Page 20 -
P. 20

~ Rosa Gira/t,
                                                         periodista

Pere Figuereda

"La gent té dret a néixer,
casar-se i morir en catala"

Pere Figuereda és, realment, un f unclonarl singular de l'ajuntament

d e Lloret , A m és de t re b allar al departarnent d'urban lsme, és jutge de
p au d 'Anqles, petit p obl é selvat á des d'on ha f et famo sa la seva lluita
per util itzar la llen qua catal ana a l'hora de redactar els as se ntarnents
del registre civil, és a dir, alló ref erent als na ixements, casarnents o
d efunc ions, entre alt res as pectes. Com si tot pleq at fas pOC, ara ha
afeqit a les seves dedicacions diá ries la política loc al, corn a al c alda-
bis de CiU per Angles.
És un horne de tracte proper i agradable, amb un dlsc urs pausat pe ro
contu ndent , .Just am ent el qu e necesslta el catal á, com a lIengua: un
defensor convíncent i retlexíu.

- Voste va situar Angles en el mapa               manera que un castellanopar lant pot dir
I' any 2004 quan va pre sentar una de -           que s'han infringit els seus drets , jo , com
núnci a c o nt ra una jutgessa de Santa           a cata lanoparlant, reclamo que el mate ix
Coloma de Farners que li va prohibir              estat que protegeix els castellanoparla nts
                                                  també em protege ixi a mi.
ter els assentaments en ca tara. N'es-            - Abans del 2004 havia rebut pressi-
                                                  ons d'aquest tipus?
ta o rg ullós de la campanya qu e va              Sí, n'havia tingut de jutges anteriors. Jo
en gegar?                                         mantenia que els assentame nts eren per-
Sí, perq u é era una situació esquizofreni-       fectament legítims en catala, i ells acaba-
ca . Era I'únic jutjat de tot el partit judicial  ven dient que mirarien de solucionar-ha.
que feia els assentaments en estala. Jo           Pera aquesta vegada va venir amb una
trobava absurd que fos I'únic , ja que dos        empenta molt diferent. La jutgessa de
anys enrere havien amonestat Arbú cies            Santa Coloma de Farners em va amena-
pel mateix i havia passat a redactar-los en       car, fins i tot, d 'ob rir-me diligencies pre-
castella. Només quedava Anqles , El que           vies, que s ón, de tet, actuacions penals.
em va sorprendre més va ser la co ntun -          Era exagerat, fora de tata mida, tenint en
dencia de la jutgessa, sob retot perqu é és       compte del que estavern parlant. En tot
una persona més jove que jo. Va ser una           moment, vaig voler fer constar que en tots
sorpresa negativa, sobreto t per la poca          els anys en que m'havia fet carrec del jutjat
pred ispos ició a raonar. Li vaig plantejar       de pau i, per tant, del registre civil, no hi
la possibi litat d 'elevar una consulta al Tri-   havia hagut mai cap queixa. Per tant , tot
bunal Superior de Justicia de Catalunya,          plegat era una qüestió ideol óqlca. Trabada
pera vaig veure que era una qüestió de            desorbitat que vingués una jutgessa amb
criterioJo mantenia que l'Estatut d'Auto-         certes pretensions i certa falta de respec -
nomia és una Ilei orqan ica i, com a tal,         te, ja que tant ella com jo formem part del
d 'aplicació directa . En canvi, ella soste nia   poder judicial. Cada un té les seves com-
que no, que el reglament del registre civil       petencies i s'han de respectar.
ho proh ibia. Ouan es va mod ificar la Ilei       - En tot moment, va continuar reda c -
del registre civil, es va afegir un article que   tant els assentaments en catalá?
donava com a valids els assentaments en           Des de l moment en que em vaig fer
Ilengües que siguin oficials. Si el catala
és oficial, jo entenc que s'ha de poder           ca rtee del jutjat de pau d'Anq les , els
utilitzar en tots els arnbits. De la mateix

20
   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25