Page 17 -
P. 17
"Levad anclas, marineros,
que el bajel ya pronto está,
por la p opa sopla el viento
que las velas hinchará .
A los foques desplegados
dadles gabias y mayor.
Timonel, presto a la rueda!
Rumbo al Sur! Lloret adiós!"
Era I'adéu definitiu per a una singladura
lIarga, d'un home que havia deixat escrit:
"Com que sóc fill de marina
i el mar em féu niu al cor;
que passi, Senyor; la mort
com el vol d 'una gavina ."
Bernat , fent jocs de mans en el mercat de Banyoles als anys quaranta .
Bernat era un home d 'idees i d'originalitats . També era un bon valua del nostre pob le. Els va atend re molt bé, els va fer alguna
dibuixant i no solament va il·lustrar amb milers de dibuixos els demostració, i se'n van anar meravellats. Bernat els va explicar,
seus lIibres de magia, per fer ben evident la pos ició de les mans, a més, que s'havia iniciat en I'il·lusionisme informalment, als 44
sinó que va fer tamb é altres treballs d 'aq uest tipus, com ara els anys, quan tenia els fills petits i jugava a amagar-los coses per
dibuixos que acompanyaven I'edició del guió de ballet "Un can- tenir-Ios distrets i entretinguts. De broma, en van anar sort int
to a la ilusión" , original de l'Esteve Fabreqas, editat I'any 1984 jocs. Oesprés, ja amb altres amics, es va animar i va comp rar els
(per posar un altre exemp le). Fabreqas i Bernat van ser semp re primers jocs de mans per fer a Can Butxeli, al carrer Princesa de
entranyables amics i col·laboradors i quan I'any 1999 va mo- Barcelona. I a partir d 'aqu í va anar desp legant la seva magia...
rir l'Estevet, em consta que aix ó va suposar un cop fort per al Bernat admirava com a grans mags els Linares, Cachedilla, Ca-
nostre mag, que ha passat aquests darrers anys practlcament milo, Ascanio, Fumanxú, l'Ernili Oéu, Butxeli, Fracson, Cabvert,
confinat al seu reducte al peu de la Roca Grossa, aco mbo iat Alfred Kaps, Oini, Oay Vernon i d'a ltres, alguns deis quals, per
- aixó sí- per tota la seva familia que s'ha volcat per fer-Ii planers cert, havien actuat privadament a la seva Sixtina.
i felices els darrers temps, fins que ha mort plácidarnent - corn
ens explicaven els fills- envoltat de tots, aquest 13 de maro (di- Una de les darreres presencies en púb lic del nostre il·lusionista
marts i tretze, cosa de magia, no en dubteu!) recentment pas- fou el moment en que rebé la Gavina, I'any 2000 , ato rgat per
sat. Contemplant la figura inerta de I'amic en el tanatori, per un l'Apac als lloretencs mereixedors per la seva contribuc ió a les
moment hom podia pensar si reproduia la rigidesa del seu fakir lIetres o a les arts, i , aquell mateix any, en ocasió del pregó que
Alí-Bel (Jordi Bonet) amb el qual van fer, tantes vegades, trucs Ii fou encarregat per a la Festa Major d'hivern el mes de novem-
de magia en el Ilit de claus. Era veritat que havia mort? O, una breoTot aix ó va ser per a ell una injecció de renovada energia.
vegada més, ens ensarronava, ell que de segon cog nom es deia
Sarró, com una mena de premonició de que ens havia d'ensar- Els meus pares, quan parlaven de la seva joventut, recorda-
ronar moltes vegades! ven sempre els mome nts alqids deis jocs de mans d'en Bernat.
És més : tenien ben present quan aprofitava tots els momen ts
Jo no s ócde la generació que va pode r gaudir del mag Bernat per entrenar-se i ho feia, fins i tot, a les sessions de cine, a les
fosques, entre els co mpanys i companyes. Si el tenies a la vora,
en el seu moment de plenitud. En tot cas, vaig arribar a aplaudir- senties com anava obrint i tancant la baralla de cartes per anar
li les seves habilitats en una actuació a la desaparegud a Casa agafant agilitat als dits . No és estrany, doncs, que anés pro-
de Cultura el 23 de rnarc de 1985, amb aquells jocs de cartes gressant i dom inant aquest art d 'habilitat i acabés amb el sonat
grossos i de colors lIampants amb els quals composava imatges triomf de Ginebra.
i figures d' una extraordinaria gracia i bellesa. Joan Bta. Bernat
tenia a la part alta de casa seva - en una mena de golfes- un petit Bernat tenia un bon sentit de I'humor i de la ironía, faceta que,
escenari on feia alguna actuació de petit format, de tant en tant, en els temps de joventut, compartia amb altres companys de la
per als amics. O'aquell reducte, ell en deia la Sixtina. Em sembla seva generació, amb els quals en alguna ocasió, va fer sortides
recordar que fou en aquesta saleta que ens va rebre quan li per diversos pob les de la rodalia - la sortida més sonada fou
vaig portar, el mes de maig de 1985, un grupet d 'alumnes del al mercat de Banyoles- on es presentaven com si fossin una
co l-Ieqi Esteve Caries, p erqu é li fessin una entrevista per a la re- troupp e o una companyia de varietés . Bernat, no cal dir-ho, era
vista escolar "L'ocell de paper" i així anessin co neixent la gent de I'encarregat de I'il·lusionisme i deixava boca badats als especta-
dors ocas ionals.
