors bisbe de Girona Mons.Jaume Camprodon,mitjançant
una circular, manava posar en pràctica les recomanacions
fetes el dia 5 de juliol de l’any 1973 per la Conferencia
Episcopal Española, la qual seguia les recomanacions de la
recentment creada Asociación de Archiveros de la Iglesia en
España. Es tractava amb això d’assegurar la conservació dels
fons i de facilitar la investigació als estudiosos, mitjançant
unes instal·lacions i personal adequats6.
L’1 de març de 1986, un altre decret de Mons. Jaume
Camprodon disposava l’entrega de tota la documentació
d’aquelles parròquies sense capellà resident i de les altres que
no fossin explícitament exceptuades, i insistia de nou sobre les
recomanacions de 1976.
Finalment una nota de la Vicaria General de 13 de setembre
de 2005 reiterava la urgència d’aquesta mesura fent-la
extensiva a totes les parròquies7.
El procés de concentració dels fons de les parròquies amb
més de 100 anys d’antiguitat continua encara, d’acord amb
els consells del reglament d’arxius eclesiàstics i la normativa
episcopal establerta en la Diòcesi de Girona.
L’Arxiu Parroquial de Lloret
Els documents més importants dels arxius parroquials
els constitueixen els llibres sagramentals de baptismes,
matrimonis i òbits, que es fan obligatoris per a tota
l’Església Catòlica al s. XVI, arran de les disposicions del
Concili de Trento, tot i que, a Girona, es feia des del 1502,
arran de la normativa establerta pel bisbe Berenguer de Pau.
Aquesta documentació té un gran interès per a la història i
més particularment la demografia i la genealogia, ja que el
Registre Civil no s’institueix fins a l’any 1871.
L’anotació de les partides sagramentals es va estroncar
durant la Guerra Civil, a causa de la prohibició del culte
i la persecució religiosa. En algunes poblacions, escamots
paramilitars perseguiren i mataren capellans, assaltaren
esglésies, cremaren retaules i, entre d’altres, destruïren,
parcialment o total, la documentació parroquial. Cal dir,
però, que en algunes parròquies la documentació més antiga
ja havia desaparegut durant les nombroses incursions que
l’exèrcit francès va realitzar en les nostres terres, arrasant i
matant al seu pas.
En les parròquies on es va destruir la documentació, es
varen poder refer les partides sagramentals des de 1918
gràcies als duplicats existents a la cúria episcopal, que els
rectors tenien obligació d’enviar, segons una disposició
emanada del bisbat en el dit any.
Després de la Guerra Civil, en regularitzar-se de nou el culte,
es torna a reprendre l’anotació dels sagraments en els llibres
parroquials. Aquests volums més moderns solen trobar-se
encara a la parròquia on es guarda la documentació que
encara pot ser necessària per a l’administració parroquial.
Pel que fa a Lloret de Mar, a l’Arxiu Diocesà hi ha dipositats els
documents parroquials anteriors a 1936 que varen sobreviure
6 Butlletí Oficial de l’Església de Girona, 1976, pàg. 569-572
7 Butlletí Oficial de l’Església de Girona, 1986, pàg. 178-180.
a la destrucció. El seu ingrés va tenir lloc durant el mes de
gener de 2008.
Dintre de la documentació dipositada, es conserva un
primer llibre amb els baptismes celebrats entre 1553 i
1565, juntament amb els esposoris celebrats el 1563 i els
òbits de 1553 a 1562. En el llibre segon, hi ha anotats els
baptismes de 1574 a 1592, i conté també els matrimonis
de 1575 a 1592 i els òbits de 1574 a 1591. Segueix un
tercer volum de baptismes que conté les inscripcions de
1784 a 1804 juntament amb les confirmacions de 1784 a
1799; un quart volum amb els baptismes de 1845 a 1862;
i un cinquè volum amb els baptismes de 1893-1916, 1918,
1925, 1927-1929, 1935-1936.
Pel que fa als matrimonis, a part dels ja anotats en el primer
i segon llibre de baptismes esmentats, s’ha conservat un
volum amb partides de 1811-1822; i un altre volum amb
partides de 1893 a 1936.
En relació als òbits, a part dels dos primers volums
esmentats, només s’ha conservat el de 1918 a 1936.
Els llibres de Lloret més afectats per la destrucció de la
Guerra Civil foren els més recents. Entre els fragments
recuperats hi ha alguns pocs folis de baptismes, matrimonis,
defuncions i fundacions de misses, pertanyents al s. XIX i
principis del XX, que ara es conserven en un sol lligall.
Apartdelsllibressagramentals,pròpiamentdits,s’hanconservat
també alguns esborranys de matrimonis i defuncions entre els
anys 1869 i 1870 i un llibre amb els naixements entre 1868 i
1870; que aporten un xic d’informació complementària.
A més, Lloret, com totes les parròquies, disposava d’un llibre
on s’hi anotaven tots els ingressos i despeses relatius a la
construcció i manteniment de l’església: els anomenats llibres
d’obra. A la vila se n’han conservat dos, corresponents al S.
XIX: 1848-1909 i 1884-1886.
També s’han conservat un llibre amb misses i aniversaris de
1740 a 1786 i una consueta amb calendari, de 1720, on hi ha
anotades les celebracions i les misses que s’acostumaven a fer
a la parròquia, per tal que en quedés constància per als futurs
rectors que es fessin càrrec de la parròquia.
La consulta de la dita documentació es pot fer a l’Arxiu
Diocesà de Girona, a la plaça de Sant Martí, 12, a la tercera
planta de l’edifici del Seminari. L’Arxiu està obert de dimarts
a divendres de 10 a 14 i de 16 a 18 hores, i els dilluns de 16 a
18 hores. Pel que fa als llibres sagramentals, atenent la Llei de
Protecció de Dades, només són accessibles aquells documents
amb antiguitat superior als 100 anys pel que fa a baptismes
i matrimonis; i superior a 50 anys pel que fa a defuncions.
Convé saber llatí, ja que la documentació, fins al s. XVIII, està
escrita predominantment en aquesta llengua, i es recomanen
unes nocions de paleografia i diplomàtica. Es pot consultar la
Guia de l’Arxiu i fer cerques de documents, a la pàgina web
de l’arxiu: www.arxiuadg.org.
13 F e b r e r 2 0 1 2