Page 16 -
P. 16

Homenots             ~ Joan Dom énech Moner,
                                              historiado r

      JOAN BAPTISTA  El fet que, entre els assistents a la missa exequi-
    BERNAT I SARRÓ:  al per l'ánirna de Joan Bta. Bernat hi poguéssim
                     reconeixer diverses figures de la magia, encap-
un autentic homenot  calades pel gironí universal Xevi Sala, creador de
                     la Casa Magica, a Santa Cristina d'Aro, posa de
                     manifest I'estima que seguia tenint el mag llore-
                     tenc entre la gent deis jocs de manso No debades
                     havia guanyat en un llunya 1949 un segon premi
                     nacional en el I Congrés de Magia de Barcelona,
                     el gran premi del concurs per nomenar el repre-
                     sentant d'Espanya al Concurs de Ginebra, el
                     primer premi de cartomáqia i també el primer de
                     manipulació de cartes precisament a Ginebra
                     (Sulssa) I'any 1952 -I'única vegada que la rna-
                     teixa persona guanyava dos primers premis-, un
                     altre important premi al Congrés de Magia de
                     Segóvia el 1953, etc. i tenia un prestigi consoli-
                     dat entre els practicants, que li havia merescut la
                     Medalla al Merit Máqic atorgada per la Societat
                     Espanyola de l'IHusionisme. Un prestigi avalat, a
                     més, per la publicació de llibres definitius en el
                     món de les cartes, com ara el que Ii publica I'any
                     1953 l'Editorial Gustavo Gili i que va redactar en
                     co!·laboració amb el seu amic d'infantesa Este-
                     ve Fábreqas i Barrí (1910-1999), titulat "Cartoma-
                     gia". Sense oblidar els que van seguir molts anys
                     després, editats per Cymys, "La magia de Ber-
                     nat" (1981), "Manipulaciones" (1981) i "Abanicos
                     mágicos" (1981) i, encara , I'any 2001 el/libre que
                     va treure sota el títol de "Lloret m áqic . Els mira/ls
                     d'un tal Bernat". Ara rne'ls he repassat l he cons-
                     tatat, amb il-lusló, que els tinc tots dedicats, amb
                     frases molt amables, de la seva ma, Potser em
                     deixo encara algun altre treball.

Joan Bta. Bernat era un artista sensible a moltes manifestacions de l'esperit , al dib uix, a la versificació, sense ob lidar, és ciar, I'aspect e
creatiu que va desplegar fins i tot en la seva vida professi onal quan feia de pastisse r, que el porta a gaudir d 'un autenti c renom . (La
creativitat és una virtut que deu anar implícita en els gens de la nissaga Bernat. Recordem I'invent deis "xupa-xups" per part deis seus
parents de Barcelona, que ha po rtat la firma a ser una multinac ional de primera magnitud). Que Bernat tenia velertats ¡iteraries ho havíem
comprovat en les audic ions i representac ions de "La Bella Dolores", una mena de sarsuela composta per estampes vuitcent istes d'arrel
netamen t lloretenca que es va estrenar a la nostra vila, al Cinema Modern , el 25 de marc de 1944 i que fou reestrenada -es podria dir

aíxí- els dies 19 i 21 de maro de 1999 al Gran Palace , la moderna sala de festes actual. Una co lla de joves de la seva generació -Es -
teve Fabreqas, Baldiri Pou , Valentí Soliguer, i ell- van co nce bre una obra costumista, d 'americanos i pescadors, a la qual va posar una

música aqil i atrac tiva el seu sogre, el mestre Melcior Montero i Vert. Recordo que, en un programa de radio que vaig fer en direct e una
temporada, ara deu fer una vintena d'anys o més, en una ocasió vaig evocar "La Bella Dolores" i en Joan Bta. Bernat i el seu fill Josep
van venir conv idats a la radio i es van posar a cantar tal co m raja, diverses de les peces que integren I'obra musical. Va ser genial. Ens
ho vam passar molt bé. Per cert , en Josep Bernat , el fill del mag i nét del músic, va tenir el bon ic detall de tocar a I'org ue, cap al final de
la missa funeral per al seu pare, un passatge de "La Bella Dolores", precisament aquell en el qual el capita s'allunya i deixa L1oret:
   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21